Fusió CAM-Bancaixa: el súmmum dels despropòsits.

Posició de

CGT davant la proposta de fusió.
Des de CGT-CAM assistim estupefactes al cúmul de

barbaritats que estem escoltant en relació a les possibles fusions entre Caixes d’Estalvi. Només podem qualificar de notable

despropòsit les declaracions del Vicepresident Econòmic Gerardo Camps, que, ni curt ni peresós, qualifica de complicada, lla

situació de les dos grans entitats de la comunitat Valenciana: CAM 3r TRIMESTRE 2009 (199 milions d’euros de beneficis),

BANCAIXA 3r TRIMESTRE 2009 (250,8 milions d’euros de beneficis), perseguint una repercussió negativa sobre la imatge de les

dos Caixes davant l’opinió pública i la nostra clientela, amb l’objectiu de desestabilitzar-les i aconseguir la pretesa

fusió.

No serà que qui realment té una situació complicada és el govern del partit popular en la Generalitat

Valenciana, pretenent alçar cortines de fum per a distraure a la nostra societat dels problemes interns i externs que

patixen?

CGT- CAM, torna a manifestar la seua rotunda oposició a esta fusió, que els polítics valencians tornen a

ressuscitar cada vegada que convé als seus interessos, obviant els de qui representen: la societat de la Comunitat

Valenciana, la defensa de l’ocupació i la generació de riquesa en la nostra comunitat. De nou tornen a plantejar-la com un

xoc d’interessos econòmics, de centres de poder, de valencians i valencianes contra alacantins i alacantines, ja que Castelló

no existix (ja fa mes de quinze anys que BANCAIXA va absorbir la Caixa de Castelló), en compte de contemplar els beneficis

que ambdós caixes, de manera independent, repercutixen a tota la nostra Comunitat.

La fusió CAM-BANCAIXA

significaria una notable pèrdua de llocs de treball per a les zones on estan implantades les Caixes, afectant sobretot a

València i Alacant, on la duplicitat d’oficines és notable: VALÈNCIA (dades 2008), CAM (139 Oficines), BANCAIXA (410

oficines); ALACANT (dades 2008), CAM (322 oficines), BANCAIXA (122). A això caldria sumar la concentració de servicis

centrals en una de les dos províncies, suposant una pèrdua d’ocupació directa de més de 1.000 llocs de treball només en este

apartat. El cost total de l’operació suposaria una pèrdua pròxima als 7.000 ocupacions: és a dir la caixa resultant

funcionaria amb una plantilla semblant a la què tenen en l’actualitat cada una d’elles individualment.

Les dos

entitats ja tenen un volum suficient i no necessiten créixer per a mantindre’s en l’actual mercat: DEFENEM LA SEUA VIABILITAT

COM A GRANS CREADORES D’OCUPACIÓ DE QUALITAT I LA SEUA INFLUÈNCIA SOCIAL EN ELS ENTORNS ON ES DESENVOLUPEN EN

L’ACTUALITAT.

Reclamem als partits polítics, als òrgans de govern i a les direccions de les Caixes que no amaguen

les repercussions negatives que estos processos de fusió ocasionarien per als treballadors i treballadores del sector i per

als nostres clients.

L’excusa de la crisi és una ferramenta que estan utilitzant perquè la fusió siga acceptada

per la nostra societat com a única alternativa. Darrere d’ella estan els desitjos dels poders econòmics del país perquè hi

haja concentracions de bancs/caixes i puguen ser mes fàcilment controlats pels interessos especulatius del capital. Al mateix

temps el seu objectiu és el d’abaratir/eliminar les actuals condicions laborals dels treballadors i treballadores de les

Caixes.

Reivindiquem uns servicis financers de caràcter públic, suprimint l’especulació i els beneficis privats de

la intermediació financera. Per això defenem el model jurídic de les Caixes d’Estalvis com de naturalesa pública, lligat a

les Obres Socials, a l’atenció de les necessitats de la població i com a garantia dels seus drets bàsics.

EN

DEFENSA DE L’OCUPACIÓ EN EL SECTOR DE LES CAIXES D’ESTALVI

VENTURA LÓPEZ, S. GENERAL CGT-CAM 3 de novembre 2009