PAH:
El
Govern agilita encara més els desnonaments en benefici de la banca i decreta la mort d’un lloguer digne
Per si a algú li quedava algun dubte de per a qui governa aquest Govern, l’executiu no ha volgut desaprofitar aquest mes
d’agost per a aprovar un decretazo que d’una vegada acabi amb els pocs drets que encara tenien els inquilins en
l’estat espanyol.
La reforma anunciada per a ser aprovada en el Consell de Ministres del divendres 24 d’agost,
preveu, entre altres coses: reduir els anys del contracte de lloguer de 5 a 3 anys, agilitar encara més els desnonaments per
impagament de lloguer, i beneficiar fiscalment als grans especuladors immobiliaris. I tot això sense aprovar cap mesura que
ajudi a les persones que contra la seva voluntat sofreixen l’atur i les retallades, i que en conseqüència no poden pagar la
hipoteca o el lloguer.
La PAH des de la seva fundació en 2009 ha explicat que ens centrem en la denúncia de les
execucions hipotecàries per ser una de les cares més dramàtiques de la crisi habitacional que afecta a milions de persones,
però que erem molt conscients que execucions i desallotjaments hipotecaris eren la punta de l’iceberg d’un problema més
ampli: la mercantilització de l’habitatge i la vulneració sistemàtica del dret a un habitatge digne en l’estat espanyol.
Lloguer i compra són dues cares d’una mateixa moneda: si moltes persones es van hipotecar en aquest país va ser
precisament perquè des de fa anys els successius governs del PSOE i el PP han anat minvant els drets dels inquilins, fent que
el lloguer no fos una alternativa real per a qui legítimament volien accedir a una llar assequible i estable. Llogar era
oficialment “llençar els diners”, fiscalment només desgravava la compra i els inquilins any rere any tenien menys drets. I no
només.
La PAH també es dóna per al·ludida amb aquesta nova reforma en la mesura que la gairebé totalitat de les
centenars de milers de persones que ja han sofert o estan sofrint una execució hipotecària passen directament al mercat del
lloguer. És a dir, mentre no existeixin altres alternatives (com les cooperatives en règim de cessió d’ús, habituals en el
nord d’Europa i altres països), la destinació immediata de les persones afectades per la hipoteca és el lloguer.
Així,
es dóna la paradoxa que el Govern condemna a les famílies a sofrir la violència d’un desnonament diverses vegades en poc
temps: primer per execució hipotecària, després en el mercat privat del lloguer, i en tots els casos sense oferir cap
alternativa de reallotjament en un parc d’habitatge social assequible inexistent a Espanya.
L’excusa del Govern
és molt dolenta: diu que pretén fomentar el lloguer. Però la recepta de sobreprotegir a la part forta del contracte no és
nova, duen aplicant-la molts anys, i el seu efecte ha estat sistemàticament el contrari.
A més, si el que realment
preocupés al Govern fora la inseguretat jurídica d’alguns propietaris, el que hauria de fer és distingir entre petits i grans
propietaris; entre qui deixa de pagar per falta de capacitat econòmica i qui ho fa per mala fe; i, sobretot, oferir solucions
de reallotjament i garantir un parc de lloguer social assequible on situar a les famílies que ho necessitin.
La nova
reforma del lloguer no només vulnera tots els compromisos de l’Estat espanyol en matèria de drets humans. A més, aprofundeix
en una política d’habitatge que ja s’ha demostrat un fracàs. Precaritzar el lloguer, agilitar els desnonaments, promoure la
compra a través del sobreendeutament i incentivar l’especulació immobiliària ens ha dut a ser campions europeus en
desnonaments, execucions hipotecàries, habitatges buits, preus elevadíssims i corrupció, entre altres.
La nova reforma
beneficia als grans propietaris, especialment a la banca, i busca atreure la inversió de grans capitals estrangers. En
concret, prepara el terreny per a donar sortida al “banc dolent” que el Govern està a punt d’aprovar: amb “el banc dolent”
l’estat comprarà a preus inflats de bombolla els actius immobiliaris que la banca no assoleix col·locar. A continuació, els
oferirà a inversors estrangers, especialment xinesos i russos, amb grans avantatges fiscals aprovades en el decret d’avui;
per exemple, tributant al 0% en l’impost de societats.
Una vegada més, el Govern socialitza les pèrdues i privatitza
els beneficis amb un rescat multimilionari encobert. La banca guanya, la població perd. Però hi ha una dada que el Govern
sembla no haver inclòs en els seus càlculs. La població ja no pot més. Centenars de milers de persones estan signant la ILP
per la dació en pagament retroactiva, la paralització dels desnonaments i la reconversió de l’habitatge buit en mans de la
banca en lloguer social assequible, i no anem a tolerar que es menyspreï la voluntat popular. Milions d’habitatges buits
esperen a complir la seva funció social. Sobren habitatges i només mancada voluntat política per a fer efectiu el dret a
l’habitatge. Si el Govern no ho fa, ho farem nostras.
Per a més informació sobre les polítiques d’habitatge a
Espanya i les propostes de la PAH, podeu descarregar-vos gratuïtament el llibre Vidas Hipotecadas: De la Burbuja
inmobiliaria al Derecho a la Vivienda, disponible sota llicència CC en aquest enllaç.
PAH, Plataforma d’Afectades per la Hipoteca
-de-la-banca-y-decreta-la-muerte-de-un-alquiler-digno/
FACUA
En comptes d’impulsar els arrendaments, es potencia encara més l’especulació immobiliària. El Govern també retalla
drets als inquilins fomentant que vagin al carrer encara que compleixin amb les seves obligacions
Amb
la cortina de fum de l’agilització dels desnonaments als morosos, sens dubte necessària, el Govern deixa desprotegits als
inquilins.
FACUA-Consumidors en Acció denuncia la desequilibrada reforma de la legislació sobre lloguers,
l’avantprojecte dels quals aprova el divendres 24 d’agost el Consell de Ministres, que minimitza els drets dels inquilins.
«Amb la cortina de fum de la agilització dels desnonaments als morosos, sens dubte necessària, el Govern també retalla
drets als usuaris en aquest sector impulsant que qualsevol inquilí que assumeixi escrupolosament els pagaments de les rendes
mensuals pugui ser tirat al carrer», ha criticat en roda de premsa el portaveu de FACUA, Rubén Sánchez.
A més,
l’avantprojecte de la Llei de mesures de flexibilització i foment del mercat d’habitatges, la denominació dels quals és
«enganyosa i contradictòria», suposa que «en lloc de fomentar els arrendaments, es potencia encara més l’especulació
immobiliària», adverteix Sánchez. «El Govern pretén fomentar el lloguer de la mateixa forma que l’ocupació, facilitant que es
tirin persones al carrer encara que compleixin amb les seves obligacions», planteja el portaveu de FACUA. «Mentre, el Govern
segueix sense imposar a Bankia, la primera immobiliària del país, i la resta de bancs nacionalitzats, que destinin el seu
parc d’habitatges a la venda i lloguer a preus justs», afegeix.
Els contractes de fins a cinc anys es
redueixen a tres i les pròrrogues de tres a un
Els inquilins ja no podran tenir la tranquil·litat que els
seus contractes de lloguer d’habitatge puguin estendre’s fins a un mínim de cinc anys, com establix la Llei d’Arrendaments
Urbans de 1994, sinó només tres. A més, les pròrrogues en aquests contractes es veuran reduïdes dels tres anys fixats en
aquesta norma a tan sols un.
Es tracta, denúncia FACUA d’una nova retallada de drets per als usuaris en benefici dels
arrendadors que vulguin lliurar-se dels seus inquilins per a arrendar els immobles a un preu més alt. Fins a ara, els
contractes fixaven una renda, actualitzable conforme a l’Índex de Preus al Consum (IPC) durant els primers cinc anys.
Amb els canvis que vol introduir l’Executiu de Mariano Rajoy, després del tercer any el propietari podrà plantejar
que finalitza el contracte i treure’s de damunt a l’inquilí si té a altra persona que li ofereixi més per l’habitatge o
imposar-li a aquell una renda molt superior.
A més, l’IPC ja no serà l’índex de referència per a actualitzar la renda
cada any de vigència del contracte, el que podrà portar encara més perjudicis per als inquilins.
La reducció de
les pròrrogues a només un any enfront dels tres vigents en l’actualitat suposaran també una enorme inseguretat per als
arrendataris d’habitatge. Així, tindran durant dotze mesos la incertesa de si haurien de buscar altre habitatge en breu o el
propietari els exigirà una gran pujada per a romandre en l’immoble. I és que amb la legislació vigent des de mitjans dels 90,
les pròrrogues de tres anys també implicaven l’actualització de les rendes conforme a l’IPC.
FACUA-Consumidors