núvols de fum són els millors termes amb què podria descriure’s l’actual versió de l’anomenada Llei Sinde, segons la
redacció que ha rebut el vistiplau en un pacte d’última hora entre PSOE, PP i CiU. Sobre esta redacció, mostrem el nostre
més profund i absolut rebuig, i ens comprometem a efectuar totes les accions nos que siguen possibles per a eliminar-la.Cuesta llegir un text que comença amb una burla: la promesa buida de què, en el termini de tres mesos
després de l’aprovació de la llei, es vaja a modificar la regulació de la compensació equitativa per còpia privada sense ni
tan sols explicar en què consistirà la dita modificació. Res impediria, per exemple, que alhora que es declare a empreses i
administracions públiques exempts del pagament del cànon s’eleve la quantia del mateix per a la ciutadania de peu,
assegurant així a les entitats gestores de drets d’autor la percepció d’una quantitat mínima (mínima, que no xicoteta)
pactada fa ja temps amb el Ministeri de Cultura.
I de la burla passem a l’engany, perquè públicament s’ha
defés esta normativa com la regulació que acabarà, presumptament, amb la qual cosa alguns criden la “barra lliure” o el «tot
gratis» en Internet, argument que es repetix una vegada i una altra com si la legislació actual impedira als jutges la
clausura de les webs que vulneraren els drets d’autor, de la mateixa manera que ja es fa per a delictes greus com a
pederàstia o enaltiment del terrorisme. En realitat, l’anomenada Llei Sinde no busca una altra cosa que reduir tot el
possible la competència i la tutela judicial quant al tancament de pàgines web per a ser substituïts per un “òrgan competent”
de caràcter administratiu, trencant amb la separació de poders de qualsevol Estat modern.
Què es pretén amb la
nova legislació? Guanyar velocitat en els tràmits a canvi de perdre les garanties judicials que protegixen la llibertat
d’expressió o, simplement, eliminar les dites garanties judicials? Pareix com si volgueren convéncer-nos que hem de triar
entre una justícia garantista i una justícia ràpida. Si tanta pressa hi ha, per què no dotar de més mitjans als jutges?, de
millors instal·lacions, de tecnologia, de mitjans humans, de comissions per a altres delictes? No estan interessats en la
justícia, sinó a mantindre privilegis medievals.
Potser, com asseguren alguns, es tracta de salvar la indústria
cultural?Com negocien el PSOE i el PP Per molt que s’afirme el contrari, l’actual model de negoci no deixarà d’estar
obsolet; i apuntalar-ho amb lleis repressives tindrà com principal efecte despertar l’animadversió dels seus potencials
clients. Recentment s’havia iniciat un procés, a l’abric d’Álex de l’Església, en el que indústries culturals i
internautes intentaven buscar models de negoci que foren satisfactoris per a tots, però davant de l’amenaça de l’aprovació
de la Disposició Final Segona de la ELS, queda clar que ni el govern ni els principals partits polítics estan interessats en
esta busca. Lamentable actitud esta, que apuntala els models de negoci ruïnosos i bombardeja la busca d’alternatives.
Però el diàleg i la busca continuaran contra vent i marea. Lamentablement alguns no volen unir-se a la busca i
preferixen atrinxerar-se en les seues velles idees, fent el que es puga per retardar l’inevitable. El temps posarà en el seu
lloc a cada u, i esperem que quan ho faça, no siga massa tard i inclús podem disfrutar de Cultura de veritat.
És
trist tindre un Govern que, en compte de governar a favor dels ciutadans, governa a favor de les grans corporacions i lobbys,
d’esquena als seus votants, i en total contraposició als interessos del seu país i els seus ciutadans.