“Qui més sofreixen: aturats i aturades de llarga durada, llars sense cap ingrés, llars amb tots els seus membres en atur, joves amb taxes d’atur insuportables i condemnats bé a l’emigració, bé al contracte indigne…, segueixen sense present i sense futur…»
5.622.900 persones, segons les seves xifres, es troben a l’atur a juny de 2014, ni més ni menys que 25 de cada 100 treballadors/es actius/ves, és a dir el 24,47% de la població activa, la qual se situa en 22.975.900.
Des de novembre 2011 que el PP “va prendre el govern”, hi ha 622.000 persones aturades més a juny 2014. La seva Reforma Laboral del febrer 2012 ha destruït milió i mig de llocs de treball i en l’últim any (de juny 2013 a juny 2014), si bé sembla cert que l’atur ha baixat en 355.000 persones, no significa que això sigui com a conseqüència que totes elles hagin trobat ocupació, no, solament han trobat ocupació 192.000 persones i, la resta fins a aquestes 355.000, és a dir 163.000 persones o bé s’han esborrat de la població activa o bé han emigrat.
L’ocupació creada, no deixa cap esperança a les persones que han ocupat llocs de cambrers, reponedors, paletes, és a dir són ocupacions en el sector serveis (378.700), construcció (36.900), indústria (56.700) i no ocupacions en l’Agricultura, aquí s’han perdut 69.800 llocs de treball.
De les ocupacions creades, els contractes temporals sumen 207.800 i els indefinits 180.200, ara bé, en la seva immensa majoria són ocupacions precàries 100%, és a dir amb jornades a temps parcial, amb salaris de supervivència i gairebé gratuïts (tarifa plana de Seguretat Social del tot a 100€ i subvencionats a l’empresari, per a després acomiadar-los i contractar a altres).
La desigualtat i la injustícia social, no solament es consoliden sinó que s’incrementa a causa de les noves ocupacions sense drets i amb salaris escombraries d’una banda i, per una altra, 1.834.000 llars tenen a tots els seus membres actius/ves en atur; el nombre de llars (famílies) sense cap tipus d’ingrés, és a dir desnonades laboral i socialment, són 740.000 (s’ha produït un augment de 15.000 famílies en l’últim any) i els Serveis Públics segueixen un grau de deterioració proporcional al robatori i a l’espoli del públic que aquest govern (i l’anterior) vénen realitzant des del 2008: s’han perdut mig milió d’ocupacions en el sector públic des del començament d’aquesta estafa.
Montoro, el PP, els Mercats i la Troica ja han posat damunt de la taula el seu Programa d’Estabilitat 2014-2017, on els treballadors i treballadores del sector públic tornen a quedar-se sense increments salarials, sense convenis, sense reposició d’ocupacions i sense altres drets socials. Es retalla i es retalla encara més en tot el públic. És insuportable, a més d’un “genocidi econòmic i social” que polítics i poderosos estan realitzant des de la més absoluta de les impunitats.
La EPA s’utilitza com un parany per a la desinformació sobre la tràgica realitat social, suposant un insult a la intel·ligència de la majoria. Els nivells d’atur són totalment inacceptables, les retallades socials segueixen creixent i el drama humà que es viu en l’estat espanyol cada vegada és més generalitzat.
Madrid a 25 de Juliol de 2014
Secretariat Permanent del Comitè Confederal
CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL (CGT)