Què és la intel·ligència artificial
La Comissió Europea defineix la Intel·ligència Artificial com a programari desenvolupat amb una o més tècniques i abordatges que poden, per un conjunt d’objectius definits per humans, generar resultats com a contingut, prediccions, recomanacions o decisions, influenciant els ambients amb els quals interactuen”.
Així doncs, perquè la IA funcioni, necessita tres elements:
- dades que poden ser recol·lectades, tant per màquines com per humans.
- algorisme, que es refereix a un conjunt d’instruccions explícitament definit i que descrigui com un ordinador pot realitzar una acció, tasca, procediment o solució de problema usant les dades recollides.
- i el hardware, que fa referència a la màquina que computa.
L’ús de la IA al lloc de treball
Aquest tipus de sistema digital s’aplica cada cop de manera més freqüent al lloc de treball. Entre els danys que l’aplicació de la IA genera als empleats, l’OIT esmenta:
- Intensificació de la feina, a través de jornades més llargues i intenses.
- Discriminació/biaixos en pràctiques automatitzades de recursos humans.
- Pressió sobre la salut mental i física.
- Pèrdua de qualificació i atur, alhora que altres formes de treball temporal estan en alça.
- Menors salaris, inseguretat econòmica, menys mobilitat al mercat de treball.
- Supressió de la sindicalització.
- Pèrdua d’autonomia i dignitat pel que fa a les pràctiques de control i vigilància; a més de la pèrdua de privadesa.
Malgrat aquests danys, una bona llei per a la intel·ligència artificial podria propiciar canvis positius al mercat laboral, sempre que es faci a través del diàleg amb els sindicats.
Bona part dels treballs del futur tindran el seu origen en aquest tipus de sistema digital, encara que es podria produir una polarització de l’ocupació entre aquells ben formats i remunerats, i les tasques que poden fer les màquines; i, per tant, són feines per a persones menys formades i molt mal pagades.
És necessari abordar una nova gestió de les relacions laborals en què la IA es constitueixi com un complement o un facilitador del treball humà. Per això, és imprescindible abordar la millora en la formació contínua, facilitant l’accés a aquesta de tots els treballadors. I també cal regular la IA al lloc de treball, perquè aquesta no conculqui cap dret fonamental.
La CGT insta el Ministeri de Cultura i Esport a regular la IA a l’àmbit cultural
Les grans empreses tecnològiques declaren que la intel·ligència artificial ha arribat per quedar-se, però no expliquen el cost social que estem pagant. Centenars d’aplicacions ja generen il·lustracions, traduccions, subtítols i fins i tot articles informatius o la veu mateixa de les persones.
Totes utilitzen la base de dades de LAION entrenada mitjançant el raspat de dades d’Internet, i que va ser fundada per Emad Mostaque, fundador també de Stability AI, la desenvolupadora de Stable Diffusion.
Les habilitats artístiques que poden tenir aquestes aplicacions s’han aconseguit gràcies a l’entrenament algorísmic que ha analitzat l’obra d’autors i artistes sense el seu consentiment.
A finals d’aquest any es preveu l’aprovació de la primera llei d’IA a la Unió Europea. Aquesta és una legislació que en realitat arriba tard, ja que molts sectors ja estan patint les conseqüències i que, segons el sindicat CGT, «ha de ser el més àmplia i garantista possible». Fonts sindicals assenyalen la necessitat d’un marc legal que proporcioni seguretat jurídica a un sector on ja «s’està denunciant robatori de treball i una vulneració de drets tant laborals com de propietat intel·lectual».
El Sindicat d’Espectacles, Arts Gràfiques, Audiovisuals i Paper de Barcelona-CGT (SEGAP-CGT) juntament amb APIV, AGPI, APIM, APCOMIC, AVTA, ATRAE, APIE-EIEP i EGAIR –associacions professionals del sector– han traslladat al Ministeri de Cultura i Esport la seva preocupació davant de totes aquestes qüestions i han instat l’administració a prendre mesures «contundents» que ja es contemplen en el marc jurídic actual.
Eliminació del mètode ‘opt-out’
Una de les qüestions que genera un robatori de treball més gran és el sistema d’entrenament d’IA. Actualment, les principals empreses del sector estan alimentant les bases de dades a través de la introducció massiva de tot tipus d’obres sense autorització expressa, avís previ, remuneració o reconeixement de les persones afectades.
Les empreses han implementat el mètode ‘opt-out’ per resoldre això. Això vol dir que han de ser les mateixes persones afectades les que exigeixin, a posteriori, la retirada de les seves produccions del sistema. Una retirada que, en cas de demanar-ho, no garanteix el desaprenentatge del coneixement adquirit per la IA.
La CGT ha traslladat al ministeri la necessitat d’acabar immediatament amb aquestes pràctiques, així com la de l’aplicació de l’opt-in, ja que totes dues suposen una apropiació indeguda de les obres. És per això que defensen l’obligació de les empreses de demanar permís abans de fer servir les produccions per a l’entrenament dels seus algorismes.
Implicació administració pública
Una de les mesures que ja permet la normativa actual, apunten fonts sindicals, és la prohibició de l‟ús d‟IA en el marc de licitacions, subvencions, concursos públics i premis. Un criteri general que s’hauria d’“incorporar immediatament a tot l’Estat”. També insten les administracions a tenir un comportament exemplar ia “no normalitzar l’ús de la IA” a les institucions públiques.
La CGT també ha proposat crear una oficina i publicar guies de suport a persones treballadores que vulguin denunciar vulneracions de drets, ja que actualment “la manca d’informació sobre com fer-ho” suposa un gran impediment.
Proposta d’un pla de contingència al sector
En una trobada amb el Ministeri de Cultura i Esports, el sindicat ha instat també a aplicar un pla de contingència per a l’ocupació al sector. El ràpid desenvolupament tecnològic, la manca de legislació i l’important lucre empresarial genera una tempesta perfecta per a la vulneració de drets de les treballadores del sector i la destrucció d’un nombre significatiu de llocs de treball.