La incapacitat temporal per recaiguda es dona en aquells casos en els quals el treballador necessita de nou la baixa laboral pel mateix motiu que la primera vegada.
La incapacitat temporal per recaiguda és la circumstància que es dona quan després de recuperar-te d’una malaltia o lesió, tornes a empitjorar i necessites de nou una baixa laboral. I és que a vegades, les malalties tornen a aparéixer fins i tot amb més virulència que la primera vegada. Una situació, que l’administració ha de tindre contemplada. I així ho té. Tant és així, que la Seguretat Social té establides unes característiques especials per a aquests casos, en el qual es determinen les condicions baix les quals, una persona torna a obtindre la prestació.
Cal recordar, que qualsevol malaltia o accident que comporte una incapacitat temporal, estarà supervisada per un professional sanitari. És a dir, tant per a certificar la malaltia, com per a establir una medicació o rehabilitació, fer el seguiment, així com per a donar l’alta, sempre serà el facultatiu el que tinga l’última paraula. Per tant, en cas de recaiguda, esta circumstància també pot ser acreditada per un professional mèdic. Això és el que es denominaria, una baixa laboral per recaiguda.
La Llei General de la Seguretat Social, en la seua articul 169.2, establix en concret, que “existix recaiguda en un mateix procés d’incapacitat quan es produïx una nova baixa mèdica per la mateixa o patologia similar dins dels 180 dies naturals següents a la data d’alta mèdica”. Això significa, que la malaltia que cause una incapacitat temporal per recaiguda, ha de ser la mateixa que ho va propiciar la primera vegada. És a dir, no val que se de un altre motiu i llavors el pacient s’aculla a esta definició de recaiguda.
Premisses que han de complir-se per a la incapacitat temporal per recaiguda
Per a obtindre una incapacitat temporal per recaiguda, el primer requisit és que el motiu de la baixa laboral siga el mateix que el va propiciar la primera vegada. És a dir, que siga realment una recaiguda. Perquè de ser qualsevol altre motiu, el treballador hauria de començar un altre procés per a aconseguir este tipus d’incapacitat. D’esta raó, es deriva la segona premissa. I és que la Seguretat Social establix, que només pot accedir-se de nou a esta prestació, si la recaiguda succeïx en els sis mesos posteriors a haver sigut donat d’alta oficialment.
Un altre dubte recurrent en estos casos, gira entorn de la quantia que correspon quan es tracta d’una recaiguda. Doncs bé, cal recordar, que la regla indica que el temps màxim que pot durar una incapacitat temporal, és d’un anys, és a dir, 365 dies. No obstant això, l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS), contempla que es puga estendre este període si no s’ha recuperat el treballador, durant 180 dies més, per la qual cosa en total pot arribar fins als 545 dies.
Com es contemplen les baixes en estos casos?
Quant a la incapacitat temporal per recaiguda, és important tindre en compte que depén de la circumstància, però per l’habitual, si una persona està de baixa set mesos, s’incorpora per alta durant un mes i després de recaure, tornen a donar-li de baixa, comptaria com que porta de baixa huit mesos. Quant al pagament, ha de ser el mateix organisme que es va fer càrrec la primera vegada, qui pague la prestació, ja siga la Seguretat Social o la mutualitat del treballador.
En qualsevol cas, és important tindre en compte que tota determinació ha d’anar acompanyada amb el certificat del personal mèdic que estiga portant el cas. És a dir, seran els professionals de la sanitat els encarregats de certificar que el treballador, necessita més temps de baixa laboral per a complir l’objectiu de recuperar-se de la recaiguda patida de la mateixa malaltia de la qual ja va patir les seues conseqüències dins dels sis mesos anteriors.