Una setmana després dels incidents de la nit del dilluns 7 de setembre al Centre d’Internament d’Estrangers de València -en què una desena d’interns es van enfilar a una teulada i la policia va respondre tirant bales de goma- integrants de la Campanya CIEs No de València han intentat accedir al recinte, però afirmen que, malgrat l’acte del Jutjat de Vigilància Penitenciària que els permet entrar-hi, se’ls ha dificultat l’accés, impedint-los d’aquesta manera poder fer una reconstrucció dels fets. “Disposem únicament de la versió policial, atés que el parador de les persones que van ser detingudes és encara desconegut”, com denuncia Ana Fornés, portaveu de la campanya.
Des que es van produir els fets, CIEs No, tem per les represàlies que puguen estar sofrint algunes de les persones internades al centre, sense descartar entre elles la deportació. Si s’ apunta des de la campanya, aquest tipus de represàlies “són una pràctica comuna” i, en el cas que hi hagués deportats, “s’impediria novament esclarir els fets i depurar les consegüents responsabilitats”; sobre aquest centre pesen procediments oberts per casos de tortures i maltractaments en 2012, 2013 i 2014.
A més, una de les preocupacions manifestada des de la campanya contra els CIE, és la de si s’està aprofitant el que la policia va qualificar de “motí” per represaliar a tot el col·lectiu algerià i marroquí internat al centre, ja que posen molt en dubte l’afirmació de la policia, segons la qual la totalitat de les 53 membres d’aquestes procedències participaren en els aldarulls. En aquest sentit, és molt significatiu el cas del d’Abdelali I., un marroquí d’origen resident a Vinaròs, intern al CIE des de fa més de deu dies, la família del qual denuncia que es troba en règim d’aïllament des dels incidents, als quals neguen que hagués pogut participar, ja que el seu estat de salut és delicat, té la mobilitat reduïda i ha patit dos infarts cerebrals recentment.
Sofreix dos infarts cerebrals i segueix reclòs
Segons s’informa des de la Xarxa Acull-València Acull i Jo Sí Sanitat Universal, aquest ciutadà d’origen marroquí “va ser víctima dels incidents ocorreguts en la matinada del 7 de setembre no es disposa d’informació oficial sobre el seu estat de salut”. Les entitats afirmen tenir coneixement que va ser detingut aquest mateix dia i traslladat a urgències a causa d’un infart i pel que sembla hauria tingut un segon infart més greu.
La història d’Abdelali és un exemple dels milers d’immigrants “que, després de viure i treballar en l’Estat espanyol durant dècades -dinou anys en el seu cas- es troben en el més absolut desemparament com a conseqüència d’unes polítiques xenòfobes”, afirmen aquestes associacions. Abdelali va comptar amb permís de treball i residència durant vuit anys. En quedar-se en l’atur no li van renovar els papers per residir legalment. Posteriorment li van llevar la targeta sanitària i el dret a rebre assistència mèdica.
El 14 de desembre de 2013 va ser atès al servei d’Urgències de l’Hospital Comarcal de Vinaròs, on li van diagnosticar un infart cerebral. La seua parella, que l’acompanyava, va haver de signar un “compromís de pagament”. Posteriorment va ser donat d’alta, encara que s’indiqués en l’informe mèdic que “no se li realitzen totes les proves necessàries per no disposar de targeta sanitària i no se’l deriva a consultes externes per causes administratives”.
Recentment, Abdelai va acudir a una associació de Castelló per rebre recolzament en la cerca d’ocupació i per regularitzar la seua situació administrativa. Fou derivat a la comissaria de policia de Benicarló per sol·licitar un document; el 3 de setembre passat va ser detingut en aquesta mateixa comissaria i traslladat al CIE de Sapadors. La Campanya CIEs No ha informat que ni dimarts passat i ni dimecres no se’ls va permetre visitar-lo, encara que es coneix que, abans d’entrar, Abdelali tenia reduïda la mobilitat de la part dreta del seu cos. Les organitzacions socials afirmen que “les condicions de l’intern, la tensió que es viu i l’impacte que produeix en la salut física de les persones, fa que la situació de tancament pose especialment risc la seua ja deteriorada salut”.
En el seu comunicat València Acull i Jo Sí Sanitat Universal acaben denunciant que, “malgrat aquesta situació, cap responsable del CIE, a cap moment ha avisat als seus familiars ni a la seva advocada d’ofici”.
Una Proposició No de Llei per tancar Sapadors
Dijous passat, 10 de setembre, després d’haver mantingut una reunió amb dues integrants de la campanya, el president de les Corts valencianes, Enric Morera va anunciar que s’anava a dirigir al delegat del Govern central, Juan Carlos Moragues, “per demanar-li informació sobre els fets ocorreguts” en el CIE de Sapadors, va subratllar que “hi ha uns procediments molt millorables en l’atenció judicial” i assegurava que faran “un seguiment de la situació” en el CIE, a més de posar-ho en coneixement de la resta de grups parlamentaris “perquè també actuen”.
En aquest sentit, el diumenge 13 de setembre, el grup parlamentari Compromís a les Corts va fer pública una Proposició No de Llei(PNL) signada pel síndic Fran Ferri i la diputada Isaura Navarro, amb la qual pretenen aconseguir que les Corts Valencianes insten el Govern central a iniciar el procés per al tancament del CIE de Sapadors. Aquesta iniciativa també reclama “que les Corts condemnen les identificacions policials per perfil ètnic”, instant a ajuntaments, la Generalitat i Govern espanyol al fet que “prohibisquen de manera explícita i amb caràcter immediat els controls policials basats en aquest tipus d’identificació”, així com “declarar el territori valencià ‘Zona Lliure de Centres d’Internament d’estrangers’”.
Navarro també recalca l’alt cost de manteniment d’aquest centre, “superior als vuit milions d’euros anuals”. També afirma, fent-se ressò de les denúncies reiterades de les organitzacions pro drets humans, que “durant l’internament -el temps màxim del qual és de 60 dies- les persones tancades sofreixen una privació de llibertat que suposa un fort cop emocional”, a més de “produir-se una sèrie de vexacions, conductes discriminatòries i fins a agressions físiques i psicològiques amb conseqüències per a la resta de les seues vides”. La proposició no de llei també instarà al Consell valencià a “què, mentre no es produïsca el tancament definitiu del CIE de Sapadors, es constituïsca una Comissió de Seguiment Permanent sobre aquest, on estiguen representades les organitzacions i entitats socials associades a la reivindicació del seu tancament i en defensa dels drets humans”. Finalment, Compromís reclama al Govern espanyol que “cedisca els terrenys on actualment es troben les instal·lacions del CIE, per transformar-lo en un espai obert a la ciutadania”, donant-li un ús de caràcter social i veïnal.
Font Directa