- El Govern espanyol licita, per 12 milions d’euros, dels vols de deportació per als anys 2015 i 2016
El passat 14 de gener el Govern espanyol va publicar l’anunci de la nova licitació del contracte relatiu als vols de deportació de migrants. El títol escollit va ser summament eufemístic: «Serveis de transport aeri per al trasllat de passatgers entre diversos punts del territori nacional i des d’aquests a altres països». Després d’aquestes asèptiques paraules, que bé podrien correspondre a viatges de plaer finançats per l’Estat, tracta de passar desapercebut una despesa pública i un negoci de gairebé 12 milions d’euros 11.985.600 exactament- per a la realització de vols exclusivament dedicats a la deportació forçosa de milers de persones.
Per dur-los a terme es posa en funcionament una àmplia maquinària policial destinada a capturar migrants mitjançant criteris «racials» ja escortar a través de dispositius en els quals s’exerceix una sistemàtica i planificada violència.
Aquesta violència està recolzada per un Protocol per a les deportacions que permet als cossos policials una actuació tan impune que el mateix Ministeri de l’Interior, autor d’aquest document en l’època de Rubalcaba, es va veure en la necessitat de recordar en el mateix que els escortes no han de posar en risc les constants vitals dels deportats. Potser el document incloïa aquestes paraules perquè quaranta dies abans Osamuyi Aikpitanyi havia mort asfixiat a l’avió després que els seus escortes li amordazaran.
Tant el contracte anterior com el que ara es licita s’inclouen, a més dels vols directament organitzats per la Comissaria General d’Estrangeria i Fronteres, aquells coordinats per Espanya sota el paraigua de l’Agència de la UE per al control de les fronteres, Frontex. La licitació permet competir pel contracte a empreses de la Unió Europea i també facilita a les empreses la possibilitat de concórrer de manera coordinada a través d’una Unió Temporal d’Empreses (UTE).
Air Europa i Swift Air concórrer d’aquesta manera per emportar-se el contracte anterior, mitjançant el qual han realitzat aproximadament -no hi ha dades oficials- uns 300 vols de deportació des de març de 2013 fins al present, els quals han pogut arribar a una facturació d’uns 24 milions d’euros.
Fins al moment, Swift Air es dedica en exclusiva als vols interns (ja que s’inclouen també trasllats entre centres d’Internament d’Estrangers) i als vols al Marroc, mentre que Air Europa nolieja els grans vols a Amèrica Llatina, Àfrica Subsahariana, Europa de l’Est i Àsia. Al Marroc hi ha diversos vols setmanals; el proper conegut noliejat per Air Europa serà a Nigèria (potser amb alguna altra escala africana) el 5 de febrer, per la qual cosa la Campanya Estatal pel Tancament dels CIE té activada un avís contra les batudes policials racistes dirigides a persones de nacionalitat nigeriana .
Les empreses que es presentin al nou concurs tenen fins al 23 de febrer per presentar les seves propostes; el 12 de març s’obriran els sobres i la Secretaria d’Estat de Seguretat del Ministeri de l’Interior tindrà un màxim de dos mesos per resoldre, encara que probablement no ho esgoti, doncs l’1 de maig està previst l’inici de l’execució del contracte. Fa dos anys, la UTE d’Air Europa i Swift Air va obtenir el contracte sense rebaixar un euro els preus que servien de punt de partida per competir pel mateix.
No consta que es presentessin altres empreses. En la nova convocatòria, crida l’atenció l’important increment de la quantia per hora de vol respecte al contracte adjudicat fa dos anys. Així, per exemple, el preu per hora de vol (sense IVA) per a avions de més de 200 places puja de 20.000 a 22.000 euros, un generós increment del 10%. En el cas dels avions de 121 a 200 places, l’hora puja de 15.000 a 17.000 euros (13,33% d’increment).
Per als avions més petits, de 120 places o menys, abans hi havia un únic preu 8.500 euros l’hora. En la licitació d’aquest any es diferencia entre avions de menys de 75 places, amb un preu per hora de 9.000 euros; i aeronaus de 76 a 120 places 10.500 euros-, és a dir, un augment en aquest últim cas del 23,52%. No seria d’estranyar que Swift Air i Air Europa tornin a «competir» en solitari per aquest contracte i que aquest augment dels preus sigui una forma de regalar plusvàlues encara més sucoses.
L’any 2013, el grup empresarial Globalia, del qual forma part Air Europa, no només va aconseguir el contracte de les deportacions, sinó també un suculent contracte de 30 milions d’euros amb el Ministeri de Defensa. No obstant això, aquestes xifres són engrunes si les comparem amb el contracte que Halcón Viajes, del mateix grup Globalia, acaba d’obtenir: més de 200 milions d’euros per gestionar els desplaçaments i reserves hoteleres de l’Administració pública espanyola durant els pròxims tres anys.
Efectivament, Juan José Hidalgo, president del Grup Globalia, i Abel Matutes, exministre del govern Aznar i propietari d’una porció del conglomerat empresarial, no deixen de rebre bones notícies -i grans plusvàlues- del Govern espanyol.
La Taula de Contractació que decidirà sobre aquest macabre concurs estarà presidida pel subdirector general de Gestió Econòmica i Patrimonial del Ministeri de l’Interior. Un cop resolt, la Comissaria Central d’Estrangeria i Fronteres realitzarà al principi de cada trimestre una previsió amb l’estimació de vols a realitzar, indicant itineraris, nombre de persones a transportar i dates estimatives.
El Ministeri de l’Interior exigeix a les empreses que competeixin per aquest contracte una clàusula de confidencialitat expressada en els següents termes: «Tots els tripulants de l’aeronau, tant la tripulació tècnica com l’auxiliar (…), seran prèvia i adequadament instruïts (…) en el sentit que han d’observar en tot moment l’adequada reserva i confidencialitat en tot el que es refereix als serveis objecte del mateix, com dates, hores, aeroports, nombre de persones que es transporten, equipatge de les persones i en general qualsevol dada o informació que pugui ser rellevant tant per a la missió policial com per la seva seguretat i la de l’aeronau i les persones a bord. »
Segons sembla, els comandaments polítics i policials planificadors d’aquests vols són conscients del seu caràcter escandalós i atroç, i per tant es preocupen de garantir que els mateixos es realitzin sense llum ni taquígrafs.
Per això hi ha una sala especial a Barajas per conduir els que seran deportades. Per això els avions s’enlairen des de llocs allunyats de les terminals. No convé que hi hagi gent que pugui veure escorcolls a l’aeroport mitjançant nus integrals, desenes de persones emmanillades, escortes policials que doblen en nombre a les persones deportades, pallisses camí de l’avió, injeccions amb sedants per aplacar a qui es resisteixi. Per això, de vegades, les pallisses, les amenaces i les humiliacions es realitzen abans, en sales habilitades en els CIE per intentar garantir la submissió i la por dels que seran traslladades a l’aeroport.
L’empresa que guanyi el concurs haurà d’expedir una factura per cadascun dels vols que realitza, que desglossarà els milers d’euros vinculats a les hores de vol, les característiques de l’avió, etc., al costat d’una llista de noms i cognoms de totes les persones deportades, la seva nacionalitat i l’aeroport de destinació. Obscens documents administratius que, com els propis documents de la licitació, són el rastre que la burocràcia estatal deixa per a la Història, les evidències que, aquí i ara, l’Estat espanyol i la UE van caçar, van internar, llistar i van expulsar a milers de persones.
¿Recollirà la Història el relat de la lluita social que va posar fi a aquests vols?