Fa dos anys, la plantilla administrativa de les universitats gregues va dur a terme una vaga indefinida que va esdevenir símbol de resistència davant del segon rescat. Ara l’Estat grec porta els vaguistes a judici, just en la setmana que el Parlament grec ha aprovat un nou paquet de mesures d’austeritat derivades del tercer rescat. El setembre de 2013 el Ministeri d’Educació i el Ministeri d’Afers Públics grec comunicaven una de les conseqüències de l’aprovació del segon memoràndum: l’acomiadament massiu de 1.300 treballadores entre personal d’administració i serveis. La comunitat universitària grega va reaccionar a la pèrdua dels llocs de treball paralitzant l’activitat docent a vuit universitats durant tres mesos i mig, en la vaga de més llarga durada del país de les darreres tres dècades. El resultat, llavors: la suspensió temporal dels acomiadaments i una resolució judicial, a partir d’una denúncia de les autoritats públiques, que qualificava la vaga d’il·legal. D’aquella resolució, se’n deriva un judici contra els principals impulsors de l’aturada. El procés va començar el passat 12 d’octubre, just la setmana que el Parlament hel·lènic ha començat a aprovar una nova bateria de lleis que, entre altres reformes pel sector públic i pels drets laborals, deixarà al carrer a més d’un miler de treballadores.
El Tercer Memoràndum
Aquest divendres el Parlament hel·lènic va aprovar un projecte de llei anomenat “Mesures per a l’aplicació de l’acord d’objectius fiscals i reformes estructurals”. Aquestes mesures d’ajust “urgents” hauran de ratificar-se al Parlament durant les pròximes setmanes. Entre aquestes reformes, la plantilla de serveis i administració de les universitats gregues haurà d’afrontar, de nou, centenars d’extincions contractuals de la seva plantilla. Un déjà vu que els trasllada a fa dos anys enrere, quan el segon paquet de mesures d’austeritat de la Troica exigí exactament el mateix.
El què en aquell moment el govern grec no pensava és que es trobaria amb una vaga que finalment acabaria amb un acord de suspensió de la relació laboral durant dos anys. Aquest stand by jurídic va permetre que les treballadores percebessin el 75% de la quantia salarial alhora que gaudien del dret de preferència d’ocupar noves vacants durant aquest lapsus temporal, tal com estableix la legislació laboral grega. Així, gràcies a la mobilització, la suspensió de la relació laboral no va dur a l’extinció contractual. Un final que es llegí com una victòria del moviment obrer, tal com ens recorda Eirini Marina Dafermon, sindicalista de la Federació de Personal Administratiu d’Universitats. Dafermon subratlla que aquest estat els permetia, per sobre de tot, guanyar temps.
Aleshores estaven a gairebé un any de les eleccions de gener de 2015 i Syriza els havia promès la cancel·lació de la suspensió de la relació laboral i per tant, la recuperació de ple dret del seu lloc de treball. Amb la victòria electoral de la formació liderada per Alexis Tsipras, la jugada podria semblar haver sortit rodona. En aquell moment encara es trobaven en fase de suspensió de forma que legalment se’ls podia retornar als seus llocs de treball. No obstant això, la situació s’ha entroncat en el moment que Syriza ha cedit davant les amenaces de Wolfgang Schäuble, Ministre de Finances alemany, i ha acceptat un nou paquet d’austeritat a Grècia que tornar a demanar el mateix: rescindir definitivament la relació laboral de la plantilla afectada per l’intent d’acomiadament del 2013.
Una vaga que es convertí en un símbol de resistència
Fins a tres mesos i mig de vaga indefinida. Tothom ho recorda com un esdeveniment inèdit que no s’havia vist en 30 anys. Es convertiren en el dic de contenció per a la implementació del segon memoràndum al sector públic. Es tractà d’una mobilització històrica en molts aspectes, no només per la seva durada sinó també com a símbol de resistència davant la davallada de drets conquerits. Van construir xarxes de solidaritat amb el moviment estudiantil, qui va cooperar activament en l’ocupació de les universitats, però també va aconseguir aplegar persones aturades. Alhora, capgiraren les fórmules de participació en els centres de treball. Si bé l’estructura sindical grega es vertebra a través d’un únic sindicat on conflueixen les diverses organitzacions de treballadores, van aconseguir superar les través legals burocràtiques organitzant-se en Comitès de Vaga diaris oberts a tothom. Estem parlant d’assemblees quasi diàries amb assistència de centenars de treballadores. Foren espais democràtics d’autorganització, amb vaguistes organitzades en vuit universitats que van afrontar pèrdues de fins a 5.000 euros en salaris.
Aquest escenari incòmode havia de ser perseguit i estigmatitzat, tal com ressalta Eirini Marina Dafermon a la Directa. Explica que els mitjans de comunicació van ser peces clau de la criminalització que patiren. A la vegada, Nova Democràcia i PASOK intentaren forçar la reobertura dels centres a través d’una campanya que duia per lema “Escoles obertes”. Quatre vaguistes foren citades a declarar davant els cossos policials, que exigiren, sense èxit, que entreguessin les actes de les assemblees. Diverses treballadores que prengueren part activa a la vaga asseguren que membres de la policia s’infiltraren als Comitès de Vaga.
Aquesta ràtzia contra el moviment obrer es mostrà ineficaç per frenar l’esperit subversiu que s’estava vivint. Per aquest motiu les autoritats governatives feren ús de la via legal i presentaren una petició de declarar la vaga il·legal. El 25 de novembre de 2013, s’emeté una decisió judicial que qualificava l’aturada d’il·legal per no complir els requisits de comunicació prèvia de quatre dies. Les vaguistes respongueren convocant la paralització de serveis a través de l’òrgan superior jeràrquic, la Confederació de Federacions i sindicats del sector públic (ADEDY). La vaga continuà fins al desembre, amb el referit acord de suspensió dels llocs de treball per a dos anys.
Doblegar la icona de la resistència
Dos anys després, la història sembla repetir-se però aquesta vegada el govern grec pretén eliminar obstacles del passat que n’impediren la seva efectivitat. “La possibilitat que hi hagi un moviment massiu de treballadors als carrers els destorba, han de terroritzar la gent per fer-nos entendre que no hi ha manera de guanyar en benefici dels nostres interessos” declara Marlen Logotheti, secretària del sindicat de la Universitat d’Atenes. Amb un somriure cansat, aquesta sindicalista explica a la Directa: “Nosaltres vam demostrar a través de l’experiència que teníem el poder de canviar les coses, vam ser una icona de resistència.”
El juliol passat, just després que el parlament ratifiqués el darrer memoràndum, va arribar una citació judicial. Membres dels òrgans representatius dels sindicats així com persones de pes en la coordinació i lideratge dels Comitès de Vaga van ser citades a judici com a responsables de la vaga il·legal, per la qual els demanen entre sis mesos i cinc anys de presó. Una coincidència temporal “magistral”, destaquen diversos sindicalistes a la Directa. Encara va deixar més atònites a les activistes, el fet que el judici se celebrés el 12 d’octubre, quatre dies abans que Syriza dugés al Parlament una nova llei d’ajust estructural, que ve seguida de moltes altres aprovades setmanalment, que retallen de nou els drets de les treballadores, aturades i pensionistes.
Aquesta setmana l’Estat grec ha pujat un grau més el seu nivell repressiu. Divendres, amb nocturnitat, a mitjanit, i a la desesperada, a través d’un procediment de tramitació exprés, el Parlament va aprovar el referit projecte de llei anomenat “Mesures per a l’aplicació de l’acord d’objectius fiscals i reformes estructurals”, una de les diverses reformes legislatives que s’aniran aprovant setmanalment.
La pregunta en la societat grega, continua sense contestar: aconseguiran amb això frenar l’oposició sindical? La resposta durant els propers mesos.
Font: Directa