CGT-FORD NO
ACUDIRÀ A la RECEPCIÓ Al LIDER DEL PSOE I LAMENTA QUE ELS POLÍTICS NOMÉS S’ACORDEN DELS TREBALLADORS PER A DEMANAR-LOS
SACRIFICIS I EL VOT.
Davant l’anunci d’una visita electoral a la factoria Ford d’Almussafes
per part d’Alfredo Pérez Rubalcaba, candidat del PSOE a la presidència del Govern (prevista per al 21 d’octubre) la Secció
Sindical de CGT en Ford vol fer algunes manifestacions:
En primer lloc, lamentar que els polítics s’acorden dels
treballadors només quan necessiten el seu vot, oblidant-se durant els quatre anys següents de totes les seues promeses,
especialment de les referides a les classes populars, els seus drets i les seues condicions de vida. I el pitjor no és que
s’obliden de complir el promès; el més greu és que fan exactament el contrari del que el programa electoral arreplegava.
En segon terme, avancem que la CGT no acudirà a la recepció que s’oferirà a tan il·lustre visitant per entendre que el
senyor Rubalcaba no és únicament un candidat que ve a la recerca de vots. També ha sigut ministre del Govern que ha aprovat
totes les retallades contra els treballadors en l’última legislatura: retard de l’edat de jubilació, retallada de la
quantia de les pensions, abaratiment de l’acomiadament, precarització de l’ocupació (contractes fem i ETT) congelació
salarial i retallades en els pressupostos per a serveis socials com l’ensenyament, la sanitat, l’assistència als majors o
la prestació per desocupació. Tampoc podem oblidar com a treballadors de Ford que va ser el PSPV-PSOE l’únic partit de les
Corts Valencianes que no va voler rebre als sindicats que estàvem denunciant la forma discriminatòria en què Ford aplicava
els últims expedients de regulació d’ocupació (ERO).
Mai fins ara don Alfredo Pérez Rubalcaba s’havia interessat
pels problemes dels treballadors de Ford; i açò que hem tingut molts conflictes en els quals s’ha demanat la mediació de
les diferents administracions. Davant l’augment dels salvatges ritmes de treball, les sancions i els acomiadaments (com el
cas de la nostra secretària general, Paqui Cuesta), els expedients de regulació d’ocupació o la retallada dels nostres
drets, sempre hem estat solos. Per açò dubtem que la visita d’ara, com abans ho va anar la de María Teresa Fernández de la
Vega i altres candidats socialistes, responga a un altre interès que el de fer electoralisme barat. En aquestes visites no
veiem una altra intencionalitat que demanar vots i recolzar el sindicalisme de favors, privilegis i retallades de drets que
practica la UGT-Ford.
Per descomptat que en el cas que altres candidats a les eleccions generals del 20-N
decidiren imitar al cap de llista del PSOE, la postura de la CGT-Ford seria la mateixa: no rebre’ls i criticar la seua falta
d’ètica. La CGT manté davant aquests professionals de la farsa una actitud molt més coincident amb els centenars de milers
de ciutadans espanyols que des del 15-M al 15-O vénen cridant-los en els nostres carrers a les seues senyories açò tan
popular i tan contundent de. “Que no, que no ens representen” i “No hi ha pa per a tant xoriço”.
Gabinet de
Premsa CGT-PV
València, 20 d’octubre 2011