L’esborrany del Reial Decret
afecta l’administració central, comunitats autònomes, ajuntaments i ens instrumentals. Inclou tot tipus d’ERO: extinció,
suspensions de contractes i reduccions de jornada.
El Govern de l’Estat prepara el Reial Decret que permetrà
a totes les administracions públiques de fer acomiadaments col·lectius de personal laboral fix. El Ministeri d’Ocupació ja
ha elaborat un projecte de llei que persegueix la «regulamentación» de les extincions massives de contractes, i un dels
capítols està dedicat íntegrament a aprimar la despesa de personal dels ens públics. El director general d’Ocupació, Javier
Thibault, va remetre el 27 de juliol als sindicats l’esborrany de reial decret a què se sotmetrà l’administració central,
autonòmica, local i els ens instrumentals.
Aquest diari ha tingut accés a la documentació remesa pel Ministeri
a les centrals sindicals sota l’epígraf «projecte de Reial Decret pel qual s’aprova el reglament d’acomiadament col·lectiu,
suspensió de contractes i reducció de jornada». Es tracta de dos expedients diferents que detallen quins canvis legals
faran per permetre la extincions de relacions laborals, i sota quins supòsits es podran executar de forma imminent.
Avís per carta
Les centrals van rebre per carta l’esborrany, i ahir va finalitzar el
termini de consultes per a realitzar «observacions» sobre el mateix. La reforma laboral havia inclòs ia la possibilitat
d’acomiadar empleats públics per causes econòmiques o organitzatives, però el que fa ara l’executiu és elaborar el Reial
decret que li dóna forma.
«Es remet una nova versió del projecte de reial decret», va indicar en la seva
missiva Javier Thibault. «Es prega que les observacions que puguin formular se centrin en el títol III»-continua-«que
contempla la regulació dels procediments d’acomiadament col·lectiu en l’àmbit de les administracions públiques, que no
s’incloïa en l’esborrany» del 23 de maig d’aquest any, diu textualment. «Ens han donat sis dies per estudiar aquesta
barbaritat, un atac en la línia de flotació dels drets dels treballadors», ataca una font sindical de CSIF, que ha demanat
l’anonimat.
Per a qui és?
Els acomiadaments massius s’executaran per «causes
econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció», i s’aplicarà d’acord amb un barem que el Govern explica en el
capítol dos de la nova disposició. L’ERO s’aplicarà quan, en una administració de menys de cent empleats, aquesta vulgui
prescindir de 10 d’ells. També podrà recórrer a l’expedient laboral col·lectiu quan l’acomiadament afecti el «10% del
nombre de treballadors» d’un ministeri, conselleria, fundació, ajuntament o entitats menors que depenguin d’aquests. Les
administracions que tinguin més de 300 empleats públics també podran acollir-se a aquest programa d’acomiadaments
col·lectius quan vulguin prescindir d’almenys 30 treballadors. És la primera vegada que es regula aquesta possibilitat,
habilitada tant per la modificació de l’Estatut del Treballador com per la Reforma Laboral de Rajoy.
Causes d’acomiadament
La principal causa que estableix de l’esborrany de Reial decret és econòmica.
«Als efectes de les causes de l’acomiadament del personal laboral a les administracions públiques», diu el text, «s’entén
que concorren quan es produeixi en les mateixes una situació d’insuficiència pressupostària sobrevinguda i persistent per
al finançament dels serveis públics corresponents». El dèficit pressupostari -que es produeix quan la despesa supera els
ingressos- afecta pràcticament totes les administracions. Si es produeix el cas que un ens públic té superàvit, podran
presentar ERO col·lectius en altres supòsits. Per exemple, quan les subvencions hagin disminuït almenys un 10% respecte a
l’any anterior.
A l’hora d’elaborar l’ERO n’hi haurà prou que l’administració que executi els acomiadaments
presenti una «memòria explicativa de les causes econòmiques», així com els pressupostos dels dos darrers anys i la relació
dels llocs de treball que té en el moment en que presenta l’expedient. Els treballadors públics fixes -no funcionaris de
carrera- que van aprovar una oposició tindran prioritat per quedar-se, però no estan exempts d’entrar en l’ERO. Si l’ens
públic considera que aquest requisit no és determinant podrà obviar-lo, com consta en l’article 41 del projecte de Reial
Decret. En qualsevol cas, la secretaria d’Estat decidirà aquesta prioritat. Les administracions públiques espanyoles donen
feina a un total 700.000 treballadors no funcionaris.
* Notícia publicada al diari Levante