La Contrareforma educativa proposada pel
Ministre Wert i el PP (la LOMCE) suposa no solament un important pas enrere en el Sistema Educatiu sinó l’ampliació de la
Competitivitat entre Centres i alumnat, l’ampliació dels Concerts, la privatització de serveis com la contractació
d’interins, la retallada d’hores en matèries i assignatures que fins ara eren bàsiques, la introducció de la ideologia
neoconservadora del PP i la permanència de l’adoctrinament ideològic…
1. Recentralització del currículum per «tornar al
bàsic».
Augmentar el percentatge de continguts establerts pel Govern central que fixarà el 65% dels
currículums escolars en els territoris que tinguin llengua cooficial i el 75% en aquelles que no la tinguin (actualment, és
el 55% y el 65%, respectivament); així com les competències bàsiques i els criteris d’avaluació.
Reduir el nombre d’assignatures i centrar la
càrrega lectiva en uns continguts mínims i bàsics, és el que s’anomena en la terminologia neoconservadora «tornar al bàsic».
Dedicar així l’educació obligatòria a preparar mà d’obra barata, flexible i polivalent, dotada amb els coneixements
instrumentals bàsics per accedir a un futur mercat laboral precari i en constant rotació. El que Berlusconi va resumir amb el
lema de les tres «is»: «Inglese, Internet, Impresa» (traduït aquí, aquest últim per «esperit emprenedor»).
En aquest retorn al de sempre,
es dóna preponderància a Educació Física, Anglès, Llengua Castellana i Matemàtiques; es retalla en Ciències Socials,
Economia, Música, Plàstica, Filosofia, Grec, Ciències, Psicologia, Tecnologia i desapareixen moltes assignatures sobre tot al
batxillerat. També elimina Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans a primària i a l’ESO la substitueix per Educació
Cívica i Constitucional. Suprimeix tot el relacionat amb el reconeixement de la diversitat en els models familiars i en
l’orientació sexual, mentre inclou nous temes com el respecte a la vida lligat als postulats de l’església
catòlica.
2. Segregació classista de l’alumnat.
El segon principi que es desprèn d’aquest
Avantprojecte és la filosofia i la pràctica de segregar, seleccionar i classificar com més aviat a l’alumnat no només
mitjançant «itineraris» sinó amb la doble titulació. Es crea un nou tram educatiu, la Formació Professional Bàsica que
substitueix als programes de qualificació professional (PQPI) i que donen lloc a la titulació de «Tècnic Professional Bàsic».
Encara abans, en 2n d’ESO, els alumnes que hagin repetit dues vegades també podran accedir a programes de Millora De
l’Aprenentatge i Rendiment, que duraran dos anys i substituiran a la diversificació curricular, que ara arrenquen un curs
després, en 3r.
A
més s’empeny a aquests programes l’alumnat que tingui «situació socioeconòmica desfavorable». Wert equipara així pobresa i
poca capacitat per a l’estudi i posa al mateix nivell les dues realitats, la de tenir moltes dificultats en els estudis i
menor capacitat per seguir les classes, amb viure en una família amb ingressos econòmics baixos. La qual cosa reflecteix la
visió de l’equip ministerial de Wert.
No queda aquí la cosa. S’avança també la via cap a FP a 3r d’ESO. Els estudiants triaran algunes
optatives i entre dos nivells de matemàtiques. Després, en 4t, els itineraris cap a la FP o el Batxillerat estaran «ben
diferenciats» establint una separació irreversible entre l’itinerari acadèmic i el professional. Com veiem és una restauració
de la LOCE de l’època d’Aznar: separar i segregar el més aviat possible. Itineraris que no condueixen a reduir l’abandonament
i el fracàs escolar, com pretén fer-nos creure, sinó a eliminar progressivament la comprensivitat i la igualtat
d’oportunitats.
3.Cursa d’obstacles amb tres revàlides.
El tercer eix sobre el qual pivota aquesta
reforma proposada per Wert és convertir l’educació en una cursa constant d’obstacles i superació de proves i revàlides al
final de cada etapa (Primària, ESO i Batxillerat), apostant per un model d’ensenyament basat en la pressió de l’examen,
davant d’un model educatiu més centrat en les necessitats i motivacions de l’alumnat. És el que el PP entén per «cultura de
l’esforç» i «carrera meritocràtica».
En comptes de buscar estratègies i formes de motivar i entusiasmar l’alumnat pel coneixement i
l’aprenentatge, es concep l’educació com un camí de penitència i sofriment, minat de proves i exàmens continus, que
converteix l’educació en un autèntic viacrucis recuperant l’esperit tardofranquista de la «lletra amb sang entra». El
problema afegit és que s’acaba estudiant el que s’avalua i es centra el temps i els esforços docents en preparar l’alumnat
per resoldre proves i exàmens en totes les etapes educatives, com ja passa en 2 º de batxillerat de cara a la
selectivitat.
4. Jerarquització dels Centres Educatius.
El Consell Escolar deixa de ser òrgan de
decisió. L’article 127 diu textualment: «El Consell Escolar és l’òrgan consultiu del centre…» i, per tant, s’impedeix als
pares i a les mares, així com als docents i a l’alumnat la seva participació en les decisions del Centre.
Es dota de molt més poder als
Directors, equiparant-los als gestors d’una Empresa. Es reforça l’autonomia dels Centres i la funció directiva, com a la LEC.
El Director o Directora podrà abandonar projectes educatius per centrar-se en el pressupost i complir amb les exigències de
l’Administració. Article 132. «Competències del Director…n) decidir sobre l’admissió d’alumnes amb subjecció a l’establert en
aquesta llei orgànica i disposicions que la desenvolupin. o) aprovar l’obtenció de recursos complementaris.»
Elecció del Director; segons els
articles 133 i 135 se suprimeixen les decisions de Claustre i Consell Escolar i serà l’Administració qui nomeni a dit als
Directors, ja que segons l’Article 135, punt 2; «La selecció serà realitzada per una Comissió constituïda per representants
de l’Administració educativa i almenys un 30% de representants del Centre, d’aquests últims el 50% serà del Claustre.» És a
dir l’Administració té fins al 70% de poder decisori en el nomenament del Director.
Els Directors podran seleccionar professorat
a dit sense estar, si més no, en Borses d’Interins i saltant-se criteris normatius en el cas del professorat funcionari.
Article 122, apartat 4; «…el director del Centre disposarà d’autonomia per adaptar recursos humans a les necessitats del
Centre (…) a) Establir requisits i mèrits específics per als llocs oferts de personal funcionari, així com els llocs en
interinitat, en aquest cas podran rebutjar-se, mitjançant decisió motivada, la incorporació de personal procedent de les
llistes centralitzades. b) Quan existeixi vacant i finançament adequat i suficient, proposar de forma motivada el nomenament
de professors que, havent treballat en els projectes de qualitat, siguin necessaris per a la continuïtat dels
mateixos.
5. Concepció mercantilista de l’educació.
El cinquè element d’aquesta nova
contrareforma educativa augmenta l’autonomia dels Centres, fomenta la seva especialització i exigeix la rendició de comptes.
Es pretén sotmetre els centres educatius a les exigències del mercat, especialment a la competitivitat, establint proves
externes a nivell nacional, per oferir una classificació de col·legis segons els seus resultats. Per tal de que els «clients»
puguin comparar i triar aquell que més avantatges competitius els aporti als seus fills i filles en el futur mercat
laboral.
L’article
122.4 diu «El projecte educatiu de qualitat podrà suposar l’especialització dels centres en els àmbits curricular, funcional
o per tipologia d’alumnat, i comprendre, entre altres coses, actuacions tendents a l’excel·lència, a la formació docent, a la
millora del rendiment escolar, a l’atenció de l’alumnat…» Segons això es podrà segregar als alumnes en diferents tipus de
Centres. El que remet als Centres d’Excel·lència de la Comunitat de Madrid aprovats per Esperanza Aguirre. Serà
l’Administració qui posarà els requisits a cada centre. La supressió del punt 2 de l’article 140 permet que les avaluacions
externes puguin fer classificacions d’alumnes i centres en un llistat públic. La qual cosa permetrà fer valoracions
individuals dels alumnes, de manera que en aquest mercat competitiu les escoles es fan més selectives, rebutjant l’alumnat
que presenti més dificultats i que pugui fer baixar els seus resultats i la seva posició en la classificació del rànquing de
resultats d’aquestes avaluacions.
6. Finançament segons els resultats.
Aquest eix està profundament relacionat amb
el cinquè element , el «pagament per resultats». Es tracta d’aplicar reforços i incentius als centres, no ja en funció de les
necessitats del centre i del seu alumnat, sinó d’acord amb els resultats que obtenen en aquestes avaluacions. En definitiva,
condicionar el finançament públic als resultats obtinguts, mitjançant els contractes-programa o altres fórmules
similars.
Això
suposa la competència oberta entre centres que lluitaran per tenir els millors alumnes o els millors resultats per no perdre
els recursos de l’Administració. Segons l’article 144 sobre avaluacions generals de diagnòstic desapareix la referència
expressa a la prohibició de realitzar classificacions de Centres i a la publicació de les mateixes.»Les accions de qualitat
educativa, que hauran de ser competitives, suposaran per als Centres educatius l’autonomia per a la seva execució, tant des
del punt de vista de la gestió dels recursos humans com dels recursos materials i financers».
Es busca ajustar el pressupost a tots els
Centres, a partir de la qual cosa se’ls ofereix una sèrie d’incentius o càstigs depenent dels resultats obtinguts. Els
Centres es poden finançar amb activitats en el seu espai o cedint-los.
Com podeu observar molts d’aquests plantejaments estan també en la LEC
catalana del quatripartit.
7. Foment del negoci educatiu.
Finalment, es complementen la resurrecció d’aquestes velles receptes
tardofranquistes amb el setè eix, l’anomenada «nova gestió». És a dir, gestionar els centres públics segons les receptes de
l’empresa privada, mitjançant una major autonomia financera que requereixi de fonts de finançament privades davant la
insuficiència del finançament públic. Finançament extern de patrocinadors que imposen els seus logotips i exigències,
introduint els interessos privats i mercantils a l’educació pública, així com la «professionalització» de la direcció, com
gerents o directius professionals especialitzats en gestió empresarial i de recursos humans de manera «eficient» i amb
rendibilitat econòmica.
Es legalitza el finançament als centres concertats que segreguin alumnat per sexe, malgrat tenir
sentències judicials del Tribunal Suprem en contra. Els cicles de Formació Professional Bàsica «es podran concertar amb
caràcter preferent» (Article 116.6). S’exclou de l’Educació Bàsica al primer i segon cicle d’Infantil, al Batxillerat, als
Graus Mitjans i Superior de Formació Professional i al Règim Especial. D’aquesta manera s’afavoreix la seva
privatització.
Sobre el Batxillerat, l’apartat 7 que s’afegeix a l’article 121 de la LOE diu textualment «Correspon
a l’Administració promoure l’especialització dels Centres Educatius Públics de Batxillerat en funció de les modalitats
establertes en aquesta llei, a fi que aquestes Administracions puguin programar una oferta educativa ajustada a les seves
necessitats.» És a dir que se seguiran suprimint modalitats de Batxillerat en la Pública, de cara a oferir-los a la xarxa
concertada.
CGT exigeix la retirada d’aquesta contrareforma educativa que vol establir un model escolar
elitista i discriminatori. Amb aquesta enèsima nova ‘Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa’, el PP vol tornar a
l’antiga llei d’educació de l’època d’Aznar, aprofundint encara més en aquest procés de privatització, segregació i
desmantellament de l’educació pública.
>>> En document adjunt el butlletí L’Esquerda de CGT
Ensenyament que inclou aquests continguts
L’Esquerda «El disbarat de Wert»