Davant l’encariment de la vida i la precarietat, no ens resignem!

Les dades de l’IPC d’octubre tornen a posar damunt la taula una realitat que milions de persones treballadores coneixen perfectament: viure costa cada vegada més i els salaris no arriben per a arribar a final de mes.

La inflació anual es situa en el 4,9 %, mentre que la subjacent arriba al 3,1 %. Són xifres que reflecteixen l’encariment continuat de la vida, però que difícilment expliquen què passa quan arriba el rebut del lloguer, la factura de la llum o toca omplir la cistella de la compra.

Mentre els governs i la patronal parlen de creixement econòmic i de bons resultats, les persones que vivim del nostre treball continuem perdent poder adquisitiu. L’economia pot anar bé en els balanços empresarials, però això no significa que vaja bé per a qui ha de treballar per a sobreviure.

A València, aquesta situació té conseqüències especialment greus.

L’habitatge s’ha convertit en un dels principals mecanismes d’empobriment de la classe treballadora. Els preus dels lloguers continuen disparats, alimentats per l’especulació immobiliària, la turistificació i un model de ciutat que expulsa els seus propis veïns i veïnes. Tindre una faena ja no garanteix poder accedir a un habitatge digne. Cada vegada més persones destinen una gran part del seu salari a pagar un sostre.

La cistella de la compra tampoc dona treva. Els aliments i les begudes no alcohòliques han augmentat un 2,4 % en l’últim any i un 1,2 % només a l’octubre. A això s’hi sumen les despeses de transport, energia i subministraments bàsics. Tot puja, menys els salaris.

I mentrestant, l’ocupació continua marcada per la temporalitat, els salaris baixos, les jornades parcials no desitjades i unes condicions laborals que obliguen moltes persones a encadenar treballs per a poder arribar a final de mes. A l’octubre, l’atur registrat va augmentar en 43.128 persones en el conjunt de l’Estat. Al País Valencià, l’increment va ser de 6.716 persones.

No estem davant d’una fatalitat econòmica ni d’un problema que vaja a solucionar-se per si mateix. Estem davant d’un sistema que protegeix els beneficis empresarials i els interessos dels grans propietaris mentre trasllada el cost de les crisis a les persones que vivim del nostre treball.

Des de CGT València no acceptarem que ens demanen paciència, moderació i sacrificis mentre les grans empreses, els bancs i els fons d’inversió continuen fent negoci amb les nostres necessitats més bàsiques.

També denunciem la responsabilitat del sindicalisme institucional, instal·lat en la negociació permanent i en la renúncia, que accepta acords insuficients i signa convenis vergonyosos que ens fan perdre poder adquisitiu.

Des de CGT exigim:

  1. Salaris que permeten viure dignament. Clàusules de revisió salarial vinculades a l’IPC real en tots els convenis, sense absorcions ni compensacions que neutralitzen les pujades. Recuperació del poder adquisitiu perdut i salaris mínims suficients per a garantir unes condicions de vida dignes.
  2. Treballar menys per a treballar més. Reducció de la jornada laboral sense reducció salarial, repartiment del treball i de la riquesa i eliminació de les hores extraordinàries que fomenten l’explotació i la desigualtat.
  3. L’habitatge és un dret, no un negoci. Intervenció efectiva dels preus del lloguer, fre a l’especulació, prohibició dels pisos turístics en zones tensionades, paralització dels desnonaments sense alternativa habitacional i mobilització dels habitatges buits en mans de grans tenidors.
  4. Serveis i subministraments bàsics fora de l’especulació. Control públic i social de l’energia i el transport per a garantir l’accés universal a preus assequibles. Prou d’oligopolis que converteixen les nostres necessitats en oportunitats de negoci.

Tenim clar que cap d’aquestes reivindicacions arribarà per la bona voluntat dels governs ni per les promeses de la patronal. Els drets es conquisten. Per això, fem una crida a enfortir les seccions sindicals, impulsar la participació de les plantilles i construir espais de solidaritat i suport mutu als nostres barris. No podem esperar que altres decidisquen per nosaltres.

Des de CGT València fem una crida a totes les treballadores i treballadors a trencar amb la resignació, a organitzar-se i a preparar una resposta col·lectiva, perquè som qui produïm la riquesa i, si ens organitzem, tenim capacitat per a canviar les coses.

Contra l’encariment de la vida i l’explotació: organització, solidaritat i lluita!

Secretariat Permanent de la Federació Local de CGT València

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.