La crisi ha fet créixer en un 20% el nombre de persones afectades per malalties mentals, i alhora ha disminuït el pressupost dedicat a sanitat, segons la Confederació Espanyola d’Agrupacions de Familiars i Persones amb Malaltia Mental (FEAFES). El ministeri dirigit per Ana Mato ha estat el que més ha vist reduït el seu pressupost, amb un descens d’un 6,4%, tot i que no hi ha xifres exactes sobre les partides dedicades a atendre la salut mental.
Les associacions relacionades amb aquest sector, entre elles AEN i FEAFES, assenyalen que amb aquestes retallades es perd en prevenció, rehabilitació i reinserció. «Ja ho va dir l’OMS: sense salut mental no hi ha salut. I és que tenen major risc d’emmalaltir aquelles persones que estiguin malaltes mentalment» afirma la psicòloga clínica infantil.
Per exemple, entre 2006 i 2010 han augmentat un 19,4% els casos de depressió; un 8,4% els d’ansietat i un 4,6% els casos de dependència a l’alcohol, segons un estudi de l’Institut Universitari d’Investigació en Ciències de la Salut (IUNICS), de la Universitat de les Illes Balears.
La conclusió a què arriba aquest estudi és que, sobretot entre les famílies que experimenten dificultats per aconseguir feina i fer front a pagaments d’hipoteca, la crisi ha augmentat significativament la freqüència dels trastorns de salut mental i abús d’alcohol entre els assistents d’atenció primària a Espanya. De la mateixa manera, les persones que descendeixen de classe social, així com les parades, són les que tenen majors nivells de depressió, segons un estudi de la Universitat de Granada anomenat Efectes de la crisi econòmica sobre la població espanyola.
Prevenir abans que curar
L’estudi considera «convenient crear programes d’intervenció per a aquelles persones afectades i programes de prevenció per evitar el deteriorament de salut mental en el col · lectiu de risc, és a dir, aquells que presenten alta probabilitat de patir aquestes conseqüències«.
Crisi i reducció de pressupostos
El pressupost del Ministeri de Sanitat per a 2014 és de 1.907 milions d’euros, un 35,6% menys que l’any anterior, quan es van adjudicar 2.970 milions. Però el Govern va matisar que aquest acusat descens es deu al fet que els comptes de 2013 incloïen una partida extraordinària de 1.034 milions per pagar el deute generat pel «impagament» de les quotes a la Seguretat Social de cuidadors no professionals en dependència.
Per això, el descens del 35,6% no és real, ja que l’esmentada partida de més de mil milions només es va destinar al pagament d’aquests deutes, generades entre els anys 2007 i 2011.
Això sí, la partida de Sanitat ha disminuït contínuament des de 2011. En aquell any va ser de 2.674.000 d’euros, 767 milions més que aquest any.
Les retallades han portat amb si la creació d’una Marea Blanca de protestes al carrer i una onada d’indignació en el sector sanitari i han provocat la disminució en 53.000 el nombre de treballadors sanitaris en només dos anys, alhora que ha suposat la fi de la universalitat del Sistema Nacional de Salut.