- Un reportatge que s’endinsa en la vida dels veïns de Ca Esperança, amb una vintena de veïns davall l’ombra constant del drama del desnonament

Imatge del dinar dels veïns de ca Esperança (Foto: Sergi Tarín)
I Sara, amb dos fills menors i un adossat deixat a Bétera després d’un deute de quatre mesos amb la Caixa Popular. Un capital insalvable després de perdre el treball en la neteja i en la construcció i malvendre el cotxe i la furgoneta. “Et fan miniatura”, condensa en una frase tota l’amargor. I quan ja se n’anaven a repartir els fills entre la mare i la sogra aparegué Ca Esperança.
I aparegué amb tots i totes. Amb Loli, en aquells moment sota tractament de quimioteràpia per un càncer al pit i als ovaris. I amb Juan Guilló i la seua vida de nàufrag a terra ferma. Primer la casa tapiada a Elx. Una vivenda pública, propietat del que abans era l’Institut Valencià de la Vivenda (IVVSA). “Em deixaren en el carrer perquè era líder veïnal del barri dels palmerals i els molestava”. Juan féu 24 dies de vaga de fam a les portes de l’ajuntament. I d’allí, amb fortes seqüeles de Pàrquinson, passà 69 dies a les portes de l’IVVSA d’Alacant. I com que no li feien cas retrucà amb 200 dies a València, a l’entrada de la Conselleria de Vivenda. De nou la memòria exacta: “torre número 1, primera planta, complex de l’antiga presó Model”. I una secretària que li diu: “si t’ajudem, vindran 200 després de tu”. I una consellera, Isabel Bonig, que entra d’amagat per no mirar-lo a la cara. I, finalment, una tempesta que li fa sotsobrar les resistències. “Dos àngels, dos companys de la CGT, em rescataren mig mort enmig d’un bassal de pluja”, descriu.
Vivències que confluïxen a Ca Esperança. Els marits de Loli i Sara compartixen furgoneta i els 15€ diaris que guanyen arreplegant cartró pels polígons. El quilo està a 6 cèntims. I abans que l’ajuntament els ho prohibira per no estar constituïts com a associació, els caps de setmana muntaven una parada a la porta de Mercadona per demanar menjar. No ha estat l’únic obstacle municipal. Fins fa unes setmanes se’ls negà l’empadronament i, amb ell, l’accés a la borsa de treball del consistori i als Serveis Socials.

Imatge del dinar dels veïns de ca Esperança. (Foto: Sergi Tarín)