Acostumen els polítics a tergiversar la realitat,
a deformar el llenguatge per a apel·lar als sentiments, tractant de derivar els problemes reals a qüestions quasi
esotèriques, de mera creença o convicció, com fa la presidenta de la Comunitat de Madrid respecte a la situació actual de
Bankia, o com fa ara, en contestació, l’alcaldessa de València reclamant respecte per a la Comunitat Valenciana, res
menys.
Quan la veritat és que el que ha ocorregut amb Bankia, amb Bancaixa i Caixa Madrid, no és cosa de
sentiments; Bankia ha calculat la seua necessitat aportacions de diners públics d’acord amb les xifres del seu balanç, fàcil
és determinar quina part de les mateixes tenen origen en operacions de Bancaixa o de Caixa Madrid i acabar d’una vegada amb
esta disputa absolutament estèril.
Per, la qual cosa és més important i pretenen esquivar els nostres responsables
polítics és que a esta fallida no s’ha arribat per algun efecte màgic o esotèric, la situació actual de Bankia no és sinó el
resultat d’una sèrie de decisions i actuacions dels últims anys, tant en les caixes d’origen com en l’entitat resultant, i
els seus responsables tenen cara, ulls i mans, tenen nom i cognoms.
Per descomptat els integrants dels seus
Consells d’Administració. És indignant que ara algun dels seus membres reconega que ni tan sols sap llegir un balanç (què
feies llavors en el consell d’administració d’una entitat financera, pocavergonya?) o que s’intente fer llenya de l’arbre
ja caigut com fa l’actual president de Bancaixa, a l’acusar a l’anterior d’autoritari (i els anys que has estat
calladito, votant a tot que sí i cobrant, ja no compten pardalet?).
Per descomptat els seus directius. Ambdós
entitats tenien responsables de polítiques d’admissió i control de riscos, de definició de productes i la seua
comercialització, d’auditoria interna, persones que han pres decisions, han ordenat actuacions concretes en tota la xarxa de
sucursals, firmants d’informes d’auditoria sobre les àrees assenyalades sense cap excepció, responsables de comptabilitat i
de la informació econòmic financera te manejada en els processos d’integració, d’eixida a bossa, etc.
Persones
que hui estan tranquil·lament en les seues cases després d’haver cobrat milionàries quantitats en concepte d’indemnització
o jubilació o, inclús, continuen en els mateixos o semblants llocs en Bankia.
Persones que podrien ser acusades,
si la necessària investigació prèvia així ho determina, de delictes com els següents:
– Les alteracions comptables
i falsificació de balanços, si les va haver-hi, per a poder procedir a les fusions entre les set caixes en lliça.
– Les eventuals manipulacions tendents a obtindre un patrimoni positiu per a poder eixir a Bossa, amb un possible delicte
de frau d’emissions.
– La informació donada amb comptagotes i sense fonament sobre el real estat patrimonial
abans i després de la intervenció.
– Les retribucions variables i indemnitzacions per tots els conceptes que hagen
percebut consellers i directius de Bankia i les Caixes d’origen, amb possibles càrrecs per administració deslleial i/o
fraudulenta, o apropiació indeguda de cara als depositants i accionistes.
I no obstant això les galtades, virtuals
i inclús literals, se les estan portant els treballadors i treballadores en oficines de l’entitat. I cal dir-ho molt clar:
qui més qui menys portem algun/alguns decennis donant el millor del nostre esforç diari per Bancaixa o Caixa Madrid,
orgullosos del nostre treball, i la millor prova que ho féiem molt bé són els milions de clients, fins ara satisfets,
d’ambdós entitats.
Som els primers indignats per la situació actual, al marge que no sempre podem expressar-ho en
hores de treball, i els primers que exigim que es realitze una investigació seriosa que determine responsabilitats, assenyale
expiacions merescudes i ens permeta tornar a treballar al servici de la societat, del poble, del barri, que és al que estem
acostumats i sabem fer perfectament.
Per això des de CGT, únic sindicat en Bancaixa i en Caixa Madrid que es va
manifestar en contra del procés d’integració i així ho va votar en les Assemblees Generals d’ambdós entitats, volem fer dos
crides en estos difícils moments.
El primer per al nou president de Bankia, sr. Goirigolzarri. És fonamental per
al futur de l’entitat aconseguir la implicació de tota la plantilla i per això és imprescindible recuperar l’orgull de
sentir-se partícip d’un projecte amb projecció, en una entitat honesta, transparent, amb voluntat de servici… i per a això
és necessari que es produïsca la neteja de tots eixos càrrecs, de totes eixes persones que ens han portat a la vergonyosa
situació actual.
La segona crida per als propis clients i clientes de Bankia. Han d’exigir responsabilitats i
solucions als problemes plantejats, però cal dirigir-se als autèntics responsables, a qui realment s’han enriquit a través
de sous i compensacions milionàries, sense importar-los les conseqüències de la seua actuació per als seus clients, ja siguen
estalviadors, accionistes, autònoms o empresaris. Que s’unisquen, com afectats, en iniciatives que denuncien allò que s’ha
ocorregut, tant administrativa com penalment. Però sense carregar innecessàriament contra els empleats i empleades, sense
agressions, sense mals modes. Per favor, nosaltres no som l’enemic.
I sí, ja sabem que hauria d’existir un
tercer crida. Als partits polítics, per a exigir-los, des de l’ètica i la justícia, que depuren responsabilitats també
internament, que realitzen una investigació rigorosa d’allò que s’ha ocorregut, que determinen responsabilitats també en el
Banc d’Espanya, en la CNMV… però a estes altures ens pareix una possibilitat tan irreal, una petició tan ingènua, que quasi
nos fa vergonya fer-la.
Secció Sindical CGT-Bankia
València, 31 maig 2012