desembre la justícia berlinesa de forma sumària va dictaminar que la FAU de Berlín no pot autodenominar-se «sindicat» o
«sindicat de base». No se l’ha il·legalitzat com organització en si, però aquesta sentència prohibeix la seva activitat
sindical. La sentència del Tribunal Estatal de Berlín no és casual, sinó que està en estreta relació amb el conflicte laboral
que manté la FAU berlinesa amb el cine Babylon, la junta directiva del qual buscava aquest veredicte.
Us demanem, per tant, solidaritat internacional urgent.
Podeu, per exemple:
*
Realitzar accions de protesta davant de les representacions polítiques alemanyes (ambaixades, consolats, etc.) o qualsevol
altre representant d’Alemanya en els vostres països.
* Enviar cartes de protesta a l’ambaixada alemanya en els
vostres països i una còpia a la junta directiva del cine Babylon.
* Enviar fax de protesta al Tribunal berlinès
responsable.
Aviat podreu trobar tota la informació important a http://www.fau.org/verbot
S’inclourà una
llista de les institucions alemanyes a l’estranger, suggeriments, models de carta de protesta i els contactes necessaris.
Qualsevol acció solidària que podeu organitzar, serà benvinguda.
Nota important: És possible que la sentència
sigui revocada d’un dia per l’altre, però no anem a quedar-nos de braços creuats esperant que això tingui lloc. El simple fet
d’haver-nos il·legalitzat, encara que sigui de forma provisional, requereix d’una resposta contundent. Per tant, aquest
assumpte és de vital importància per als nostres drets com a treballadors a Alemanya.
Us informarem immediatament en cas
que la sentència sigui revocada.
Tota la informació i rerefons del conflicte està en el text adjunt.
Les
mostres de solidaritat, comunicar-les a:
Lars Röhm
faub5@fau.org
+49 1577-8491072
——————————————————————————–
Queda prohibida l’activitat sindical
de la FAU Berlín
Crida urgent de solidaritat internacional
Des del dia 11 de desembre de 2009 queda prohibida
l’activitat sindical de la FAU berlinesa. La sentència ha sigut dictaminada sense vista oral i sense que la FAU de Berlín
tingués coneixement de les mesures legals adoptades per Neue Babylon Berlín GmbH, empresa amb què manté un conflicte laboral
des de fa uns quants mesos. La sentència no només priva a FAU Berlín dels seus drets sindicals en el conflicte, sinó que, a
més, li prohibeix autodenominar-se com «sindicat».
Rerefons
Des de juny d’enguany, la FAU de Berlín i la seva
secció sindical porten lluitant per un conveni col·lectiu en l’únic cine semi-privat de la ciutat. A pesar que rep
subvencions públiques, els seus treballadors/es reben uns sous de misèria i no es respecten els seus drets laborals. Una part
important de la plantilla està afiliada a la FAU de Berlín. Aquest conflicte, que representa el primer gran conflicte de
l’encara petita FAU Berlín, no només ha tingut ressò a la capital, sinó també a nivell federal (llegeixi’s a Alemanya, a
nivell nacional).
Els anarcosindicalistes en lluita, un boicot molt eficient i present en els mitjans
de comunicació, millors condicions laborals i de gran abast, i la participació dels/es propis/es treballadors/es, quelcom
inusual en Alemanya, han tingut una àmplia repercussió en l’opinió pública. En augmentar la pressió, fins al punt de que els
gerents del cine no van poder seguir negant-se a negociar, va intervenir no només l’esfera política, sinó també el sindicat
ver.di (adherit a la central sindical DGB) que, sense tenir cap representació en l’empresa, va entrar en negociacions amb la
junta directiva de Babylon. Els/es treballadors/es van ser exclosos/es a pesar de les seves protestes.
Avui se sap que
darrere d’aquestes negociacions, hi ha un pacte entre els partits polítics del govern de Berlín, el sindicat ver.di i la
junta directiva de Babylon per a treure’s a la FAU de Berlín de sobre i calmar la situació. A pesar d’això, la plantilla i la
FAU no han callat. L’empresa va reaccionar amb diversos atacs jurídics i ver.di amb una campanya de desprestigi contra la
FAU. Van ser prohibides, per ordre judicial, eines de lluita com el boicot i es va posar en dubte la «capacitat per a
negociar convenis» de la FAU (en Alemanya això és un requisit previ per a poder firmar convenis col·lectius). Al mateix
temps, els gerents van demandar a la FAU en diverses ocasions per distintes frases en notes de premsa i octavilles. No
obstant, això tampoc va aconseguir acovardir a la FAU de Berlín. Així es va arribar a l’última sentència que il·legalitzava a
la FAU com a sindicat.
La situació a Alemanya
Des d’un primer moment, la FAU de Berlín ha sostingut que en aquest
conflicte, per marginal que pugui semblar, no només es lluita per millors condicions laborals, sinó per la llibertat sindical
com a dret fonamental a Alemanya. En aquest país no hi ha cap tradició sindical combativa des de 1933. El anomenat «sindicat
únic» DGB posseeix un monopoli corporativista protegit per la jurisprudència que impedeix que sorgeixin sindicats
alternatius. L’autoorganització i la descentralització sindical no són característiques que estiguin legalment protegides o
que es promoguin en els sindicats d’Alemanya.
El modest conflicte de FAU Berlín en el cine Babylon ha demostrat que hi
ha una alternativa sindical per primera vegada en la història de la República Federal Alemanya. L’existència d’aquesta
alternativa no pot ser tolerada pels sindicats de l’Estat i l’esfera política, probablement temorosos de que s’estenga com un
virus. La il·legalització de la feina sindical de la FAU s’ha de veure en aquest context. La sentència implica no poder
constituir sindicats d’acord amb la llei alemanya, perquè, encara que sigui paradoxal, la condició de sindicat depèn del
reconeixement oficial previ. Els conflictes laborals portats sense aquesta «legalització», sense la condició de sindicat
oficial, pot ocasionar dures sancions jurídiques. En dues ocasions, la FAU ha sigut amenaçada amb multes de 250 mil euros o
empresonament en cas de no complir les sentències. Per tant, la FAU no pot desenvolupar el seu treball sindical de forma
legal arran d’aquest dictamen. Una altra vegada els/es anarcosindicalistes alemanys/es es veuen amenaçats amb una nova
prohibició des de les de 1914 i 1933.
La fallada judicial és especialment llicenciosa pel fet que es declarés en un
judici sumari sense vista i sense cap possibilitat que la FAU prengués part en ell. Això es deu també a l’absència a Alemanya
del concepte de sindicat i a l’arbitrarietat amb la que els poders decideixen en matèria sindical. La RFA ha firmat els
acords de l’OIT, però a la pràctica aquests no existeixen, perquè els grans sindicats, gairebé sempre en col·laboració amb la
patronal, decideixen el que és un sindicat i el que no. Els sindicalistes tenien més drets amb el Kàiser el segle XIX i en
els anys 20. La situació actual a Alemanya s’assembla a la situació de Turquia, per exemple, on els sindicats són
il·legalitzats amb freqüència.
Òbviament hi ha la possibilitat de recórrer la sentència, però la FAU de Berlín no pretén
agafar-se a això com a un clau cremant. A aquestes altures tot és possible. El clientelisme polític i l’intent d’acabar amb
tota iniciativa sindical de socarrel són evidents.
L’abast de la sentència és enorme i de materialitzar-se serà nefast.
Des del divendres, la FAU de Berlín és un sindicat il·legalitzat de facto. La sentència podria estendre’s a la FAU alemanya
en la seva totalitat. Com precedent repercutirà en el moviment sindical i els drets dels/es treballadors/es en general.
Qualsevol alternativa sindical no serà possible en haver-se assentat jurisprudència. Això és una novetat en la repressió
antisindical a Alemanya. El patró no només podrà triar ell mateix als seus sindicats, sinó que també podrà decidir què és un
sindicat. La lluita obrera, ja sigui en el cine Babylon o en qualsevol altra part, serà il·legal; la desmobilització de la
classe obrera s’institucionalitzarà encara més. Ver.di també és culpable per la seva participació antisolidària, i és molt
probable que hagi pressionat perquè tingués lloc aquesta sentència, ja que van declarar per escrit que veien a la FAU com un
rival i que era necessari actuar en contra d’ella.
www.fau.org/verbot