València 2015: Crònica d’un 1r Maig llibertari i alternatiu al sindicalisme institucionalitzat i als partits polítics

Aquest primer de maig, com en altres anys anteriors la CGT a València va sortir al carrer amb un recorregut propi al marge de les centrals majoritàries, destacar que aquest any van participar en la convocatòria de CGT, els iaioflautes, marxes de la dignitat, assemblees de aturats, gent de la PAH, CNT-AIT, Intersindical, COS, etc. Tots reivindicant drets socials, contra la precarietat laboral, denunciant la corrupció i clamant per una vaga general.

Mentre a la manifestació oficial de CCOO i UGT, «l’esquerra» es fotografiava a la capçalera amb el líder socialdemòcrata del PSOE Pedro Sánchez, i una cort de partits polítics (PSPV, Compromís, EUPV o Podem) es passejaven ja en campanya electoral.

Durant la manifestació alternativa, es van cridar consignes de tot tipus, acompanyant l’ambient amb cançons llibertàries clàssiques del 1r maig, reclamant així un sindicalisme assembleari i combatiu davant els pactes i traïcions dels sindicats majoritaris i de la classe política.
La manifestació va acabar al parc del Parterre, on va tenir lloc les habituals intervencions sindicals i socials de diferents col·lectius, destacar els parlaments dels companys en vaga a Movistar, així com de les companyes de «Dones i prou» que disfressades de bruixes van llançar els seus conjurs contra els inquisidors i van explicar l’acció que havien fet hores abans a la capçalera de la manifestació de CCOO i UGT, on després de desplegar una pancarta van ser identificades per la policia.

Com en altres anys anteriors la manifestació va ser un èxit de participació, consolidant el 1º de maig de CGT com una manifestació alternativa referent a la ciutat de València, sent un encert la postura de CGT de realitzar un recorregut diferenciat des de fa anys, ia la qual ara se sumen més col·lectius i sindicats que abans no ho feien, i que va augmentant la seva presència des de fa anys.
Des de CGT entenem que el 1r de maig és un dia de lluita i reivindicació, que és reflex de totes les lluites diàries. Per a la CGT, per als activistes sindicalistes llibertaris, la lluita ha de ser honesta i sincera, de res valen les fotos, les poses o les sigles, la lluita només pot ser solidària i honesta, sense avantguardes ni il·luminats, d’igual a igual, el contrari seria repetir els models caducs que alguns afirmen combatre.

SOLIDARITAT, LLUITA I AUTOGESTIÓ

Federació Local de València de CGT.

Fotos: Juan Ramon Ferrandis, Miguel Rodriguez y Antonio Perez Collado.