Campanya Roba Neta han publicat un informe de 60 pàgines que analitza l’impacte del desenvolupament de la indústria tèxtil
i de la confecció a la ciutat de Tànger (Marroc) sobre les condicions de vida de les treballadores i de les seves famílies.
L’informe ha comptat amb la col·laboració de l’Associació Attawassol.
s’analitzen, a partir de les vivències de 118 treballadores del sector, les condicions de vida i treball de les obreres que
treballen en tallers tèxtils de Tànger, alguns d’ells proveïdors de grans firmes de moda espanyola.
marroquines: excés d’hores de treball, baixos salaris, abusos verbals i físics, arbitrarietat en la contractació i
l’acomiadament, mesures disciplinàries desproporcionades i obstacles a l’acció sindical. Les hores extres són obligatòries i
no se solen remunerar. Perllonguen la jornada fins a les 12 hores diàries, sis dies a la setmana per salaris que no superen
els 200 euros mensuals, i que, en ocasions, estan per sota dels 100 eur/mes. Les treballadores més joves, sovint menors de
16 anys, són considerades aprenentes i se’ls fa treballar sense contracte les mateixes hores que la resta, però cobrant
0,36 €/hora, tres vegades menys que les seves companyes.
ha una forta presència de tallers proveïdors de Inditex (Zara, Bershka, Pull&Bear, Stradivarius, Oysho, Massimo Dutti).
La majoria de les obreres entrevistades que treballen confeccionant la roba d’aquestes marques manifesten que no es
respecta el límit d’hores, arribant fins a 65 hores setmanals i, encara que en general el salari arriba al Salari Mínim
Interprofessional Garantit (SMIG) del Marroc, tot just 178,72 euros mensuals, segueixen vivint en situació de
pobresa.
Mango. Les obreres de les fàbriques proveïdores de Mango també revelen que en els seus centres de treball no es respecta el
límit d’hores i realitzen fins a 65 hores setmanals. La memòria anual de Mango de 2010 ja advertia que les seves auditories
havien detectat situacions no acceptables en alguns proveïdors de Tànger i que s’havia establert un termini de sis mesos
per a la correcció d’aquestes problemàtiques. També s’han recollit testimoniatges de treballadores de tallers proveïdors de
Mayoral, El Corte Inglés i Dolce&Gabanna amb condicions laborals semblants.
tèxtils. Segons l’autor de l’informe, Albert Sales, “aquestes empreses tenen en la seva mà la capacitat, tant de generar
situacions d’explotació laboral, com d’evitar-les”. Moltes han assumit codis de conducta i compromisos, però a pesar de les
mesures de Responsabilitat Social Empresarial, moltes treballadores marroquines segueixen vivint situacions de pobresa
alhora que compleixen amb una jornada laboral extremadament llarga.
codis de conducta laborals adoptats per les empreses de moda recullen l’obligatorietat de passar auditories en els tallers.
Però les metodologies d’auditoria són molt diverses i en moltes ocasions no s’arriben a identificar els problemes laborals
reals. Això passa perquè quan hi ha auditoria, les fàbriques realitzen canvis temporals com donar d’alta a treballadores en
la Seguretat Social, incrementar la salubritat en l’espai de treball, complir els horaris laborals, acomiadar a les
treballadores sense contracte i ocultar a les treballadores menors. Una treballadora d’una fàbrica proveïdora d’una gran
empresa tèxtil assegurava que “quan apareixen auditors per sorpresa, els supervisors amaguen a les treballadores menors en
el terrat o en caixes de roba buides”.
Si volen ser realment responsables amb l’impacte social de la seva activitat econòmica han d’adoptar pràctiques de màxima
transparència. Una de les més rellevants seria publicar la seva llista de proveïdors i compartir-la amb ONGs, sindicats i
col·lectius locals de treballadors/es, per a poder contrastar les denúncies sorgides d’aquesta i altres investigacions i
iniciar processos de millora. En aquest sentit, la Campanya Roba Neta celebra que Pispo ja comparteixi anualment la seva
llista de proveïdors amb alguns actors socials, el que permetrà analitzar els resultats d’aquesta investigació conjuntament
i emprendre accions per a resoldre aquests problemes amb la participació de representants de les treballadores.
a les marques a incorporar-se a iniciatives multistakeholder com la Fair Wear Foundation, que inclouen en
els processos de millora de les condicions laborals la perspectiva de les persones treballadores i les seves
organitzacions. La Campanya Roba Neta recorda que aquesta investigació se centra al Marroc però que les situacions que es
descriuen són desgraciadament freqüents en molts altres països.
- Descarregar l’informe a www.ropalimpia.org/documentos/publicaciones/Moda-espanola-en-Tanger.pdf
- Més informació de la Campanya Roba Neta a www.ropalimpia.org/noticia.php?idc=19&idn=271&idi=es