El fons de rescat admet que ha perdut 36.000
milions d´euros dels 52.000 injectats a les caixes nacionalitzades.
L’Estat dóna per perdudes la gran majoria de les ajudes a la
banca.
La història del rescat
de les antigues caixes nacionalitzades és un cúmul de males notícies. I el pitjor és que les últimes sempre superen les
anteriors per desgràcia per al contribuent, que és el principal pagà. Aquest divendres es van conèixer els comptes de 2012
del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) , que assumeix que es perdran la major part de les ajudes a la banca.
La conclusió és que el fons de rescat dóna per perduts 36.000 milions dels 52.000 milions que van injectar l’any passat a
Bankia, Novagalicia (NCG), Catalunya Banc, Banc de València, Caixa Espanya Ceiss i BMN. Són unes xifres similars a les
retallades en Sanitat i en Educació.
Per arribar a aquestes conclusions, el FROB, de propietat estatal, ha realitzat una valoració econòmica de les
seves participacions en els bancs nacionalitzats. Aquest deteriorament és la principal explicació per la qual el fons
estatal va tancar 2012 amb unes pèrdues de 26.060 milions, segons ha comunicat aquesta tarda, vuit dies després d’aprovar
els seus comptes.
En tres anys el fons de
rescat ha perdut gairebé 37.000 milions
Són les majors pèrdues registrades mai per una societat espanyola. Aquests
números vermells s’uneixen als que va tenir el FROB al 2011: 10.557.000, mentre que el 2010 van arribar a 314 milions. En
tres anys, la crisi de les caixes ha costat als contribuents 36.931.000. I aquest any no sembla que serà positiu: el FROB
haurà d’assumir les subhastes de Catalunya Banc i Novagalicia, que poden comportar nous costos, i haurà d’assumir la
injecció de fons a quatre entitats: BMN, Caja3, Liberbank i Caja España.
Els gairebé 37.000 milions que ha perdut el
FROB són una mica superiors als que va apuntar Miguel Martín, president de l’Associació Espanyola de Banca (AEB). Al juny
va xifrar en 33.000 milions les pèrdues reconegudes en la crisi. Una part corresponien al FROB i una altra, (13.356.000),
al Fons de Garantia de Dipòsits finançat per les entitats.
En proporció a la mida, Catalunya Banc és la que més costarà al ciutadà
No obstant, Martín advertia que tot havia compromisos per altres 34.333.000 més en ajudes condicionades a
la morositat que aparegui en les carteres creditícies de les entitats venudes, amb inquietant futur.
El 2012 el FROB comptabilitzar
deterioraments en el valor de les seves participacions, segons els criteris de tres experts independents. El criteri ha
estat alinear el valor net comptable amb el valor econòmic estimat de la participació. Els deterioraments sumen 25.205.000.
S’han seguit els mateixos criteris comptables que es van utilitzar per aplicar la treu als clients que tenien
participacions preferents i deute subordinat.
En termes absoluts, el major deteriorament de 2012 correspon al Banc
Financer i d’Estalvis (BFA), el grup de Bankia, amb 9.176.000, seguit per Catalunya Banc (6.674.000), Banc de València
(5.498.000), Novagalicia Banc (3.091 milions), Caja España CEISS (525 milions) i BMN (241 milions).
Per entitats, entre el perdut entre 2011 i
2012, Bankia suma 13.641.000 per 9.642.000 de Catalunya Banc, 6.649.000 de Novagalicia i 5.498.000 del Banc de València
venut per un euro a CaixaBank.
No obstant
això, en proporció a la seva grandària, els diners enterrat a Catalunya Banc és molt més gran que el de Bankia. No cal
oblidar que l’entitat presidida per José Ignacio Goirigolzarri és quatre vegades més gran que la catalana. A més, Bankia
està cotitzada, amb beneficis, i amb una perspectiva de guanyar valor amb la gestió dels seus actuals directius, mentre que
Catalunya Banc està sota una direcció provisional que prepara un ERO de grans proporcions, que desembocarà en una
subhasta.
Pel FROB, Catalunya Banc
i tot té un valor de 2.410 milions, que podria reduir a zero o negatiu si els compradors exigeixen ajudes per quedar-se amb
l’entitat. La participació en Novagalicia està valorada en 2.334.000, una xifra que també pot ser qüestionada en la seva
subhasta. Caja España es valora en zero, mentre que BFA, la matriu de Bankia, està en 8.783.000.
«Els deterioraments suposen el reconeixement
de la pèrdua de valor de les inversions en les entitats participades», admet el FROB, que amb això ve a tirar per terra la
tesi de suprimir les ajudes es recuperarien.
El deteriorament ha deixat al FROB amb un forat patrimonial de 21.831.000.
Per tapar-ho, el fons utilitzarà els diners del préstec de les autoritats europees, el MEDE, que va ascendir a 40.000
milions. L’objectiu és que el FROB tingui un patrimoni net positiu de 5.000 milions, per la capitalitzarà gairebé 27.000
milions del crèdit a fons propis de la societat estatal. D’aquesta manera, el fons de rescat serà rescatat. La resta,
13.000 milions, es mantindrà en el passiu del FROB com a préstec.
A la nota de l’organisme dirigit per Antonio Carrascosa s’aclareix que «el
deteriorament comptable» de 25.205.000 «no coincideix amb el dèficit públic que implica la recapitalització». «El dèficit
segueix criteris de comptabilitat nacional, segons la qual s’inclou en el dèficit la part de la injecció de capital que es
destina a cobrir patrimoni negatiu de l’entitat. És a dir, fa servir un concepte comptable estàtic enfront del valor
econòmic dinàmic. L’efecte en dèficit de 2012 ha estat de 38.343.000 «, afegeix.
Malgrat aquests xifres més que ruïnoses, el
FROB sembla voler tranquil·litzar a l’aclarir que disposa d ’»una còmoda posició de tresoreria per fer front als seus
compromisos a mitjà termini». Fins a finals de juny de 2013, «la suma de la tresoreria pujava a
12.137.000».
FONT: ELPAIS.COM