Són dones, joves i precàries. Volen visibiltzar que la violència de gènere no només s’expressa en el maltractament físic o psicològic, sinó també en actes com l’acomiadament pel fet de quedar embarassades, la bretxa salarial o l’índex d’atur femení. «No podem ser mares treballadores. En tot cas, hem d’anar-nos-en a l’atur», denunciaven ahir en una roda de premsa a la Universitat de Barcelona membres del sindicat CGT i dels col·lectius Pan y Rosas Catalunya i En construcción. Les dades els donen la raó: segons les xifres de l’Enquesta de Població Activa (EPA) de l’últim trimestre, unes 120.000 dones han estat expulsades del mercat laboral per la dificultat de trobar feina davant la destrucció de llocs de treball i, finalment, han optat per quedar-se a casa.
Amb dates com el 7-N (data de la manifestació estatal contra la violència de gènere) i el 25-N (dia nacional contra la violència de gènere) molt a prop, els col·lectius que lluiten per la defensa de les dones van voler deixar clar que l’acomiadament pel fet de ser dones o per quedar embarassades i l’assetjament sexual i laboral als centres de treball són altres tipus de violència contra la dona que cal combatre. També ho és la feminització de les tasques domèstiques o de la cura de les persones dependents, feines sense sou ni reconeixement que han exclòs les dones del mercat laboral durant dècades.
Segons l’Enquesta de Població Activa, unes 120.000 dones han estat expulsades del mercat laboral a l’Estat per la dificultat de trobar feina davant la destrucció de llocs de treball
Durant la roda de premsa d’ahir, diferents dones treballadores que van ser acomiadades per les seves empreses pel fet d’estar embarassades o bé per haver demanat condicions per conciliar la seva vida laboral amb la seva tasca com a mare van oferir el seu testimoni per il·lustrar aquests fets, però també altres dones que han format part de diferents lluites laborals –com la de Telefónica-Movistar– que transcendeixen la lluita de gènere per passar a ser, també, de classe.
Vanessa, treballadora de Caprabo, va lluitar per conciliar la seva activitat laboral amb el fet de ser mare soltera / Ariana Nalda
Entre les dones que ahir van explicar la seva història, hi havia la Victoria, una noia que va treballar a través d’ETT per a una subcontracta de Gas Natural durant dos anys, després dels quals l’empresa li va oferir acomiadar-la per tornar-la a contractar. La Victoria s’hi va negar per no perdre la indemnització i l’antiguitat que li corresponien per llei. A partir d’aquí, va patir assetjament laboral, ho va denunciar i la van acomiadar.
Al seu costat, hi seia la Vanesa, treballadora de Caprabo. La Vanesa va quedar embarassada i va començar a patir assetjament laboral. Li van negar un horari amb el qual poder conciliar la maternitat i va presentar una demanda. Caprabo té una plantilla formada en un 80% de dones. La seva lluita ha servit perquè, vuit anys i tres judicis després, les seves companyes puguin acollir-se al dret de conciliar gràcies al precedent del seu cas.
Asun, treballadora de Telefónica, va rebre una suspensió laboral per anar a la feina amb el seu fill / Ariana Nalda
L’Asun, treballadora de Telefónica, va parlar en darrer lloc. Les empleades de la multinacional tenen un marc regulat i no els posen pegues per demanar la jornada reduïda. Tenir una persoa menor o depenent al càrrec implica aquest dret, però és l’empresa qui escull quin torn fan les treballadores, que durant anys han presentat diferents demandes per aquest fet; les han perdudes totes. Els problemes de l’Asun van començar un dia que no va poder deixar el seu fill amb la cangur, que estava malalta. Per això el va portar amb ella a treballar, cosa que era una pràctica habitual a l’empresa. Però l’Asun també estava implicada en diferents lluites laborals i, aquell dia, li van negar l’entrada a l’edifici. «Haver-t’ho pensat abans de parir», li va etzibar el seu cap quan va demanar explicacions.
La lluita judicial de la Vanesa, treballadora de Caprabo a la qual se li va negar un horari per conciliar la feina i la maternitat, ha servit perquè, vuit anys després, l’empresa reconegui aquest dret
A l’Asun, li van posar una falta greu per absència laboral. L’Asun va recórrer internament a l’empresa, fins que l’única via que li va quedar va ser anar als jutjats. “Ja no ens permeten ni tenir un embaràs saludable, ens fan patir durant tota l’etapa de creixement dels nostres fills i ara també pel fet d’haver de tenir cura dels dependents a casa. Quan som dones, a les entrevistes, les empreses ja ens pregunten si tenim parella o si tenim intenció de quedar embarassades i, si hi quedem, ens ofereixen anar-nos-en a l’atur. Visibilitzar això no és una qüestió menor, hi ha molta por de l’acomiadament”, va reblar ahir l’Asun.