No volem ser esclaves modernes. Fa uns dies que ens despertàvem amb la notícia que el govern grec ha aprovat una reforma laboral que permet treballar jornades de fins a 13 hores diàries i 78 hores setmanals.
A tot això, se li suma la via lliure que s’ha donat a les empreses per imposar un sisè dia de feina, canviar els horaris de forma regular amb només 24 hores d’antelació i poder acomiadar a lxs treballadorxs sense cap indemnització. Totes aquestes mesures les hem d’entendre dins d’un context de crisi crònica del mode de producció capitalista i d’ascens del neoliberalisme durant les darreres dècades – on el capital, mostrant cada cop més la seva naturalesa agressiva, impulsa que les empreses xuclin el màxim de vida de lxs treballadorexs.
Està clar el que hem de fer
Que no s’institucionalitzi la misèria no vol dir que no existeixi. La reforma de l’Estat grec legalitza unes condicions deplorables de treball, legitimant i normalitzant l’explotació. Però, cal tenir present que aquestes condicions no són res nou, en la nostra pròpia realitat veiem jornades abusives que són el pa de cada dia, així com sovint necessitem més d’un treball per poder viure. Ho veiem en diversos sectors com l’hostaleria, l’agricultura i la neteja i especialment qui pateix més aquesta precarietat són les persones migrants i racialitzades.
El treball assalariat fa temps que és l’esclavitud moderna
Aquesta reforma és el capital realitzant una ofensiva contra la nostra classe per sobreviure, responen a les necessitats del mercat i de la producció del període que travessem, també ho és l’encariment de la vida que ha generat l’augment dels preus de l’alimentació, l’habitatge, el transport, etc. S’ha demostrat que el capitalisme és un sistema insostenible i el capital moribund s’agafa al que pot per mantenir-se, i està clar el que hem de fer.
Està clar que hem de lluitar si no volem que ens trepitgin, està clar que cap polític ens farà cap favor, que les millores laborals s’aconsegueixen i es defensen atacant, resistint i organitzant-nos de manera independent.
Organitza’t a la feina, organitza’t al teu barri, organitza’t allà on puguis, perquè el capitalisme està per tot arreu, i per això arreu calen comunitats fortes i radicals per fer-li front. Ja veiem que anirà a pitjor, que quan el capital està en crisi ens massacra més que mai, però no hem d’oblidar que ens avala una herència enorme de resistència de les persones oprimides, la jornada de 8 hores no ens la van donar, es va guanyar per la força de milions de treballadorxs.
Per tot el que hem aconseguit, per tota la violència, i per com volem que sigui el món, està clar que hem de lluitar per la vida per no viure per la feina.
Ni a Grècia ni enlloc,
Lluita per la vida per no viure per la feina.
