La lluita s’expandeix igual que la privatització. Aquesta és la consigna de la campanya La privatització mata que pretén portar la batalla a favor del Sistema Públic de Salut a tot l’Estat. Per a això s’iniciaran mobilitzacions i es discutiran documents i propostes des de l’1 de març a la majoria de comunitats autònomes.
«En comptes d’un Gamonal, hem de fer que hi hagi 100 gamonals«, explica gràficament Juan Antonio Gómez, un dels impulsors de la campanya. Per a això es dirigiran «a la gent, a la ciutadania, que és la que patirà el deteriorament del sistema i no als polítics».
La seva companya, Ángeles Maestro, explica que «es llança perquè l’objectiu dels governs és implantar el mateix model privatitzador a tot l’Estat, aquesta és la línia estratègica, cosa que no depèn del color polític de cada autonomia. Per això denunciem que hi ha un programa general del capital i per això posen al seu servei als governs «.
La campanya, que ja compta amb una pàgina web, neix amb un document de base que planteja set propostes concretes per «recuperar la Sanitat i fer-la sostenible». Una d’elles és crear una indústria nacional de farmàcia, «si els militars el tenen, no entenc per què la ciutadania no», manté Joan Antoni. La proposta és que la dispensació es faci en els mateixos centres de salut (per evitar intermediaris) o que l’Estat sigui qui faci la compra conjunta per reduir costos. Així, estimen, s’estalviarien entre 3.000 i 5.000 milions d’euros l’any.
Pel que fa a recursos humans, recorden que «el PP es va comprometre amb la troica a reduir el pressupost sanitari en 15.000 milions d’euros fins a l’any 2015, el que significarà que les llistes d’espera augmentaran i es ressentirà la nostra salut». En canvi, des de la campanya proposen ampliar l’horari dels centres públics fins a les 21.00 hores, incorporant un nou torn, i així capaços d’experimentar completament uns recursos públics que, al seu parer, estan «infrautilitzats a les tardes».
En aquest sentit, asseguren que «en els últims dos anys s’han anat 3.000 metges fora d’Espanya, una situació molt greu i més tenint en compte que formar un metge costa entre 200 i 250 mil euros». La proposta sobre recursos humans també aposta per prohibir per llei que els metges que treballen en la Sanitat pública ho faci després a la privada.
Reincorporar als immigrants sense papers
Altres de les mesures previstes és la derogació del Reial Decret 16/2012 que deixa fora del sistema als immigrants sense papers, potenciar la participació de la població en el sistema, obrir la porta a la gestió compartida amb els professionals o crear una llista de prestacions bàsiques que cobreixin a tot l’Estat.
Sobre aquest últim punt Juan Antonio Gómez denuncia que «s’estan dissenyant actualment quines prestacions passaran a formar part del paquet bàsic i quines les complementàries». Així, alerta que «pot donar-se el cas que haguem de pagar una part d’algunes proves diagnòstiques, per exemple».
Finalment, Ángeles fa un doble crida. D’una banda, els polítics i les empreses per «negar-los la legitimitat per robar el que és nostre», i per un altre a la ciutadania «perquè s’organitzi i defensi el que és nostre amb ungles i dents, igual que defensarien casa d’un atracament «.
La Marea/Toni Martínez