van pensar que la crisi podria suposar un canvi important en aquest i que permetria, almenys, establir alguns controls i
regulacions que contribuirien a pal·liar parcialment alguns dels majors desastres que el període del capitalisme neoliberal
estava causant des dels setanta. Era una esperança molt ingènua i els fets estan demostrat que, per contra, el gran
capital, tant financer com industrial, està aprofitant la crisi per a realitzar una molt profunda reestructuració del
capitalisme en favor dels seus interessos, que està suposant un gravíssim deteriorament en les condicions de vida i treball
de les classes populars, així com en els seus drets socials, polítics i encara en els drets humans fonamentals.
Seminari d’economia crítica Taifa
Elena Idoate, José Iglesias, Francisco Ferrer, Joan Junyent, Francisco Navarro i Ramon Ribera
Informes d’economia
Taifa
Castellà
el Capital i l’Estat
batalla del Capital per a apropiar-se d’allò que és públic
Capitalisme
crisi està facilitant en tot el món ric, —l’àmbit de l’economia ‘occidental’, el qual fins a fa poc es considerava
dominador del món i que ara veu perillar la seva hegemonia enfront del creixement d’altres grans països—, permeten als
grans capitals no només recuperar sinó fins i tot augmentar la seva taxa de benefici així com lluitar per sostenir la seva
hegemonia mundial.
Amin) s’ha disposat a donar un cop duríssim a les classes populars, amb qui no té més remei que compartir la riquesa que es
produeix.
general en tot el món desenvolupat, les poblacions estan aguantant passivament aquest atac: uns grups no senten encara amb
suficient força el seu impacte negatiu com per a rebel·lar-se, uns altres estan anestesiats amb les engrunes que els arriben
d’un consum acrescut en comparació de les seves situacions anteriors i no volen fer res que pugui posar-lo en perill, i uns
altres, per fi, es debaten en la impotència i la desesperació; actituds totes que faciliten la consecució dels objectius
del capital.
reestructuració del capitalisme global, que adquireix característiques específiques en els països rics i les repercussions
dels quals en els països de segon o tercer nivell dintre d’aquests —els denominats PIGS o PIIGS (Portugal, Irlanda, Grècia
i Espanya o els mateixos més Itàlia en la segona versió) i els països de l’Est d’Europa— està arrasant amb les condicions
de vida i treball i els drets civils de les seves poblacions. Ens proposem revisar aquesta reestructuració en el cas
d’Espanya.