La crisi a Somàlia,
derivada de la pitjor sequera en seixanta anys, ha portat a Nacions Unides (ONU) a declarar oficialment l’estat de fam. Però
aquesta crisi alimentària que condemnarà a una mort cruel a milers de persones, especialment infants, té un origen més enllà
de les cícliques sequeres (cada vegada més intenses i freqüents per culpa de la degradació
mediambiental).
Els mercats (aquests ens controlats per miserables), després de la caiguda de les assegurances
i l’habitatge, han derivat els fluxos de capital cap a les inversions considerades com a segures (gra i altres aliments)
generant una situació en què els especuladors controlen el mercat d’aliments, provocant escassetat fictícia d’alguns d’ells i
incrementant el valor final dels productes. L’augment del preu dels aliments impedeix que milions de persones al món puguin
accedir-hi, encara que hi hagi un estoc capaç d’alimentar a totes.
També aquests mercats han provocat una ferotge guerra
que impedeix que els pastors, que estudiaven el clima i recorrien Somàlia buscant les zones més fèrtils on instal.lar-se, es
puguin moure lliurement a la recerca de pastures.
A la il·lògica irracionalitat del capitalisme tot té un preu.
Els 12 milions de persones que estan en risc de morir hauran de pagar els interessos que van a heretar dels 348 milions
d’euros que prestarà el Banc Mundial, fidel aliat dels mercats, després de la crida a la donació urgent de la FAO de 80
milions als 191 països que la componen. Menys de mig milió per país cerca la FAO, quan per assassinar libis l’OTAN es gasta 2
milions d’euros per cada míssil.
Mentre això succeeix a la banya d’Àfrica, la CAM (Caixa d’Estalvis del
Mediterrani) ha estat intervinguda pel Banc d’Espanya injectant a través del FROB (Fons de Reestructuració Ordenada Bancària)
2.800 milions d’euros de capital. És a dir, diners suficients per salvar la fam a Somàlia, Etiòpia i la resta del món
diverses vegades. Però el Banc d’Espanya no posarà un sol cèntim d’euro per evitar que un infant es mori de fam a Somàlia,
sanejarà la caixa pública amb els diners de tots i totes per tornar a privatitzar i malvendre a un banc que acabarà amb la
seva obra social i amb centenars de llocs de treball.
I, és que els «rescats» financers, com el sofert per Grècia,
serveixen per empitjorar la situació de la immensa majoria dels éssers humans. Això es deu al fet que les mesures
d’austeritat amb les quals estan vinculats els «rescats» no fan més que intensificar la recessió de la economies de la
majoria de les famílies. Després del primer «rescat grec» s’ha reduït l’estàndard de vida i el salari de la majoria de la
població grega de forma dramàtica sense perspectives de millora en el futur. Mentre que el PIB grec s’està reduint, la
proporció tant del dèficit públic com el del deute s’incrementen. A més, l’especulació dels mercats contra els bons del
govern grec no fa més que augmentar la taxa d’interès i per tant la càrrega del deute. El nou rescat de 182.000 milions
d’euros aprovat per la Unió Europea empitjora encara més el problema.
Tot forma part de la mateixa lògica
capitalista: des del treballador/a social acomiadat i els seus usuaris desatesos per la desaparició de l’obra social d’una
caixa d’estalvis reconvertida en banc, l’italià/na que pagarà 25 euros cada vegada que vagi a urgències, el portuguès/a a qui
li robaran la propera paga de cap d’any, el grec/ga que haurà de treballar a canvi d’una misèria per pagar els interessos del
deute del seu país a la banca i els mercats, fins el nen que morirà de fam en els braços de la seva mare desfeta per la
desesperació de no poder alimentar-lo.
La CGT com organització anarcosindicalista convida a la reflexió i a
l’acció contra aquesta barbàrie, treballant per la construcció d’un espai de mobilització i lluita integrat per tot el
moviment sindical i social al marge dels signants del «pacte social» que sigui capaç de provocar un canvi radical en els
paràmetres que regeixen l’economia i política actual.
SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE CGT
http://cgt.org.es/spip.php?article2189