Les dades de l’última EPA només reflecteixen millores parcials i molt fràgils de les condicions de vida de les famílies treballadores
La Confederació General del Treball (CGT) no comparteix l’entusiasme que avui transmeten la majoria dels mitjans espanyols en informar de les dades arreplegades en l’última Enquesta de Població Activa (EPA) que ha facilitat en Institut Nacional d’Estadística (INE). Segons aquesta EPA, el nombre d’aturats hauria baixat en 295.600 en el segon trimestre de 2015, fins a situar-se en 5.149.000, la qual cosa reduiria la taxa d’atur en 1,4 punts, deixant-la en el 22,37 % i la col·locaria en valors de mitjan 2011, mentre que l’ocupació augmentaria en 411.800 treballadors, el major increment segons la versió oficial, des del segon trimestre de 2005.
Amb les dades publicades per l’INE, en els últims dotze mesos l’ocupació ha crescut en 513.500 persones, al mateix temps que l’atur es reduiria en 473.900. Segons l’Enquesta de Població Activa (EPA), en el conjunt d’Espanya el nombre d’aturats va disminuir en el segon trimestre de l’any en 295.600 persones respecte al primer trimestre de l’any i va aconseguir la xifra de 5.149.000 persones.
Però lluny de significar l’excel·lent notícia que se’ns vol transmetre (sobretot perquè s’aproximen unes eleccions generals) en opinió de la CGT la moderada caiguda de l’atur està molt lluny de diagnosticar una millora significativa de la greu situació que viuen milions de famílies espanyoles. Perquè encara que és cert que hi ha 473.900 aturats menys, hem de tenir en compte que la gran majoria d’ocupacions no haurien de ser considerades com a tals; ens referim als contractes fem (tant als què es fan per uns dies o fins i tot per hores, com els de mitja jornada o menys, així com als què tenen una retribució salarial miserable).
No podem oblidar que encara (segons el propi INE) tenim més de 5 milions de persones en atur (per damunt del 22%), el què representa el major percentatge de la UE, ni tampoc que podríem estar en xifres molt superiors si 600.000 joves universitaris i 2.000.000 de treballadors estrangers no hagueren abandonat el país davant la impossibilitat de trobar un lloc de treball. I és que avui, tenir ocupació no suposa eixir de la pobresa. Hem passat –sense que el cost de la vida deixe de pujar
el “mileurisme” (salaris de mil euros mensuals) a retribucions de 700 o 800 euros, per jornades de 8 o més hores de dur treball.
D’altra banda, la CGT vol cridar l’atenció sobre la fragilitat d’aquestes lleus tendències a l’alça que es produeixen en els últims trimestres. Una dada a tenir en compte és que un dels sectors més dinàmics de l’economia nacional, el turisme, s’està veient beneficiat per la inestabilitat política en països que fa uns anys eren directes competidors: Tunísia, Egipte, Grècia, Turquia, etc. Una altra consideració important és que la proximitat de les eleccions té la virtut de mobilitzar recursos econòmics per a obres públiques, ajudes socials i pagament d’endarreriments al funcionariat, que el seu gens secret objectiu és guanyar vots per al partit en el poder en cada ocasió.
Finalment, la CGT denuncia la constant destrucció de l’ocupació digna i acceptablement retribuïda en sectors amb grans beneficis: banca, telecomunicacions, energia, transports, automoció, etc. La continuada presentació d’ERO en molts sectors i la gradual substitució del treball digne per precari i subcontractació en tots els rams de l’economia és la raó que el 90% dels contractes realitzats siga temporal o que més de la meitat dels joves no tinga ni espere un lloc de treball. En definitiva, celebrar que tinguem 4 o 5 vegades més atur que EUA Europa o Japó, i quan tots els organismes internacionals ressalten la mala qualitat de l’ocupació a Espanya, per molt electoralista que resulte, des de CGT no ens sembla correcte.
Gabinet de Premsa Confederal
23 de juliol de 2015