Madrilonia.org.
discurs de normalitat. Els dirigents dels dos grans sindicats, Toxo i Méndez, aprofiten la gran afluència de gent a les
manifestacions per a ampliar el termini de negociació fins a maig. La ministra de Treball, Fátima Báñez, afirma que “la
senda reformista és imparable”, ara és el torn dels pressupostos. Una retallada del 17% de mitjana per ministeri per a
tornar “a la senda del creixement”. El lema d’UGT-CCOO per a la jornada de vaga apel·lava a conservar el que queda perquè
“volen carregar-se’l tot”.
la major part de les legislacions, tant a nivell nacional com internacional, van dirigides a fomentar la desregulació de
les finances, reduir la pressió impositiva sobre les rendes més altes, afavorir la deslocalització de la producció i
precaritzar l’ocupació. L’economia financera es converteix en el lloc privilegiat per als negocis i el poder adquisitiu dels
treballadors deixa d’estar vinculat a l’augment dels salaris i comença a ser mantingut per l’accés al crèdit.
remeten a imatges del passat, d’un temps que es va venir a baix amb la crisi. El passat recent té molt a veure amb els
problemes actuals. Els anys del boom immobiliari, del que van ser responsables els partits governants, i les cúpules
sindicals grans actors[ de repartiment, no són precisament un horitzó desitjable. Estem en un moment de grans canvis, ningú
sap el que pot succeir perquè tot depèn del que vagi ocorrent.
de conservar el que s’està perdent no assegura que a poc a poc desaparegui. Però les agendes, que vénen marcades per ens
que ningú ha triat, poden sofrir imprevistos a causa de les inclemències del malestar ciutadà. La vaga general ha demostrat
que hi ha molta gent que rebutja la reforma laboral i les polítiques d’ajustament. Hi ha qui diu que “només han parat les
indústries i els transports”. Algú respon que “no som un país industrial”. Una tercera persona afegeix que “els carrers
estan plens de gent i això és l’important”.
per a la majoria de treballadors i treballadores, les vagues cobren un significat diferent i les reivindicacions sobrepassen
el merament laboral. En temps de crisi, quan la riquesa és major que en cap altre moment previ, parlar de sacrificis és
molt covard. Després que salvar als bancs hagi augmentat el deute de diversos països europeus, els ajustaments sonen a
estafa. Una vegada han succeït les revolucions àrabs i s’han pres places a Europa i EEUU, coneixem la força de la
cooperació.
sindicats tracten d’administrar la multitudinària resposta en els carrers i si el govern cedeix en alguns aspectes de la
reforma laboral. En paral·lel a les negociacions entre el govern i els sindicats majoritaris succeiran coses. La primavera
és temps de sortir al carrer per a aconseguir un rescat ciutadà.
començat
.a-huelga-empieza-la-cuenta-atras/