No volem que decideixin per nosaltres! Nosaltres parim, nosaltres decidim!

Comunicat de la Secretaria de la Dona per l’avortament lliure i gratuït. Del 26 al 28 de setembre

accions reivindicatives.

26 setembre: Dia mundial de la contracepció 28

setembre: Dia internacional per la despenalització de l’avortament

Dissabte 26, de 18 a 21 hores, en la Plaça del

Museu Reina Sofia, a Madrid Convoca Dones davant del Congrés. Hi haurà taules informatives, activitats, batucades…

Dilluns 28, 19,00 hores, en la Plaça Sant Jaume en BCN Convoca Campanya pel Dret a l’Avortament

Dilluns 28,

18,30 hores, en la Plaça Santo Domingo, a Múrcia Convoca CGT

Dilluns 28, 20.30 hores, en la Plaça Font Daurada, a

Valladolid Convoca Dones per l’avortament lliure i gratuït

Comunicat

NO VOLEM QUE DECIDEIXIN PER

NOSALTRES

Nosaltres parim, nosaltres decidim!!

JPEG – 585.1 kB

És el mateix lema de fa 30

anys, 30 anys barallant pel mateix, açò demostra el poc en compte que ens té este sistema patriarcal i opressiu que seguix

veient-nos com a objectes d’usar i guardar. Amb el pèndol de la nova llei sobre els nostres caps, ens plou de tots els

estaments: jutges, metges, fiscals, església…. TOTS (que no TOTES) opinen: objecció de consciència i al·legacions a la vida

latent, tot els val per a seguir oprimint-nos i fer del nostre cos el seu viver, amb tot el que això comporta:

culpabilització de les dones que volem decidir lliurement si volem ser mares o no i perpetuació del seu sistema capitalista.

No cal oblidar que l’avortament és l’última opció a què ens acollim, amb tot el que això suposa. Qui no ho haja hagut de

fer-ho, mai sabrà el que se sent… Per això, continuarem dient que és el nostre cos i nosaltres decidim.

Des de CGT

considerem que la nova llei millora a penes la situació actual de la IVE:

– El termini de 14 setmanes és curt, al

mateix temps que continua posant límit a la lliure decisió de la dona, establint una forta tutela de l’estat.

– A

penes parla de finançament públic, no especificant els circuits d’atenció i burocratitzant determinats requisits per a la

intervenció.

– Tampoc regula l’objecció de consciència en els centres públics, deixant la porta oberta perquè la

IVE s’haja de continuar fent en centres privats.

– Quant al personal sanitari, seguix amb les mateixes

inseguretats, agreujades per algun supòsit més.

– Menciona genèricament, com solen ser les lleis, les bases sobre

les quals deuria sustentar-se esta llei: formació, tant per a professionals com per a ciutadans i anticoncepció.

No fa menció per a res a les dones migrants, col·lectiu molt important en les taxes d’avortament de l’estat, més ara amb la

reforma de la llei d’estrangeria en què se’ls van a restringir drets sanitaris.

Per tot açò, nosaltres continuarem

EXIGINT:

– lliure elecció, sense aturades ni períodes de reflexió

– igualtat territorial i gratuïtat en

tot l’estat

– anticoncepció finançada com qualsevol altre medicament

– educació afectiva sexual en els

currículums escolars

– formació específica per als professionales sanitaris

– seguretat jurídica tant

per a les dones que decidixen interrompre el seu embaràs com per als professional que el realitzen

NO DEIXES QUE

DECIDISQUEN PER TU EL DRET A NO AVORTAR JA EXISTIX, QUE EXISTISCA EL DRET A FER-HO.