- Es tracta de dos germans algerians detinguts durant el trajecte que els havia de permetre reunir-se amb el seu pare a França. Les partides de naixement aportades pel progenitor es contraposen a la prova pericial de la policia espanyola
És una història repetida i comuna. Uns joves, en aquest cas algerians, es volen reunir amb el seu pare, que viu a França. Que dos adolescents decideixin iniciar aquest viatge de retrobament familiar entra dins l’àmbit del sentit comú. No obstant això, la seva procedència africana fa saltar les alarmes de l’Europa fortalesa. Una vegada sobrepassats els murs fronterers, aquests gairebé nens s’enfronten a un altre mur invisible, que els sotmet a un complex procés burocràtic per demostrar que no són adults.
«No és l’únic cas de menors no acompanyats retinguts al CIE de Sapadors que hem atès», assegura Juan Sifre, membre de l’Associació Valenciana de Solidaritat amb Àfrica i la campanya pel tancament dels CIE de València (CIE’s No). Juan es mostra rotund: «Legalment, els menors no poden romandre en aquest tipus de centres».
Fa 45 dies que l’activista visita dos germans bessons. Van partir d’Orà per reunir-se amb el seu pare, emigrat a París. A la pastera en què van viatjar per arribar a la costa andalusa, hi havia altres menors. El 15 d’abril, el dos germans van ser detinguts a Almeria per la policia espanyola. Després de fer-los una prova òssia per determinar la seva edat, van ser portats davant els jutjats d’Almeria i el jutge va donar per bo l’informe policial que fixava l’edat dels bessons en 19 anys. Finalment, van ser traslladats al CIE de València juntament amb tres menors més, tot esperant la seva expulsió a Algèria.
Un procés ple d’irregularitats
«Aquest procés conté diverses irregularitats», afirma Juan, que assegura que «unes proves que manquen d’un informe mèdic forense no són fiables». El primer punt del protocol de Menors Estrangers No Acompanyats (MENA) estableix que la seva aplicació està destinada «a coordinar la intervenció de totes les institucions i administracions afectades, des de la localització del menor o suposat menor fins a la seva identificació, la determinació de la seva edat, la posada a la disposició del Servei Públic de protecció de menors i la documentació».
«En cap cas l’internament en un CIE en espera de la seva expulsió», insisteix Juan. L’activista ens remet de nou al protocol esmentat, concretament, al seu apartat V, en què s’especifica que «si es considera procedent dur a terme les proves mèdiques, el fiscal remetrà els oficis corresponents al centre hospitalari, directament o a través de la mateixa policia».
D’altra banda, el text de la reforma de la llei d’estrangeria de 2009 ja incidia en la protecció d’aquestes joves: «La localització en territori espanyol d’un menor estranger no acompanyat ha d’engegar un conjunt de mesures i garanties que tenen per objecte la seva protecció».
Juan insisteix en les irregularitats comeses durant el procés de detecció de l’edat dels adolescents i argumenta que és impossible determinar l’edat dels nois d’una manera fiable solament amb la prova òssia en un canell. Ens remet a l’informe de la defensoria del poble «Menors o adults. Procediments per a la determinació de l’edat» (2011). En aquest informe, es revela com a «imprescindible per sustentar un diagnòstic fiable, indagar el grau de maduració òssia mitjançant diverses tècniques com l’exploració radiològica del canell esquerre, l’examen de la dentició, amb especial atenció al tercer molar, amb ajuda de l’ortopantomografia i l’estudi de l’extrem medial esternal de la clavícula». El mateix informe reconeix que «una de cada deu queixes relacionades amb la immigració i l’estrangeria rebudes a la institució durant els últims tres anys feien referència a aquests joves, que, en entrar al nostre país sense referents adults, es troben en una situació de risc».
«El procés per demostrar que els dos nois algerians són menors està sent molt dur i complicat», assenyala Juan. L’activista va contactar amb el pare dels menors, resident a París, que va viatjar fins a València per aportar un certificat original de les partides de naixement dels nois; el document estava escrit en àrab, motiu pel qual van haver d’aportar una traducció jurada en castellà. En aquests documents, es pot constatar la data de naixement dels bessons, «13 de setembre de 1999», cosa que certificaria que tenen 17 anys.
Tota la documentació i la denúncia del procés irregular dut a terme s’han transmès a la delegació del govern i al jutjat de vigilància número 3 del CIE de València, que ha manifestat que «una radiografia òssia no permet determinar l’edat». S’han obert diligències processals respecte al possible incompliment del protocol MENA davant la Fiscalia de Menors i s’ha comunicat el cas al Defensor del Poble. Des d’aquest òrgan constitucional, es va enviar una comissió a fer una visita al centre de Sapadors. «Encara no han fet públic cap informe sobre aquest tema», apunta Juan.
El cas també es va denunciar a l’ambaixada d’Algèria. El consolat d’aquest país a Alacant, explica l’activista, «donant per bons els resultats d’edat que va aportar la policia espanyola, va signar el salconduit de reconeixement de la nacionalitat algeriana perquè fossin expulsats». «Davant la nostra sorpresa, el consolat d’Algèria a Alacant afirmava que tenien 19 anys, tot i que això contradiu la documentació oficial del seu país, que acredita que en tenen 17».
Dels cinc menors que van arribar a aquest centre el mes d’abril, dos ja han estat deportats i un altre roman en un centre de menors. Si no s’atura l’expulsió dels dos germans, el centre de Sapadors ja haurà deportat quatre menors des de l’abril passat. Juan finalitza afirmant: «Aquestes negligències, sostingudes en unes polítiques injustes, generen uns problemes que originen pèrdua de drets humans i drets fonamentals a les persones».