Els preus de les matèries primeres
varien en un 70% per l’especulació i en un 30% per l’oferta i la demanda
La UNCTAD , l’organisme de Nacions Unides competent en matèria de
comerç i desenvolupament, fa anys que treballa amb estudis sobre la influència de l’especulació en els
preus de les matèries primeres , ja que aquestes representen una font de riquesa vital per a molts països en
desenvolupament, havent multiplicat per cinc en poc més de quinze anys les exportacions, constituint ja el 33% del comerç
internacional, i els preus de les agrícoles són vitals per a la nutrició.
El més recent, «Quantification of the High
Level Endogeneity and of Structural Regime shifts in Commodity Markets» publicat a finals de març pels investigadors de
la casa Nicolas Maystre i David Bicchetti, en associació amb Vladimir Filimonov i Didier Sornette, de la Escola Politècnica Federal de Zuric , treu una conclusió
alarmant. Aquests investigadors asseguren que entre el 60 i 70% de les variacions dels preus de les matèries primeres, com
bàsicament es comercialitzen en contractes de futurs, es deu a l’activitat pròpia dels operadors i no a informació nova
sobre oferta i demanda, el que suposa un cop a l’eficiència d’aquests mercats en la formació de preus.
L’estudi serà difícilment qüestionat ja que
Sornette és una autoritat mundial en
formació de preus i microestructures del mercat . Els autors van analitzar en l’estudi el comportament del mercat de
petroli, soja, blat de moro, sucre i blat. Des de mitjans de la passada dècada, quan el comportament dels operadors i no els
fonaments de l’oferta o la demanda, representaven el 40% de les variacions en els preus, s’ha passat en pocs anys al 60-70%
amb una influència important de la tecnologia i els models programats.
El treball «modelitza» com actuen els
mercats. En general es mouen en principi per alguna informació que afecta la demanda o l’oferta, bé sigui una declaració
d’un important membre de l’OPEP o una catàstrofe que afecta una collita, o la sequera, etc, però posteriorment es generen
accions replicants , mogudes per programes informàtics d’alta freqüència, que són les que mouen els preus.
Els investigadors han demostrat que
actualment es realitzen molt més transaccions però més petites. El volum mitjà per transacció va caure d’entre 5 i 40
contractes el 2005, depenent de la matèria primera, a menys de 3 contractes per transacció el 2012 per a qualsevol
commodity. El 2009, més de la meitat de les transaccions realitzades pels operadors comportaven un sol lot (contracte). El
2005, el 10% de les transaccions realitzades amb el petroli Brent tenien almenys 13 contractes, mentre que fa dos anys, el
10% de les transaccions més altes tenien poc més de dos contractes.
Aquesta atomització de transaccions generen una dinàmica de rebot i reflex al
mercat i són característiques dels mercats d’alta freqüència. L’increment en el nombre d’ordres i els seguiments algorítmics
de la seqüències i comportaments programats suposa que la convergència en el preu es prolongui més temps del degut, element
que distingeix els mercats ineficients. En lloc de acodar ràpidament el mercat un preu correcte i ponderat a la notícia que
en principi origina el canvi, els operadors transaccionen més i més, sense conèixer els preus als que haurien
casar.
Aquest comportament dels
mercats reflecteix la importància dels models financers en la compravenda de matèries primeres, operant en funció de
cotitzacions del passat, o del comportament dels col · legues, amb liquidacions programades a determinat
preu.
FONT: LACELOSIA.COM