any sense conveni de banca, en el qual els sindicats “majoritaris” han fet renúncia gairebé absoluta a realitzar
mobilitzacions per a pressionar a la patronal, al gener de 2012 s’arribava a la situació que CCOO anunciava públicament que
suspenia les negociacions (postura que va ser secundada per UGT).
no podem sinó qualificar-lo com d’una bruta maniobra per a treure la negociació de la Taula establerta a aquest efecte, i
que ningú sigui testimoni dels seus tripijocs. L’habitual en aquests sindicats durant els últims anys.
a la patronal, dolent per als treballadors, amb el consegüent tracte de favor que després ells reben. Bona prova d’això és
que el preacord es fonamenta sobretot en dos aspectes:
de moderació salarial (2013 i 2014), amb increments molt modests, i amb unes baixes percepcions addicionals en funció dels
resultats dels bancs, que seran molt difícils que es compleixin amb l’actual crisi. Tot això molt detallat, amb
minuciositat, per a garantia de la patronal, que s’assegura d’aquesta forma la contenció dels costos salarials durant un
període de temps bastant considerable.
bancs presumien de grans beneficis, els empleats havíem de conformar-nos amb que aquests sindicats signessin arribar a
l’IPC, sense cap participació en aquests guanys. No obstant això ara, quan les coses van menys bé per a la patronal
bancària, els empleats som els que hem de suportar la seva mala gestió, perdent la referència al poder adquisitiu general i
l’actualització de les nostres nòmines.
matèria d’ocupació
. En cas de reestructuració de plantilles, la patronal es compromet a “…evitar o pal·liar, en lamesura del possible, l’aplicació de mesures traumàtiques”. En la mesura del possible? …..
clàusula més ridícula. La veritat és que la patronal només accepta una vaga declaració d’intencions, molt genèrica, sobre
l’ocupació. Haurien de recordar-nos els companys que han perdut la seva ocupació, el que els Departaments de Relacions
Laborals dels bancs entenen per mesures “no traumàtiques”? Quants han estat acomiadats sobre la base d’acords en els quals
s’afirmava la voluntarietat?
queden a salvo d’aplicar lliure i contundentment la brutal reforma laboral recentment aprovada pel govern del Partit
Popular.
aquest nou acord signat per CCOO i UGT suposa, una vegada més, una claudicació davant la patronal, que comporta un
empitjorament injust de les condicions laborals dels treballadors, màxim en un sector que no obstant la crisi actual
segueix obtenint uns altíssims beneficis, immorals, i en el qual dia a dia la premsa deixa constància de les escandaloses
retribucions i dotacions a fons de pensions que perceben els seus directius.
mínimament recollida de forma eficaç. Tampoc aporta res enfront de l’onada de fusions en el sector financer i per tant és
imprescindible que els treballadors prenguem consciència de la complicada situació que s’aveïna de cara a la millor defensa
dels nostres llocs de treball.
treballadors assumim la conseqüències d’una crisi que no hem creat, quan ha estat la patronal (especialment la bancària) la
qual ha originat aquesta situació amb la seva especulació i la seva avarícia.
molt poc, res més lluny de la realitat, …… almenys per a alguns …….. En aquest preacord també es pacten unes “converses per
a la no discriminació dels delegats sindicals”, que no és altra cosa que acords que ja existeixen en alguns bancs, més
coneguts com “Estatut del Delegat”, que estableixen unes condicions laborals privilegiades per a “sindicalistes” amb
l’excusa d’evitar ser discriminats, i que en realitat obeeixen a una compensació a canvi de moderació sindical. La signatura
d’aquest tipus d’acords està prohibida en la CGT, no així en CCOO i UGT que d’aquesta forma s’asseguren beneficis de que no
gaudeixen la resta de la plantilla.
l’estabilitat en l’ocupació
de Banca de CGT Madrid