«Les execucions hipotecàries estan causant una sagnia social».

Entrevista a Pedro Luis Viguer, Jutge degà dels jutjats de València, amb

107 jutjats al seu càrrec.
Pedro Luis Viguer és un home que té 107 jutjats al seu càrrec. El drama social del desnonament li resulta molt

proper. Dia rere dia, s’observa casos com el d’aquesta parella d’avis que són desnonats i es queden al carrer per haver

avalat el préstec hipotecari dels seus fills amb el seu habitatge. Dues persones més al carrer.


Fa vuit mesos el Consell General del

Poder Judicial (CGPJ) va constituir un grup de treball per agilitzar la Justícia . Durant vuit mesos, sis magistrats

de diferents punts de la península, coordinats pel vocal del CGPJ Manuel Almenar, van produir un document de 85 folis amb 40

propostes (Propostes per a la reforma i agilització dels processos

civils) i un annex dedicat en exclusiva a la qüestió dels desnonaments.

Viguer (València, 1965) va

redactar l’annex Propostes en matèria d’endeutament familiar i conseqüències de l’execució

hipotecària , un document, ratificat pels seus col · legues, segons explica, en el qual es denuncien els abusos del

sistema de desnonaments espanyol i es proposen reformes. Es parla de mala praxi dels bancs, de «comercialització

irresponsable, quan no injusta, de productes financers complexos», de la necessitat de flexibilitzar una legislació de 1909

que deixa en situació d’indefensió als deutors enfront dels bancs.


Dimecres El País avançava el contingut de l’annex i hores després el CGPJ

tombava aquest treball elaborat al llarg de vuit mesos. Des del òrgan rector dels jutges s’adduïa que l’annex no havia estat

formalment aprovat i que el Consell del Poder Judicial no havia estat informat de l’existència d’aquest treball, per tant, no

ho assumia com a propi.

Pregunta. Els presidents de les audiències provincials demanaven dijous el desenvolupament de

la dació en pagament, la qual cosa suposa un reconeixement a l’informe que vostès van redactar. ¿Què va pensar en escoltar la

notícia?

Resposta. Per a nosaltres és un suport important i la veritat és que m’alegro que un fòrum tan

important hagi arribat a una conclusió en la línia que nosaltres propugnàvem en l’informe. Nosaltres som jutges, i no som

legisladors, però estem en els jutjats i som uns espectadors privilegiats del que succeeix. Crec que nosaltres podem, i hem,

explicar allò que veiem i assenyalar en quin podríem millorar la regulació de procediments hipotecaris.

Aquest mateix dia, el dijous, el

drama diari del desnonament oferia la seva pitjor cara. A Granada, José Miguel Domingo, de 53 anys, es penjava al seu

domicili quan estava a punt de ser desnonat. I a Burjassot, València, Manuel G. es llançava al buit -està fora de

perill-moments abans que la procuradora arribés al seu habitatge amb l’ordre de desnonament.

P. Vostè ha tingut

un contacte directe amb el drama social de què parla l’informe?

R. Jo sóc jutge i sóc un ciutadà. Estic en el món, els

jutges em transmeten coses, veig altres com a ciutadà, al carrer, als mitjans de comunicació … El nostre marge d’actuació

és mínim, és nul, no podem fer res amb l’actual legislació. Només podem fer suggeriments perquè es modifiqui: considerem que

és un procediment molt contundent, molt agressiu, en què el deutor no té cap possibilitat de defensa i que està causant una

autèntica sagnia social dels que en definitiva constitueixen l’última baula de la cadena .

Viguer explica com es va desenvolupar

el treball. Els jutges es van repartir les matèries, intercanviar documents per correu electrònic, aportar idees, debatre,

corregir. Es van celebrar cinc reunions a Madrid. En l’última, al setembre, es va debatre «durant uns 30 o 45 minuts», el

document sobre el desnonament. «Tots ho assumim en el Consell del grup de treball». El CGPJ va adduir dimecres que l’annex no

havia estat formalment aprovat. «Un grup de treball no funciona votant les propostes», addueix el jutge degà dels Jutjats de

València.

P. En l’informe parlen vostès de «mala praxi» de bancs, i de la «comercialització

irresponsable, quan no injusta, de productes financers complexos».

R. Cal buscar un punt d’equilibri que permeti distribuir

les càrregues socials de les conseqüències de la crisi econòmica. I no cal oblidar que les entitats bancàries disposen

d’aquest procediment absolutament privilegiat i contundent davant del deutor, que res pot al · legar. A més, determinades

entitats bancàries estan rebent ajudes econòmiques. Però bé, aquest és un tema de política econòmica en què no hem

d’entrar.

Pedro Luis

Viguer assenyala que si un s’endeuta per comprar un electrodomèstic, no paga i la Justícia li reclama, el jutge té marge per

valorar les circumstàncies del deutor. En el cas d’un habitatge, no. Els bancs gaudeixen d’un procediment privilegiat per al

cobrament de crèdits hipotecaris que data de 1909. «El règim és duríssim. Pràcticament no es poden fer al · legacions excepte

dues o tres causes taxades que estan a la llei, però que no es donen en la pràctica. El que no té sentit és que siguin més

àmplies les possibilitats que un té de formular al · legacions i d’oposar-se a una sentència que les que té davant l’execució

d’una escriptura de préstec hipotecari «.

L’informe denuncia que les entitats bancàries avui dia s’adjudiquen els habitatges dels desnonats per

un 60% del seu valor. Proposa que s’atorgui al jutge la possibilitat de concedir moratòries en el pagament de quotes en el

cas de desgràcies familiars, atur, accidents de treball o llarga malaltia del deutor. Pretén protegir els més indefensos.

«Aquí no pretenem fer una revolució, no és el mateix que un vagi a quedar sense el seu habitatge habitual a què es vagi a

quedar sense el seu segon habitatge. No és el mateix un habitatge que s’adquireix per especular que una llar «. També proposa

que la dació en pagament, el lliurament de l’habitatge com a manera de cancel · lar el crèdit, es converteixi en una

regulació imperativa en determinades circumstàncies. «Hi ha alguns jutjats avantguardistes que han aplicat la dació en

pagament, però després aquestes resolucions normalment han estat revocades per les Audiències», explica

Viguer.

L’estudi

critica algunes de les mesures del Codi de Bones Pràctiques instaurat pel Partit Popular i aprofundeix en elles. «Ha

fracassat, ha estat escassament útil», diu Viguer. A la pràctica, manifesta, només s’aplica en situacions properes a la

indigència. I, a més, és voluntari per als bancs, de manera que no ha tingut gaire recorregut. La pròpia vicepresidenta del

govern, Soraya Sáenz de Santamaría, anunciava divendres després del Consell de Ministres que el Govern estudiarà la reforma

d’aquest codi. I el fiscal general de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce, declarava que la qüestió dels desnonaments «mereix una

reflexió».

P. ¿Amb quin cos es queda un quan el CGPJ tomba un informe que ha portat vuit mesos de

treball?

R.

Desanimat. Vivim en un món molt estàtic i amb la limitació de recursos econòmics que hi ha ara, un dels pocs àmbits en què es

pot incidir és en l’àmbit legal i processal, canviar les lleis, que no costa diners. Que això no hagi estat avalat pel

Consell produeix certa de neguit, però ho assumeixo, com no podia ser d’una altra manera. En qualsevol cas, el nostre treball

hi és.

FONT: ELPAIS.ES

[slideshare id=14917359&style=border-width: 1px 1px 0; border: 1px solid #CCC;

margin-bottom: 5px;&sc=no]

Propostes sobre sobreendeutament

familiar feta per jutges al CGPJ from CGT Catalunya

[slideshare id=14917390&style=border-width: 1px 1px 0; border: 1px solid

#CCC; margin-bottom: 5px;&sc=no]

Propostes per a la agilització i reforma procesal dels processos civils feta per jutges al CGPJ

from CGT Catalunya