L’altra cara de la realitat econòmica: Més atur i més precarietat laboral

  • Els salaris tornen a baixar el 2017 malgrat que el benefici de les empreses puja un 69%

Al novembre el 91% dels contractes signats eren temporals i un 35% a temps parcial, reflex de l’enorme precarietat del mercat de treball, aguditzada després de la reforma de 2012. Només 1 de cada 10 contractes signats és indefinit, i gairebé la meitat a jornada parcial. El 46% dels contractes temporals amb durada determinada duren una setmana o menys.

Els nivells de protecció contra la desocupació han deixat de caure però segueixen en mínims. Hi ha 1,66 milions de persones a l’atur però sense prestació segons el SEPE i amb prou feines la meitat de la població en atur registrat compta amb algun tipus de protecció (la taxa de cobertura bruta és del 55%) que en la majoria dels casos es limita a una prestació assistencial. La despesa mitjana per beneficiari, incloses cotitzacions socials, se situa en 807 euros mensuals.
L’afiliació a la Seguretat social cau en 12.773 persones i l’atur registrat puja en 7.255 persones (hi ha 43.207 persones més inscrites com a demandants d’ocupació). Els acomiadaments es concentren en hostaleria (103.000 llocs de treball al novembre) en finalitzar la campanya estival. Això no obstant, l’afiliació a la Seguretat Social creix al 3,58% interanual al novembre.
La creació d’ocupació continua concentrada en activitats de baix valor afegit, impulsada per l’hostaleria, comerç, construcció i els serveis auxiliars, amb un pes limitat de la indústria, els serveis públics i dels sectors d’intensitat tecnològica mitjana i alta.
Mentre els beneficis empresarials i el PIB ja han superat els seus nivells previs a la crisi i els dividends estan en màxims, no així la inversió, l’ocupació ni les rendes salarials, la recuperació està sent molt desigual, a costa de les treballadores i treballadors. D’aquí la necessitat d’aconseguir un acord de negociació col·lectiva que augmenti els salaris i garanteixi el seu poder adquisitiu.