Entre altres coses instaura la presó
permanent revisable, la custòdia de seguretat, la desaparició de les faltes i mà dura contra els desordres públics.
Ministres va aprovar el passat 14 de setembre, un projecte de llei per reformar el Codi Penal. El text, que ara s’haurà
d’aprovar al Congrés dels Diputats (on el PP té majoria absoluta), és tota una declaració d’intencions: menys garanties i més
repressió, cosa que suposarà l’enderrocament progressiu de límits fins ara infranquejables. El discurs, doncs, cada vegada és
més explícit: les demandes socials no són respostes amb polítiques que les satisfacin, sinó amb més repressió.
custòdia de seguretat
molt reduït d’eventuals destinatàries: persones condemnades per delictes de terrorisme, magnicidi i assassinat. No obstant
això, cal tenir present que és una estratègia habitual de molts governs fer servir de tascó mesures que es consideren
excepcionals. Així, normes que en un primer moment afecten subjectes molt determinats, s’acaben generalitzant
posteriorment.
terme presó permanent revisable és un eufemisme de cadena perpètua. La imposició d’aquesta mesura nega definitivament la
llibertat absoluta de qualsevol subjecte perquè, encara que se li pugui revisar la condemna a partir d’un període de 25 a 35
anys, arribat a aquest punt, només podrà gaudir d’una llibertat condicional, en cas que presenti un pronòstic favorable de
reinserció.
reforma també amplia les mesures de seguretat en l’àmbit de la privació de la llibertat. Aquestes mesures, fins ara,
s’imposaven a les persones que es consideraven no responsables dels seus fets (amb anomalies o alteracions psíquiques) segons
la seva perillositat. La reforma crea una nova mesura privativa de llibertat postpenitenciària aplicable a qualsevol persona,
responsable o no. Aquesta mesura, anomenada custòdia de seguretat, s’executarà just acabada la pena i pot arribar a
allargar-se durant els deu anys posteriors al compliment de la condemna si el jutge considera que el subjecte és perillós. Al
marge de la subjectivitat que implica un judici de perillositat -que podria encobrir fàcilment altres interessos-, la mseura
podria castigar una manera de ser determinada i no un acte delictiu.
desapareixen
esdevindran delictes lleus o sancions administratives. El caràcter de delicte comporta conseqüències pernicioses com els
antecedents penals o la possibilitat ineludible d’entrar a presó. En aquest sentit, cal destacar que la falta de furt (que
s’aplicava als furts d’un valor inferior als 400 euros) esdevé un delicte i que la falta d’homicidi imprudent
desapareix.
desobediència lleu i la falta de respecte, però, passen a ser sancionades administrativament. Tot i que pot semblar un pas
positiu, cal tenir present que les sancions administratives comporten multes més elevades i disminueixen les possibilitats de
defensa de la persona acusada, ja que la policia compta amb la presumpció de veracitat i és la pròpia administració qui resol
els recursos.
contra els desordres públics
reconfigura els delictes contra l’ordre públic i d’atemptat contra l’autoritat. La pena del tipus bàsic de delicte contra
l’ordre públic (alteració de l’ordre amb violència contra coses o persones) es manté entre els sis mesos i els tres anys de
presó. Tot i així, la pena pot arribar als sis anys en quatre casos. En cas que les partícips dels desordres «portin una arma
o un altre instrument perillós», en els supòsits de «llançament d’objectes contundents o líquids inflamables, incendi i
utilització d’explosius», «quan els fets es duguin a terme en una manifestació o reunió nombrosa o en ocasió de les mateixes»
o «quan es duguin a terme actes de pillatge».
qual és de sis anys en el supòsit -entre d’altres- de «llançament d’objectes contundents».
penal a la incitació a desenvolupar alguna d’aquestes accions a través de qualsevol mitjà de difusió, sense que
necessàriament es produeixin les accions. També neix el delicte pels casos d’interrupció dels serveis de telecomunicacions o
transport públic de forma greu. Depenent de la interpretació sobre la gravetat de la interrupció, aquesta mesura podria ser
utilitzada com a càstig penal encobert contra persones que participin en manifestacions no comunicades durant les quals
interrompin la circulació amb els seus propis cossos.
ha estat aprovada pel Consell de Ministres, encara l’haurà d’aprovar el Congrés dels Diputats, on el Partit Popular té
majoria absoluta. Tot i això, la direcció de l’avantprojecte és de més repressió i menys garanties.
núm. 286 del setmanari Directa.