L’empresa haurà de reintegrar també part del salari descomptat indegudament a tres interventors de CGT en les últimes eleccions sindicals
La multinacional ho intenta i la Confederació General del Treball del País Valencià es resisteix, dóna la batalla i gana en els jutjats. Dos conflictes col·lectius en matèria de tutela de drets fonamentals s’han resolt recentment de forma favorable per als treballadors després de l’acció judicial empresa per la CGT-PV. En els últims anys, l’automobilística amb fàbrica en la localitat valenciana d’Almussafes, ha hagut d’afrontar almenys cinc resolucions judicials a instàncies del sindicat anarcosindicalista que suposen un “rapapolvo” a la insistència empresarial a violar drets sindicals
El Jutjat d’Allò Social nº9 de València ha dictat sentència que ja és ferma – Ford Espanya SL no l’ha recorreguda i ha fet efectiu el pagament de la indemnització-, condemnant a la multinacional per “actuació empresarial contrària a dret en vulnerar el dret a la llibertat sindical i igualtat” i a pagar 3.006,95 euros al sindicat en concepte d’indemnització per danys morals.
Els fets denunciats es remunten als anys 2014 i 2015, quan, malgrat la reiterades sol·licituds de la secció sindical de CGT-PV en Ford, l’empresa es va negar una vegada i una altra i sense explicació prèvia a facilitar llistats d’hores extres i de formació realitzades pels treballadors de la planta entre febrer de 2014 i octubre de 2015. Una conducta que té “transcendència constitucional dels drets en joc i, atenent a l’entitat del dany produït i de la pluralitat de comportaments lesius, al dret de la llibertat sindical” i que suposa una vulneració amb sanció contemplada en la Llei de Sancions i Infraccions de l’Ordre Social.
Malgrat l’intent de l’empresa d’evitar la sentència condemnatòria facilitant en la fase d’al·legacions la documentació requerida via judicial per haver-li-la negat repetidament per altres vies al sindicat, la jutgessa assenyala la extemporaneitat de la mesura: “El compliment era extemporani, havent-hi fet falta venir a judici per a obtenir la informació a la que té dret el sindicat”, es pot llegir en el text del dictamen.
I a més, desmunta l’argumentació esgrimida per la direcció de Ford que la falta dels llistats requerits es devia a una fallada de la informàtica. La resolució deixa ben clar que això no justifica “la falta d’informació al sindicat (…) durant període tan extens, tractant-se d’una empresa amb molts treballadors i (…) l’empresa havia de tenir mitjançant parts de treball o d’una altra manera controlada la realització de tals hores i podia haver informat als sindicats d’una altra manera, o modificat abans el programa informàtic”.
Finalment, tenint en compte que la conducta de Ford “comporta una situació de desprestigi del Sindicat davant els treballadors, conducta a la qual s’uneix la reiterada negativa empresarial al reconeixement de la secció sindical de CGT el que ha donat lloc a pronunciaments judicials”, la sentència reconeix dany moral per a la secció sindical i “procedeix a condemnar a l’empresa demandant a abonar a la secció sindical de CGT-PV la quantitat de 3006, 95 euros en concepte d’indemnització per danys morals”.
Ford és obligada a dispensar el mateix tracte als interventors de CGT que als d’UGT
El 17 de febrer de 2015 van tenir lloc les últimes eleccions sindicals en la planta de Ford-Almussafes. Els resultats es van tancar amb una nova majoria absoluta per al sindicat acaronat per l’empresa, la UGT va obtenir 25 delegats, mentre STM-Intersindical Valenciana aconseguia cinc representants; CCOO, quatre; i CGT un total de tres delegats.
És conegut que, front a les facilitats que Ford ofereix a UGT, la seua acció és l’oposada respecte a la CGT, un sindicat combatiu i incòmode, la seua antiga Secretària General, Paqui Cuesta, va arribar a ser acomiadada en 2010.
D’aquesta forma, la celebració dels comicis sindicals el passat any va suposar una nova discriminació respecte a la UGT. Tal com explica Mariano Bosch, delegat de CGT en Ford “Per a CGT era molt complicat traure interventors el dia de les eleccions perquè Ford descomptava el sou a qui es prestara a estar en les meses electorals. Així que només vam poder comptar amb tres. En contraposició, UGT treia un interventor per torn i per mesa (16 meses en el col·legi d’obrers i 6 en el de tècnics, 22 meses per 3 torns suposen un total de 66 interventors). Ens estranyava. I finalment aconseguirem esbrinar que a molts d’ells l’empresa els havia pagat el dia”.
D’aquesta manera, continua Bosch, “CGT va presentar demanda davant el jutjat sol·licitant un informe de les nòmines dels interventors d’UGT que havien estat en el recompte de les eleccions durant el seu torn de treball i que havien signat les actes”. Ford va presentar l’informe evidenciant així que no havia descomptat el salari a cap d’ells.
El conflicte es va resoldre amb un acord mitjançant acta de conciliació pel qual Ford és, en primer lloc, obligada a abonar les quanties que va descomptar indegudament als tres empleats que van actuar d’interventors de CGT.
I, en segon lloc, ha d’assumir el següent acord reflectit en l’acta: “en les futures eleccions a representants dels treballadors en el centre de treball d’Almussafes, si CGT presenta candidatura tindrà dret a un interventor per mesa electoral amb dret a permís retribuït el dia de les votacions. A tal fi el sindicat CGT podrà assignar aquests interventors a les meses o torns que aquest arbitre sent l’únic límit el nombre total d’interventors anteriorment citat”. I per a evitar futurs greuges comparatius “si es reconeguera a un altre sindicat qualsevol millora respecte als pactes en aquest acte, les parts revisaran aquest acord amb la finalitat d’incorporar les mateixes millores i evitar desigualtats de tracte”.
La CGT-PV celebra el sentit d’ambdues resolucions en els tribunals i manifesta una vegada més el seu compromís amb la defensa dels drets de la classe obrera.