Aquest Acord sobrepassa
qualsevol criteri de racionalitat i totes les «línies vermelles» que el sindicalisme ha de tenir presents, ja que, amb
aquest Acord, les i els treballadors som els responsables de la crisi i per tant l’hem de pagar…
El 25 de
Gener de 2012, hem conegut el text complet del «II Acord per a l’ocupació i la negociació col·lectiva 2012, 2013, 2014»
pactat i signat per les patronals CEOE i CEPYME amb els sindicats institucionals CCOO i UGT. El document inclou, entre
altres, aspectes relatius a l’Estructura de la Negociació col·lectiva, Flexibilitat, Ocupació, Formació, Teletreball,
Criteris en matèria salarial, Inaplicació negociada a l’empresa de determinades condicions de treball pactades en els
convenis col·lectius sectorials …
L’Acord desgrana tot un seguit de mesures per garantir l’aplicació
generalitzada, de manera disciplinària, de totes les polítiques econòmiques, d’austeritat i ajust fiscal, dissenyades per
govern d’aquest país i el govern realment existent representat pel Banc Central Europeu i un esperpent d’Unió Europa amb
Alemanya al capdavant: despossessió de rendes salarials durant almenys tres anys amb pèrdues garantides de poder adquisitiu
per a la població renunciat obertament a la pujades salarials en funció de la pujada de l’IPC; la disponibilitat
empresarial per flexibilitzar jornada laboral, modificar les condicions de treball, torns, sistemes retributius,
flexibilitat en matèria salarial vinculant salaris a productivitat i beneficis de l’empresa, sistemes de promoció,
mobilitats funcionals i geogràfiques; reconeixement del teletreball; despenjar-se de les condicions col·lectives del
conveni, modificar-les i lligar l’ocupació a que els treballadors i treballadores acceptin comportar-se com un «cost
variable»: acceptar treballar en qualsevol condició, en qualsevol temps i a preus de mercat. En definitiva, pèrdua de drets
laborals, d’aposta per un model de negociació col·lectiva que s’aproximi a l’empresa, a la individualització de les
relacions laborals … tot amb l’objectiu d’augmentar la competitivitat i els beneficis empresarials.
Per a la
CGT, la primera valoració d’aquest II Acord, és el menyspreu que aquests sindicats mantenen per la classe treballadora
(assalariada, aturada, exclosa …) atorgant-se la representativitat de totes i tots, degradant a la condició d’objectes i
mercaderia a la totalitat de la població, sense conèixer les necessitats d’aquells a qui representen, establint un
procediment de negociació obscurantista i a esquenes de les i els treballadors i la societat, concloent, un acord per signar
el robatori a la totalitat de població i a les seves possibilitats de lluita.
Amb la signatura d’aquest Acord, els
sindicats CCOO i UGT han tornat a trair les funcions del sindicalisme i amb això, a la classe treballadora. Això no és una
novetat ja que així ho vénen fent des dels Pactes de la Moncloa, iniciant un model de sindicalisme institucional al servei
de la patronal en una cadena continuada de renúncia als més mínims principis ètics, socials, reivindicatius … de defensa
dels drets de les i els treballadors.
Aquest Acord sobrepassa qualsevol criteri de racionalitat i totes les «línies
vermelles» que el sindicalisme ha de tenir presents, ja que, amb aquest Acord, les i els treballadors som els responsables
de la crisi i per tant hem de pagar-la, renunciant a part del nostre salari, dels nostres convenis, de la nostra capacitat
de mobilització. Els salaris són culpables de la crisi, les condicions de treball: jornada, temps de treball, sistemes de
retribució al mateix temps que el cost dels acomiadaments, són responsables de l’atur, de la destrucció del teixit productiu
…, de la crisi del sistema financer i l’única sortida a la crisi és una major explotació de les persones fins recloure-les
en la misèria.
Amb aquest tipus d’acords, els millors gestors del capitalisme són els «sindicats institucionals»
com a forces racionalitzadores i disciplinades de l’empobriment generalitzat dels éssers humans, material i mentalment,
renunciant a la lluita pel futur, la solidaritat, la justícia social, la llibertat individual i col·lectiva, i el canvi de
model productiu per a la necessària sostenibilitat mediambiental.
Amb aquest Acord hi ha una submissió absoluta dels i
les treballadores al capital. S’obliden del repartiment del treball, del repartiment de la riquesa, de la pujada d’impostos
als rics, de les gravacions a les transaccions financeres … «negant qualsevol possibilitat de canvi, venent-nos només
resignació, submissió, por, desmobilització … Aquest model sindical institucional ens ha replegat als dictàmens del capital,
els polítics, els banquers.
Per a la CGT, com a sindicat de classe, considerem repugnant aquest Acord i ens
torna a reafirmar més en la necessitat de donar una resposta de lluita des del món laboral i des dels moviments socials,
una resposta unitària de tota la societat davant d’aquest model social basat en la mera explotació, la competitivitat,
l’individualisme.
Al carrer!
Amunt els que lluiten!
Secretariat Permanent del Comitè
Confederal
http://cgt.org.es/spip.php?article2290