Espanya cobraven en 2009 el 40,53% del salari mitjà anual. Açò significa que un immigrant rep 10.526 euros a l’any pel seu
treball enfront dels 20.069 euros que cobren els espanyols. Les estrangeres, per la seua banda, aconseguixen el 51,35% del
salari mitjà de les espanyoles. De mitja, les immigrants reben 9.123 euros anuals per 16.778 de les espanyoles, segons un
informe basat en dades de 2009.
L’informe, fet públic amb motiu de la celebració hui del
Dia Internacional per a l’Eliminació de la Discriminació Racial, tracta de desmuntar alguns tòpics que rodegen als
estrangers. Per exemple, quasi la mitat dels 4,9 milions d’estrangers són de la UE i un 60% són residents de llarga duració.
«La seua vocació és romandre a Espanya i formen part de la societat», diu l’informe.
Els treballadors estrangers
es concentren principalment en les activitats de la construcció, hostaleria, agricultura i servici domèstic. Les dones
estrangeres empleades en la llar es veuen afectades a més per una regulació especial d’este tipus de treball que els impedix
accedir a les prestacions per desocupació.
La crisi ha colpejat més a este col·lectiu. Enfront de les 119.309
autoritzacions inicials de treball per compte d’altri de 2009, entre gener i setembre del 2010 només es van concedir 7.050.
El sindicat destaca que en plena bonança es van reclamar llocs de treball que els espanyols no volien. L’arribada
d’immigrants es va estancar en 2009, quan l’increment de població estrangera a penes va arribar a l’1,07%. Només un any
abans, al començament de la crisi econòmica, l’increment va ser del 7,21%.
Exemples discriminatoris
A la
cerca de la integració en la societat espanyola, l’informe posa diversos exemples que demostren les dificultats actuals, com
«la concentració de l’alumnat estranger en col·legis públics; els criteris de selecció per a l’ocupació discriminatòria; o
les dificultats per a accedir a un lloguer o un crèdit bancari».
L’informe afig que la capacitat d’estalvi dels
immigrants a Espanya ha sigut molt limitada durant el període de bonança econòmica, a causa dels deutes contrets pel viatge i
l’enviament de remeses als seus països d’origen, entre altres causes.
Finalment, la temporalitat dels contractes
dels estrangers, ha limitat l’accés d’estos a les indemnitzacions per acomiadament i a les prestacions per desocupació.
(Agències)
y luego saldran los fascistas de siempre utilizando la crisis para sus rollos, que si nos quitan el trabajo y esas mentiras.