La Confederació General del Treball, sindicat que no va firmar l’ERO d’extinció i que a més va interposar una demanda de nul·litat davant l’Audiència Nacional, manifesta el seu desig de solucionar el conflicte laboral mitjançant la negociació. A més, recorda al Consell el què van prometre els partits del govern en campanya electoral i el què van reflectir en els seus programes. Perquè “els treballadors de RTVV no som els culpables”, el sindicat assenyala a més que el Consell té l’obligació de depurar responsabilitats i de perseguir el saqueig a què van sotmetre a l’ens públic els anteriors governs del PP
La postura de CGT ha sigut sempre la mateixa des que va decidir no signar l’ERO d’extinció i presentar demanda davant l’Audiència Nacional: defensar els llocs de treball i recuperar el servei de ràdio i televisió amb uns mitjans públics i de qualitat.
Amb el canvi de govern i davant la possibilitat de recuperar RTVV, la Confederació està treballant amb el Comitè d’Empresa en aquest sentit.
La situació que va deixar el Partit Popular en RTVV “és desoladora”, qualifica la CGT. Dos ERO (un declarat nul pel TSJCV i un altre d’extinció), 1.600 acomiadats, centenars de demandes individuals presentades a més de la de CGT, un sector audiovisual assolat, l’única radiotelevisió pública tancada a Europa…
A tot això, cal afegir els problemes jurídics derivats de la forma en què es va tancar RTVV. Per tant, la CGT concep la via del diàleg “com a únic camí per a desbloquejar aquesta situació i donar així solució tant al tema laboral com per a aconseguir que la societat valenciana recupere ràpidament uns mitjans de comunicació de qualitat”.
D’aquesta manera, l’organització anarcosindicalista manifesta que sempre ha tractat de negociar en clau laboral la reobertura de l’empresa, perquè “eixa és la funció com a sindicat i també la forma més segura jurídicament, més justa i més barata, de recuperar el Servei Públic de radio i televisió”.
No obstant açò, “l’actuació dels responsables del nou Consell fins ara ha sigut frustrant. Hem passat de ser companys de pancarta i fer-se fotos amb nosaltres en campanya, a manifestar públicament que el problema està en què no escoltem el que volem sentir… encara que és el mateix que ens van prometre en campanya”.
Quant a la resposta a la voluntat negociadora, únicament “han sigut unes poques reunions amb l’Alt Comissionat (algunes d’una forma ràpida i improvisada) en les quals se’ns ha deixat molt clar que entre les seues funcions no està la de negociar un acord laboral global que solucionaria el problema dels acomiadaments. L’opinió dels partits avui en el govern és que l’ERO ja està amortitzat i l’única fórmula de contractació és la reflectida en l’art. 6 de l’acord”.
D’aquesta manera, la proposta inicial del Comité d’Empresa, que no conté línies roges ni és tancada, feta al nou govern a través l’Alt Comissionat, “ha sigut rebutjada oferint com a úniques alternatives idees tan desgavellades com obrir amb 50 treballadors i posteriorment amb 200, o una televisió sense treballadors que començaria a emetre el 9 d’Octubre… aquesta última coneguda per la premsa”.
Idees què, segons CGT, “no són més que cortines de fum que en cas que es porten a terme, suposarien una burla per als valencians i contribuirien encara més a judicialitzar l’assumpte”. Per açò, continua el sindicat,“hem demanat en repetides ocasions una reunió d’alt nivell amb els màxims responsables dels partits que sostenen al govern, reunions que no s’han produït al no rebre resposta de l’altra part”.
Així, l’únic intent de diàleg rebut “ha sigut la invitació a participar com a Comitè en la primera sessió del Fòrum Social de l’Audiovisual promogut pel grup Podem”.
CGT agraeix aquesta invitació al seu promotor, Antonio Montiel, però, matisa el sindicat, “un fòrum on es parla del nou model de radio i televisió no és el lloc per a tractar dels drets laborals dels treballadors. Estem disposats a parlar d’aquest model i a aportar la nostra experiència de quasi 25 anys però sempre que es compte amb els extraballadors de RTVV per a engegar-ho”.
Davant aquesta falta de diàleg i el bloqueig de la situació, “CGT seguirà reclamant diàleg, ja que aquest és l’únic camí”. No obstant això, com que “l’espera no serà eterna, paral·lelament l’organització treballa en l’opció d’aconseguir la nul·litat de l’ERO davant l’Audiència Nacional amb la demanda interposada i no descartem accions que facen recapacitar al govern”.
Escenaris possibles en cas de què es celebre el judici
D’altra banda, la Confederació aclareix diverses possibilitats segons el sentit de la sentència que puga dictaminar l’Audiència Nacional en cas que, finalment, es celebre el judici arran la demanda de nul·litat de l’ERO d’extinció.
En el cas que es declarara l’ERO ajustat a dret, “la plantilla es quedaria en la situació actual i fins a juny de 2017 els treballadors tindrien algun tipus de preferència en cas de reobertura (punt 6 de l’Acord de l’ERO)”.
Si la sentència desclara l’ERO improcedent o no ajustat a dret, “la Generalitat triaria les persones incloses en l’ERO que tornarien a l’empresa. Aquestes persones haurien de retornar la indemnització percebuda i les quantitats cobrades del SEPE però cobrarien salaris de tramitació. La resta de la plantilla tindria dret a cobrar la diferència entre la indemnització cobrada i la quantia prevista per acomiadament improcedent (45/33 dies/any treballat)”.
Davant aquest escenari, la CGT es demana “si un govern que es diu progressista preferiria els acomiadaments indemnitzats a la readmissió.” En aquest cas “haurien de donar bastants explicacions. Açò va ser el que va fer el PP en Telemadrid”.
I l’última possibilitat, l’ERO es declara nul. Aleshores, “s’hauria de procedir a la readmissió de totes les persones que treballaven en RTVV. Aquestes retornarien la indemnització i el cobrat del SEPE i tindrien dret a salaris de tramitació. Aquesta solució seria la que més cost tindria ja que la quantitat total dels salaris de tramitació, cotitzacions a la Seguretat Social, etc. podria arribar el milió d’euros setmanal. Si el problema judicial s’allargara per un període de tres anys estaríem parlant d’un cost total de 150 milions d’euros, a més de la possible recol·locació de tots els treballadors. Però el cost no solament seria econòmic. Com justificaria un govern progressista aquest desemborsament per no haver volgut negociar amb els representants dels treballadors?”
Respecte a les últimes declaracions d’alguns membres del govern indicant la intenció de retirar en un curt termini de temps el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel PSOE per tal què es resolga com més prompte millor la demanda del sindicat, la CGT assenyala què aquesta idea “no és del tot precisa ja que el Jutge encarregat de la demanda podria presentar una qüestió d’inconstitucionalitat en entendre que la llei de tancament, encara que ja estaria revocada, podria ser inconstitucional.”
I és que, la demanda es basa, entre altres, en aquest fet per a sol·licitar la nul·litat: “Aquesta possibilitat faria que s’allargara en el temps la resolució del conflicte laboral, amb la inseguretat jurídica per a la Generalitat que açò representaria a més de l’enorme cost econòmic i polític”.
CGT considera doncs que “no existeix millor solució per a aquest problema que la negociació. Una negociació vertadera que desbloquege la situació, amb propostes serioses i sense imposicions per cap de les parts, que done una solució al problema a més de complir amb el promès en campanya i reflectit en els programes dels partits que avui formen el govern”.
Finalment, CGT recorda què també és obligació del Consell depurar responsabilitats i perseguir als vertaders culpables de la situació. El saqueig no pot quedar impune.
CGT-RTVV