- L’empresa pública vol intentar reduir les pèrdues que acumula, tot i jugar en contra de les condicions laborals i del servei que ofereix al conjunt de la població, segons denuncien els sindicats CGT, CCOO i UGT.
A la denúncia de la sobrecàrrega, l’empitjorament de les condicions laborals, la manca de personal i de substitucions durant les vacances o baixes de treballadores, i la desregulació d’horaris, torns i jornades, al personal de Correus se li suma un canvi en el model organitzatiu. Fa un mes que la direcció de l’empresa pública informava de la creació de la “Xarxa 24H”, que pretén reconvertir-la en una empresa de repartiment de paquets, disponible tot el dia. Un model que, expliquen els sindicats, fa temps que la direcció ha anat implementant i que deteriora el servei postal universal.
Això passa després que el 2022 Correus eliminés la Xarxa Urgent Nocturna, dedicada a aquesta tasca específicament i vinculada a la filial privada Correus Express. CGT, CCOO i UGT expliquen que introduir aquest canvi el que busca és captar el repartiment de paquets de compres fetes a través de comerç electrònic, i adverteixen que afectarà el servei de notificacions i els certificats d’acords especials que, a més de necessaris, suposen una tercera part dels ingressos de l’empresa. Uns ingressos que any rere any cauen. L’any 2022, Correus va tancar l’exercici arribant als 217 milions d’euros de pèrdues.
Eros Valero, secretari d’organització de CGT València, valora que l’empresa, operadora designada per llei com a prestadora del servei postal universal a l’Estat espanyol, està oblidant el servei públic al qual ha de respondre.”Els bombers o la sanitat no són rendibles i ningú ho espera, perquè responen a drets essencials, i el mateix ha de passar amb el servei de Correus”, planteja. “És clar que no és rendible entregar cartes a 10 o 12 masos en 5 km, però eixes dones majors també han de rebre les seues cartes”, exemplifica Valero.
Entregues fora de termini
Jordi Jiménez, secretari de comunicació del sindicat de transport de la CGT de Barcelona i treballador de la unitat de repartiment de l’Hospitalet de Llobregat, explica que prioritzar la paqueteria ha causat una greu acumulació de notificacions que afecten la ciutadania.
Després de l’estiu, Jiménez es va trobar que a l’Hospitalet hi havia 30.000 notificacions acumulades. Una acumulació que comporta endarreriments en l’entrega de notificacions administratives que poden suposar recàrrecs en multes i impostos. Des del sindicat, denuncien a més que la majoria d’unitats de repartiment de Correus estan mal dimensionades.
En el cas de l’Hospitalet, segona ciutat de Catalunya, de 77 seccions existents n’hi ha cobertes només unes 65. La CGT troba “inacceptable” que una empresa pública “no es vulgui dotar” de les plantilles necessàries per garantir que els actes administratius arriben a la població dins el termini. De fet, són molts els casos en què arriben ja caducades i les afectades han de recórrer a la queixa formal a Correus, per poder rebre una ampliació per part de l’administració.
Cartes que sovint, continua explicant Jiménez, són multes o tributs a la Diputació, però també prestacions o citacions de serveis socials “En quinze anys, hem perdut 20.000 treballadores i això provoca que no es cobreixin vacances o baixes”, denuncia.
Per la CGT, és important que la ciutadania denunciï aquesta vulneració de drets. “Nosaltres intentem que les multes puguin arribar dins de termini perquè la gent pugui pagar-les amb descompte. Ja intentem que la gent gran rebi les seves citacions de serveis socials. Som qui donem la cara i no és normal que mentre anem amb l’aigua al coll només rebem pressions per entregar paquets”, denuncia.
Personal insuficient
Correus és l’operador designat per llei per prestar el servei postal universal a l’Estat espanyol. La llei que ho fixa, també regula les condicions de recollida, admissió, distribució i lliurament del servei postal universal exigibles, així com el cost i el finançament d’aquestes obligacions, els preus i altres condicions tarifàries dels serveis postals.
Juan Manuel Serrano és l’home al capdavant del Grup Correus, amb un pressupost de 110 milions d’euros. A més de Correus, que concentra la majoria de personal, també inclou les filials Correus Express, Nexea i Correus Telecom.
Com a transportista habilitat, Correus ofereix opcions de repartiment de paquets. I és aquí on es troben grans diferències entre la plantilla: el personal de Correus Express no és dins del sector públic. En els últims anys, en part motivades per les necessitats que va generar la Covid-19, s’han fet contractes temporals i s’ha incorporat personal a la plantilla de repartiments, classificació d’enviaments i atenció a la clientela.
Tot i això, les oposicions i els processos d’estabilització no havien superat les 3.000 incorporacions, fins enguany. Les oposicions del maig preveien incorporar més de 7.700 persones. Els sindicats, però, també les consideren insuficients, ja que la xifra no cobreix jubilacions, trasllats ni baixes mèdiques.
Sense prou personal, més temporalitat i fins i tot la denúncia de l’existència de falsos autònoms a la filial Exprés de Correus, l’escenari de futur fa patir els sindicats, en pensar en la implantació de la Xarxa 24H. Si ja ara denuncien que la direcció de Correus prioritza el repartiment de paquets de compra en línia de multinacionals com Amazon, Wish o AliExpress —amb contractes sotmesos a penalitzacions econòmiques— per sobre de les cartes, notificacions i els enviaments que no consideren rendibles econòmicament, no poden predir fins on pot escalar la situació.
Els sindicats responsabilitzen d’aquesta deriva el president actual, com a impulsor de moltes de les mesures que resten el valor de servei postal universal a Correus i el fan entrar al mercat de repartiment del comerç electrònic. Una de les mostres de la reorientació de l’empresa pública és la inversió creixent en publicitat.
Segons l’informe de 2022, s’hi van dedicar més de 18 milions d’euros. L’any 2021, eren 17 milions i mig. Una altra de les xifres que ha augmentat, fins a superar els 200.000 euros anuals, és la del sou de Serrano. En assumir el càrrec, l’any 2019, el salari era de 30.000 euros menys.
Per Carla Benito en Directa.