Un projecte que viatja cap a la Festa de la Infantesa i que ha llançat la Societat Coral El Micalet.
Cristina de qui surt i de quina manera la idea de recuperar la Festa de la Infantesa?
-Des de fa més de 15 anys sóc una assídua investigadora en arxius estatals, centrant els estudis a la dècada dels anys 30 del segle XX. A poc a poc he anat concentrant imatges i dades de tot allò que no apareix amb pes en els continguts de publicacions historiogràfiques. D’esta manera he anat rescatant documents sobre els instituts Obrers, l’internat escola Durruti, imatges de les colònies escolars, del II congrés internacional d’escriptors per a la defensa de la cultura … i de la cavalcada que es va realitzar en 1937, com a tancament de la Setmana de l’Infant, un acte recolzat per totes les organitzacions antifeixistes, amb la finalitat d’oferir un espai d’alegria, dins el drama de la guerra, a la infància evacuada.
Este any, prop del 80 aniversari d’esta cavalcada, hem volgut recordar una altra manera de festejar uns dies destinats a donar il·lusió dins l’obligació dels éssers humans de ser millors, de reconciliar-nos, de parar-nos a pensar en els altres … Per això hem iniciat la ‘Setmana de la Infància’ una sèrie d’activitats per als nens i nenes que concloïa amb la ‘Festa de la infantesa’, una cavalcada laica i participativa.
– Per què? Veieu amb el canvi a l’Ajuntament de la Ciutat de València, amb l’equip de Joan Ribó, i una manera de fer i d’entendre tot plegat, la millor oportunitat i, clar, a la primera la voleu aprofitar ?
Bé, sí. Primer vaig presentar el projecte a la Junta de la Societat Coral el Micalet, on estic a la Secció de la Biblioteca i gestió d’activitats culturals. La ‘Setmana de la infància’ va ser aprovada per unanimitat. Ens encarreguem de desenvolupar el projecte el president de la Societat, Tonetxo Pardiñas i jo. I, efectivament, de no haver tingut un nou equip de govern a l’Ajuntament, amb una altra sensibilitat cap als temes culturals, possiblement tots els assistents a la cavalcada no haurien pogut gaudir d’un diumenge diferent, ple d’art i alegria.
Dins de les activitats de la ‘Setmana de la Infància’ hem realitzat tallers per a escoles: de papiroflèxia amb Francesc Duart i de reciclatge amb Juanito Maracas; un concert de cançons infantils, recordant les composicions de grans artistes, músics i poetes republicans, com Luis Cernuda. També van oferir els seus poemes set poetes, amb la idea que el proper any puguem presentar un nou repertori, introduint noves tonades en els dies assenyalats i festius de final i principi d’any. Una exposició ‘L’amor als infants’ que he comissariat juntament amb Francesc Piera… i que hem hagut de prorrogar per l’afluència de públic. La programació encara es pot consultar a la pàgina web de la Societat Coral el Micalet.
L’eix de les activitats han estat la llibertat, igualtat i fraternitat. Primer per recordar uns principis universals assumits per la societat, però de vegades oblidats en la quotidianitat. Segon, són l’esperit de la República espanyola, que també commemorem este any a València, com a capital de l’estat, que ho va ser des de novembre de 1936 fins a octubre de 1937. Tercer són unes belles paraules que, per desgràcia, cal recordar el seu significat a la infància. Paraules que es desenvolupen amb l’exemple de tots, governs, educadors i família i que tenim l’obligació de practicar.
– Perquè estos són valors que es retroalimenten entre ells, uns no són possibles sense els altres. Són com tres vincles que no poden separar-se mai i han d’anar caminant junts.
És clar, tot i així en l’actualitat hi ha nous vocables, com la sororitat, que vaig estar valorant introduir en el conte ‘Les 3 magues de gener’ però vaig pensar que per donar a conèixer la festa de 1937, el més important era afermar estos principis que van ser l’esperit de la primera cavalcada dedicada a la infància sota el patrocini del Ministeri d’Instrucció Pública.
Des del mes de maig del 2015 que va sorgir la idea, hem anat creixent. Sobretot gràcies als amics i amigues que any rere any anem formant com una gran família. És cert que també anem madurant, però l’estela de persones que se sumen i valoren els projectes és gran. Això és molt satisfactori. Al llarg de la vida he anat coneixent des d’artistes compromesos a persones que han volgut ajudar voluntàriament en la idea de recuperar una tradició, de tornar a fer història.
Per tant, la ‘Setmana de la Infància’ i la ‘Festa de la infantesa’ ha estat un projecte col·lectiu, ja que sense l’ajuda desinteressada de centenars de persones no podria haver conclòs amb èxit, donada la precarietat econòmica que ens trobem. Però no puc deixar de nomenar Rafa Maestre, David Vidal, Rosa Roig, Manola Roig i Llum Fos que han estat dins de l’ànima de la cavalcada. Això sí, aspirem a què el treball es valore i, ja que hem estat emprenedors, es patrocine la festa de l’any que ve, per ètica i per dignitat. Si este any haguéssim tingut mitjans econòmics haguérem pogut realitzar algunes de les joguines gegants que es van realitzar entre 1936 i 1937. Carrosses amb motius de pel·lícules animades, que tenien moviment. Esperem que ens ajuden a aconseguir este somni de llibertat per a la ciutat.
– I tot gira, per fi, des d’un punt de vista laic com deu de ser, no? (Noia, ja em perdonaràs, però és que no hi ha gairebé cap acte o festa que no es vinculen a quelcom que tinga a veure amb allò santoral i la cosa ja cansa).
És clar, una postura de respecte davant creences que haurien de tenir el seu espai privat. Cada persona és lliure de processar la seua religió, però en la intimitat, sense imposar als altres ni exterioritzar públicament els seus ritus.
Si des de la infància no et donen la llibertat de conèixer, vas creixent en les creences dels teus familiars … això és llibertat de decisió? Un Estat no confessional, és el que no té religió pròpia, ni educa en cap religió.
Nosaltres hem iniciat unes activitats al voltant del solstici d’hivern, on hi cabem tots i totes, ja que no fem referència a cap creença, ni a cap bandera.
– I on, el món , es mira, d’una vegada per totes, amb ulls femenins, com des d’una altra sensibilitat. Per això vestiu tres magues?
Per això és la introducció dels valors amb rostre de dona. La presència de les dones en les festes com a protagonistes és una cosa necessària per a educar en igualtat. Si volem aconseguir eradicar la xacra del masclisme, també cal fer un discurs pedagògic sobre el tema de les festes. Cal introduir gestos en femení i cal fer visible la tasca de les dones. Tot això ho vaig pensar desenvolupar a través d’un relat, en format de conte. Les paraules més importants en la vida són de gènere femení… després per parlar en imatges de llibertat, igualtat i fraternitat només pot ser a través de dones. A la cavalcada de la ‘Festa de la infantesa’ del passat dia 3 de gener de 2015, els personatges de les magues van ser interpretats per tres amigues vinculades al món de la cultura que van transmetre des del balcó de l’ajuntament els seus millors desitjos.
Esta idea que apareix en el conte ‘Les 3 Magues de gener’ focalitza l’atenció al fet que sense la pràctica d’estos valors, en el seu conjunt, la vida es deshumanitza. Si posem per sobre d’ells l’egoisme, la irresponsabilitat dels nostres actes de cara la societat, la injustícia, el no tractar a tots i totes com iguals, per exemple en l’equiparació d’esforç i treball … no anem bé.
Les imatges de les magues han estat creades per Román Sánchez, maquetador de la majoria de les meues publicacions, que ha plasmat molt bé estes idees.
– I una convivència que ha d’anar acompanyada de la solidaritat, d’una solidaritat ferma i no hipòcrita com la que se sol practicar, per cert per eixes dades com les de Nadal, Reis…etc., per després oblidar-nos que la gent necessita menjar, escalfor, una mà amiga la resta de l´any.
La solidaritat no pot ser circumstancial, com la caritat. La solidaritat és una forma d’actuar que fa que es desenvolupen els valors abans esmentats en funció dels altres. La solidaritat desenvolupa l’esperit de germanor, d’ajuda mútua.
– I clar, al Mediterrani, tot i que siga hivern, el carrer sempre està obert a les desfilades, a sortir i compartir festa, cultura, música, dansa, teatre i totes les arts del món. És com si les magues feien de vincle, en forma d’abraçada, de tots plegats. És això el que es busca, no?
És cert. El conte vol exemplificar la festa dins de la cultura festiva que tenim a Espanya però a més, per la climatologia de València, no és complicat apostar per desenvolupar la cavalcada laica sempre en diumenge conciliant la tasca familiar i, a les 12 del matí, un hora que humanitza la presència al carrer de tots i totes. També el fet de no tirar caramels, ni res, i el d’oferir a la mà, taronges, versos … globus. Sense que el públic s’haja d’ajupir per agafar res del sòl… donant alternatives per a nous usos que complementen els obsequis que també podem elaborar amb les nostres mans, mostrant que la creativitat és vàlida.
– Allò que ens ha fascinat és la comunió que teniu amb la nostra casa, el planeta on vivim. Per això per a fer-lo més habitable, per a no aplegar a treure-li tot el suc, per a fer-lo sostenible…el que feu és regalar i regalar-nos imaginació e invitar a fer regals materials on s’utilitza el reciclatge de cartrons, de plàstic, de papers. Què ens podeu dir?
Una aposta que des del passat recent, on m’he inspirat per generar continguts, ens arriba al present perquè la nostra infància puga tenir un futur sostenible.
– També es busca donar un sentit a tot allò que oferim a una persona que ens estimem: així regalem coses que vagen vinculades a fomentar la cultura de la pau, la no violència, la solidaritat…tot això fomentant i alimentant el diàleg, la paraula, l’amistat. Això pareix com senzill, però no ho és s’ha de treballar en el dia a dia tots els dies, perquè el comportament humà és fràgil. Què ens pots reflexionar?
La funció d’educar no és la de millorar? Estarem d’acord que cal educar perquè els educands siguen feliços no? Ningú pot ser feliç si hi ha patiment al nostre voltant. Si aconseguim que les prioritat no siguen aconseguir diners que mai tindrem temps cronològic de gastar … on deixem el respecte per la vida, de les persones, del planeta …? La paraula cultura ha de tornar al seu significat, com s’explica en el relat ‘Les 3 magues de gener’, cultura com a conjunt de coneixements adquirits mitjançant l’estudi, les lectura o els viatges … que ens fa gaudir més de la vida.
-Un missatge perquè les noves generacions tinguen una finestra oberta a nous gestos, que els ajuden a ser millors per a ells i per als altres.
– Esta Festa va veure la llum, per primera vegada l’any 1937 a la Ciutat de València…un esdeveniment que en aquells anys deuria de fer molta il·lusió i més tenint en compte que estaven en temps tristos, temps de guerra i on es van distribuir joguines al xiquets i xiquetes refugiats i a d’altres , però també es van a dur a terme representacions culturals encaminades a entendre, més que mai, l’ètica i el compromís cap als valors que són la igualtat, la fraternitat i la llibertat…tot per fer un món solidari, harmònic, ple de maneres de fer camí cap a la pau.
Sí i per desgràcies no aprenem de la història i s’inicien noves guerres carregades de sofriments, sent la infància la més perjudicada i la més innocent.
Amb esta festa hem volgut ressaltar el fet que recuperar memòria del passat és sempre positiu. Memòria, no com a conflicte ideològic, sinó com a coneixement crític per millorar el nostre futur.