CGT-Tragsa assenyala que la dimensió de
la catàstrofe és conseqüència de la falta de mitjans per les contínues retallades del Consell.
hectàrees arrasades i el foc avança sense control, el pitjor desastre ecològic al
País Valencià en dècades.
la Generalitat encara no ha donat dades sobre l’àrea cremada, els dos incendis són dels majors dels darrers anys, i de
manera no oficial es calcula que han estat
al voltant entre 40.000 i 50.000 hectàrees segons les últimesinformacions. Persones evacuades, carreteres tallades, desenes de municipis afectats i pèrdues irreparables són la imatge
d’aquest infern. A València ciutat, el fum i la cendra ho entelen tot.
dos mil mitjans terrestres i mig centenar d’aeris treballen per mirar de controlar els incendis que arrasen les comarques
del centre del País Valencià per quart dia consecutiu. Mentre els focs cremen sense control, creixen les crítiques de
partits de l’oposició, batlles de la zona afectada i d’usuaris de xarxes socials per la reducció d’un 14% del pressupost
del Consell destinat a la lluita contra els incendis. Molts retreuen també al president del govern espanyol que hagi decidit
un altre cop d’anar-se’n a veure el futbol a Kíev en comptes de ser al peu del canó.
no ha tardat a desfermar les crítiques envers la gestió del Consell, que ha descuidat la prevenció d’incendis forestals de
manera flagrant des de l’any 2009. De fet, el govern valencià ha aplicat importants retallades en el pressupost destinat a
aquesta matèria durant els últims anys de la legislatura anterior. Així doncs, en 2010, la Conselleria de Medi Ambient que
dirigia Juan Cotino es va desfer del lloguer dels cotxes de Vaersa per comprar 115 vehicles per valor de 2.319.000 euros,
cosa que va significar l’acomiadament de treballadors per aquest mateix valor.
modificar la Llei Forestal per permetre la construcció en sol cremat atenent a ‘criteris d’interès general’. De fet,
l’any 2011 es va aplicar una retallada del 38% del pressupost invertit en prevenció d’incendis – un 75% menys en
comparació amb 2008-. Per acabar-ho d’adobar, aquest estiu s’han reduït els efectius dedicats a la prevenció i extinció
d’incendis en 1.000 persones, tot i que l’escassedat de les pluges d’enguany feia preveure una temporada d’alt
risc.
tasques d’extinció. En declaracions a aquest diari, Antoni [nom fictici], ha explicat que l’incendi es troba encara lluny
de poder ser controlat. «Com a mínim, fins a dilluns o dimarts no es preveu que estiga sota control, i això no vol dir que
estiga extingit, ni molt menys». La ràpida propagació de l’incendi s’explica «a causa del vent, la sequedat i el mateix
incendi, que desprèn estelles enceses que s’enlairen, es disseminen i creen nous focus». Antoni, de 27 anys, pertany a les
Brigades d’Emergència i té un contracte temporal de cinc mesos de duració. «Estic en borsa i ara duc un mes treballant.
Tinc sort perquè tinc experiència i sempre que passa alguna cosa em criden. Em van avisar dijous de vesprada i vaig acudir.
He tornat a casa fa poc després de 16 hores de feina».
«Han llevat places. No hi ha mitjans suficients». «El tema de la prevenció d’incendis funciona mitjançant subcontractes.
Jo treballe per a Tragsa, i la Generalitat ens contracta per a un determinat servei. Hi ha altres empreses, com Imelsa, en
què han ficat molt la tisora, i evidentment això es nota». Preguntat sobre com afecten les retallades a nivell de prevenció
d’incendis, Antoni ho té molt clar, «els incendis s’apaguen durant l’hivern. Tindre més gent vol dir comptar amb una
millor neteja de boscos, esbrostar, controlar millor les zones amb elevat risc, fer tallafocs tot i que no serveixen de
gran cosa, etc. Evidentment que es declare un incendi depèn d’una sèrie de factors conjugats; la calor intensa,
l’escassedat de pluges, el nivell d’humitat de l’aire, el vent… i una vegada produït és més fàcil respondre
adequadament si comptes amb més efectius ben emplaçats i amb els mitjans necessaris».
d’ara encara assola i redueix a meres cendres el nostre país és sens dubte una tragèdia fortuïta, un accident desafortunat
no provocat per l’Administració, però les polítiques aplicades pel govern valencià durant aquests anys amb total
despreocupació pel medi ambient són un més dels factors que contribueixen a atiar les flames. Una negligència més, que
confiem no esdevinga metàfora i alhora profecia del nostre present i -el que és encara més important- del nostre futur
immediat.