negociació del tercer ERO a Telefónica, als sindicats que finalment el van signar (UGT, CCOO, STC-UTS), se’ls va omplir la
boca dient que no anava a suposar cap cost per a l’Estat.
això, després del canvi de Govern segueix pendent el desenvolupament reglamentari de la disposició addicional 16a de la
Llei 27/2011, d’1 d’agost, que obliga a empreses com Telefónica a córrer durant dos anys amb el desemborsament de les
prestacions per desocupació i les cotitzacions socials, de totes i cadascuna de les persones acollides a aquest expedient
de regulació d’ocupació, autoritzat per l’administració anterior.
Confederació General del Treball (CGT) ha reclamat en el Comitè Intercentres de Telefónica, que aquest import -d’entre
2.718.000 i 3.494.575 euros cada mes, només en prestacions contributives- si no és utilitzat en benefici de la societat, al
menys es tradueixi en la creació d’ocupació, que és una altra forma de generar riquesa en un país sacsejat per les
especulacions financeres, i governat realment per instàncies i personatges aliens.
les organitzacions sindicals avaladors de l’ERO, majoria en aquest comitè, han fet oïdes sordes a una proposta que ni ha de
ni pot estar subjecta a sectarismes o sigles. Pensar només en primera persona deixa sense futur a la nostra descendència i
la seva. Això és el que accepten aquests sindicats?
milions de persones en atur, els fills i filles de totes i de tots reclamen accions solidàries i compromisos reals
d’aquelles empreses que generen notables beneficis tot i la crisi amb la que, insistentment, des de la casta privilegiada,
se segueix castigant i fins i tot culpant als que tenen la condició més humil i desprotegida.
és més senzill imposar, a partir de febrer, un increment de l’IRPF que exigir a Telefónica que pagui el que per llei li
correspon. L’esforç o és solidari o es converteix en un acte autoritari.
2-2-12 (CGT exige a Telefónica creación de empleo)-1