Consell de Ministres del 5 d’octubre. La llei redueix perillosament la protecció del litoral existent fins a ara, afavoreix
la privatització i l’especulació urbanística incontrolada en bona part de la costa i estableix infinitat d’excepcions sense
justificació.
aprovada sense la necessària participació social, feta a la mesura d’interessos particulars, que oblida el canvi climàtic i
el seu efecte sobre la costa. L’augment de la concessió d’ocupació del Domini Públic Marítim Terrestre (DPMT) a 75 anys
suposa tenir en propietat una zona pública per a tota la vida, obrint pas a l’especulació. Els interessos privats es posen
per davant dels públics, dels de tota la ciutadania.
la costa sense cap criteri científic ni justificació tècnica. És una mesura que abunda en la privatització del litoral i en
la seva desprotecció.
servitud de 100 a 20 metres en llocs com les ries és una mesura totalment allunyada de la veritable dinàmica d’aquests
ecosistemes i a la previsible pujada del nivell del mar derivada del canvi climàtic. Ignorar aquesta realitat implicarà grans
perjudicis socials i econòmics a les poblacions associades a les costes i a les ries.
porta solucions, sinó que genera nous problemes pel canvi de rumb que suposa pel que fa a l’anterior llei. Tampoc
incrementarà la seguretat jurídica, malgrat el que argumenti el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi ambient. La gran
quantitat d’excepcions, casuístiques infinites i desigualtats de tractament que recull tindrà l’efecte contrari: la incertesa
jurídica.
és censurable, també ho és la manera en el qual s’ha portat a terme la seva aprovació, sense la necessària participació
social. Des del Ministeri de Medi ambient es va adquirir fa poques setmanes el compromís verbal de debatre la reforma amb
organitzacions ecologistes i donar espai per a recollir les seves al·legacions. Aquesta promesa ha estat incomplida amb la
inesperada aprovació d’avui en el Consell de Ministres.
ambiental. El primer pas és la modificació de la Llei de Costes de 1988, privant a la societat d’un ús públic de la costa i
de la protecció de la mateixa.