Aquests interrogants són amb els quals ens trobarem quan tractem d’explicar en què es basa aquesta demanda, què volem dir quan parlem d’Amnistia Social. Però hi haurà més preguntes caldrà fer-se i açò és el que volem intentar respondre amb aquest document.
Anem a les definicions del que vol dir literalment amnistia :
“L’amnistia (del grec o amnestia, oblit) és una causa d’extinció de la responsabilitat penal. És un acte jurídic, normalment emanat del poder legislatiu, perquè una pluralitat d’individus que havien sigut declarats culpables d’un delicte passen a considerar-se innocents per desaparició de la figura delictiva”.
“L’amnistia sol tenir efectes retroactius i, entre d’altres, extingeix tota responsabilitat penal o civil i anul·la els antecedents penals. Pel mateix motiu és general, atès que actua sobre tots els que van cometre aqueix delicte, i no sobre individus concrets”.
“L’amnistia sol suposar un nou judici de valor sobre la conveniència de prohibir o sancionar una conducta. Per aquesta raó, les lleis o actes d’amnistia són més freqüents en moments de canvis socials o de règims polítics, i en ocasions s’associa al perdó de presos polítics. Tanmateix, la seua concessió pot ser objecte de polèmica, doncs pot provocar la impunitat dels qui van cometre greus fets durant un règim anterior”
Les modalitats d’amnistia més conegudes són les que afecten a militants preses d’organitzacions polítiques (amnistia política). Recentment el govern ha fet servir l’amnistia per beneficiar a corruptes defraudadors (amnistia fiscal).
I què és una AMNISTIA SOCIAL?
El concepte que plantegem té unes connotacions diferents i més àmplies del que coneixem com a “amnistia política”.
Moltes persones han patit sancions (o estem en la llista d’espera) quan, en defensa dels seus drets bàsics (sanitat, educació, habitatge, llibertat d’expressió, concentració, vaga, manifestació, dignitat humana, etc.), i forçades per unes circumstàncies de les quals són víctimes, han patit en les seues carns la rigorositat de les lleis vigents i la desproporcionada actuació dels cossos de seguretat de l’Estat.
Cadascuna de les lluites recents en defensa dels drets, d’allò públic (vagues mineres, de neteja, 15M, okupacions, resistència als desnonaments, marees blanca, verda, blava, les marxes de la dignitat, en defensa del dret a l’avortament i els drets de les dones, les de les discapacitades, les de les preferentistes, contra la repressió, etc.) ha comportat una confrontació de milers de persones amb la legalitat per raons polítiques i humanitàries. Molta gent ha comprovat com ens han apallissat, identificat, sancionat, detingut i empresonat. Ens han desdibuixat i insultat sense compassió a través dels seus mitjans de desinformació. Ens hem trobat amb una acció repressiva desmesurada per part de l’Estat en defensa dels interessos dels qui en són responsables d’aquesta situació d’emergència social que estem patint, d’aquest genocidi de baixa intensitat al qual ens sotmeten.
L’Esta ha desplegat una cobertura legal per a aquestes actuacions repressives i sancionadores (moltes d’elles violentes), que ha evolucionat en sentit contrari del que les seues pròpies lleis dicten, inclosa la Carta Magna.
Ho vam veure amb el 15-M en la Plaça del Sol, en Plaça Catalunya a Barcelona i en la Generalitat de València. Amb les estudiants de la Primavera valenciana i en cada desnonament executat, en cada desallotjament d’una okupació.
Ho hem vist amb els casos de Laura i Eva de C.G.T de Barcelona i d’Alfon en Vallekas, amb Inma i Miguel de Granada i una altra gent en els piquets de les vagues generals.
Ho hem patit en els Envolta el Congrés i les Marxes de la Dignitat del 22-M, en les lluites mineres o en les de les estudiants universitàries. En cada escrache contra banquers i polítics, estafadors i corruptes, en les concentracions solidàries amb anarquistes injustament criminalitzades.
Els agradaria que ho patírem en silenci, que férem el cor fort després de cada suïcidi ignorat i silenciat, després de cada intervenció violenta dels Cossos de Seguretat de l’Estat.
UNA SOLUCIÓ EXCEPCIONAL PER A UNA SITUACIÓ CRÍTICA
A l’hora de sancionar-nos i exercir la repressió en protestes més que justificades, no s’ha tingut en compte la situació d’excepcionalitat a la qual ens han portat. Una situació d’empobriment de milions de persones, de pèrdues de drets conquistats amb molt esforç i lluites on les treballadores van deixar la seua vida.
És en aquesta situació d’excepció on milers de persones han hagut de trobar-se en situacions que difícilment imaginaven. L’adéu a l’“estat de benestar”, i la ruptura d’açò que anomenaven “la pau social”, ens han forçat a la confrontació. No amb qui han participat de l’espoli general de les nostres economies i drets, sinó amb els seus mitjans coercitius, les forces de seguretat de l’estat, i també amb el seu sistema judicial.
I és per aquesta injustícia pel que reclamem AMNISTIA SOCIAL i exigim que siguen oblidats els nostres suposats delictes o infraccions de la llei en contra d’un saqueig del comú, d’allò públic, del que és de totes.
No demanem que ens perdonen per haver arriscat els nostres sous i llocs de treball, la nostra seguretat i integritat física pel que estem patint. No demanem ni clemència ni indults… reclamem i exigim justícia social.
Perquè no som fitxes en el joc polític. Siga qui siga qui accedisca al poder polític, haurà de fer justícia amb les persones que han passat per moments de repressió injustificada durant aquest període tan dur per a milers de persones. És necessària aquesta AMNISTIA SOCIAL perquè hem lluitat amb exemplaritat, i per açò cap persona mereix un càstig.
A més, és justa la nostra exigència, més encara quan és demostrable que els mètodes de lluita emprats en defensa de les nostres reivindicacions, per contundents que semblaren, no han esdevingut en fets violents que suposaren pèrdues de vides. Van ser mostres de la nostra impotència i de la ràbia continguda enfront de la prepotència del que se’ns aplicava, enfront de la dimensió del que se’ns venia damunt, davant l’ocultació i la deformació de les nostres demandes. Teníem i seguim tenint necessitat de dir prou. Era i és la nostra obligació combatre als mals governs tirans i cruels. “Potser perdem.. però si no ho fem estem perdudes”
Per contra, han sigut part dels sectors socials més afectats (per les retallades en els pressupostos públics, per la pèrdua de treballs i habitatges, per la desesperació que queda instal·lada en les nostres vides davant la inseguretat d’un futur millor per a ara i d’ara endavant), els que han posat la part més amarga de les conseqüències d’aquesta crisi-estafa. En aquesta guerra declarada covardament contra el poble, els morts els hem posat nosaltres. I les nostres víctimes del seu terrorisme no les oblidarem fàcilment. La seua memòria pertany als qui segueixen resistint. El poder voldrà que no els recordem… però no podrà aconseguir-ho perquè seguiran vius en les nostres memòries. Com es pot comprovar, l’AMNISTIA SOCIAL té molt de política.
Des de les lluites mineres i vagues generals, fins als escratxes i bloquejos de parlament, marxes i desnonaments, passant per aquelles que, en defensa de les nostres justes demandes, hem dut a terme amb mètodes de lluita directa sense violència contra les persones, com les concentracions, els talls de carreteres i polígons, en defensa del dret constitucional a un treball i un habitatge amb dignitat, contra la violència masclista que s’acreix en situacions de pobresa, per exercir el nostre dret a manifestar-nos sense que haguem d’esperar el permís governatiu. Abastaria a les persones que van ser identificades i sancionades sense més motiu que la capritxosa voluntat de la policia i dels qui la controlen i dirigeixen.
OBJECTIUS BÀSICS DE LA PROPOSTA :
L’AMNISTIA SOCIAL portaria aparellada la DEROGACIÓ IMMEDIATA de la LLEI DE SEGURETAT CIUTADANA, més coneguda com la LLEI MORDASSA. A més, hauria de contenir les següents mesures:
-
Supressió de totes les causes obertes en els jutjats derivades d’accions de protesta contra les polítiques de retallades, tant de drets laborals com socials.
-
Anul·lació de tots els processos i expedients sancionadors derivats de la intervenció governativa en contra de manifestacions en defensa de drets democràtics reconeguts.
-
Eliminació efectiva de tot càrrec delictiu per als qui es van enfrontar a les intervencions de la policia (en desnonaments, vagues generals i lluites sectorials o individuals)
-
Desaparició de tota fitxa policial o antecedents penals arxivats que es deriven de les justes protestes socials dutes a terme com a conseqüència de la crisi econòmica.
-
Reparació a les persones més afectades per la repressió (danys físics o seqüeles d’un altre tipus), i exigència de responsabilitat als qui van ordenar intervencions desmesurades, arbitràries o d’abús de poder de les forces de seguretat de l’estat.
- Restauració de tots els drets perduts i compliment íntegre de tots els drets humans. Dret a decidir.
Llibertat immediata per a les persones preses que han sigut víctimes de muntatges policials, o que es van veure forçades a cometre delictes a causa de l’extrema situació a la qual ens a arrossegat l’actual model polític i econòmic.
També duu implícita la desaparició dels fitxers policials de tots els nostres antecedents derivats de les nostres protestes. Així mateix la derogació de les lleis que faciliten la cooperació de la policia amb empreses de seguretat privada. Lleis que permeten l’intercanvi de les nostres dades obtingudes sota unes actuacions policials abusives.
Aquestes lleis atempten contra qualsevol principi de respecte a les llibertats individuals i col·lectives, i és un exemple de la deriva autoritària i pre-feixista de l’actual “ESTAT DE DRET”, amb l’objectiu d’imposar la por que paralitze la resposta social.
Solament la pressió des de tot tipus de col·lectius socials afectats pot fer que aquesta proposta d’Amnistia Social tire endavant, que siga tinguda en compte en un supòsit nou escenari polític oficial. Si una llei d’Amnistia d’aquest tipus ha de ser tinguda en compte pels qui gestionen el poder polític en el futur, serà perquè els qui hem patit la repressió en qualsevol de les seues variants, l’exigim com a eixida col·lectiva a cadascun dels nostres processos judicials derivats per la nostra resistència i topades amb la llei. Mai hem delinquit, ans al contrari, hem hagut de respondre als delinqüents. Si alguns mètodes han estat al marge de la legalitat o han ensopegat amb ella, ha sigut perquè ens han forçat a açò les circumstàncies d’agressió contínua a la nostra dignitat com a persones.
És per tant necessari que fem aquesta reivindicació extensible a tothom que crea en una eixida digna en els nostres “comptes pendents amb la justícia”.
A QUI VA DIRIGIDA AQUESTA PROPOSTA?
L’AMNISTIA SOCIAL és una reivindicació de totes i de ningú. És el reclam just per a unes lluites justes que mai van haver de ser castigades ni sancionades.
Principalment és una proposta dirigida als qui, d’una forma o una altra, han patit episodis de repressió. És a dir a totes aquelles que han passat per comissaria o els jutjats, les qui han sigut identificades i ara figuren en un fitxer policial. També qui han patit la violència de l’estat, i es van resistir, i ara tenen delictes de desobediència o agressions a la policia. Totes hem sigut víctimes de les mateixa violència.
Va també dirigida als col·lectius anti-repressius que són l’espina dorsal de la resistència a tanta agressió. A grups de familiars o amigues (organitzades o no, xicotets o grans), que saben la importància de no deixar sola a qui pateix la repressió.
És un element unificador de les diferents respostes anti-repressives enfront de la disgregació i segmentació que pretén l’Estat. Assenyala cadascun dels seus diferents rostres i situa “els problemes” en un només: la repressió. No li ho plantegem a un organisme oficial ni a una institució del poder polític o judicial.
Conscients que aquests sectors només mouran fitxa si els obliguem, l’AMNISTIA SOCIAL haurà de germinar i ser resultat d’una voluntat decidida i col·lectiva de mantenir les lluites contra la repressió gràcies a la solidaritat activa, el suport popular a les justes lluites que es perfilen en l’horitzó. Per tant, no és només una reclamació sobre el que ja ha passat, sinó sobre el que està passant i passarà. És per tant, una proposta a les persones disposades a reclamar una eixida justa no individualitzada, sinó col·lectiva.
Aquesta idea que plantegem ha de desenvolupar-se en totes les seues variants organitzatives, però de manera autònoma i descentralitzada, fent de les nostres petites parcel·les una resposta comuna. Des de coordinadores, plataformes, assemblees, grups d’afinitat… passant per qualsevol grup. Ha de ser escrita en les parets, cantada en els concerts, corejada en les manifestacions, parlada en les ràdios i escrita en els diaris i revistes. Si no en els seus mitjans en els nostres… si no elles, nosaltres.
Fem una crida perquè totes les persones implicades en el seu treball amb la justícia (advocats i juristes), es posen a la feina per a donar forma de llei a aquesta petició.
L’elaboració d’una llei d’AMNISTIA SOCIAL ha de ser participativa; els col·lectius afectats i persones represaliades, les Assemblees anti-repressives i les associacions i juristes solidaris tenen molt a dir. Açò sí, hi hauria molta més faena que fer en cas que la proposta fóra assumida, cada vegada, per més grups i col·lectius.
En tot cas, la proposta no està feta amb la intenció de guanyar o perdre, sinó d’insistir en la injusta situació de milers de persones que han patit la repressió només per lluitar per la seua dignitat i per la justícia social. Consisteix a establir una referència unitària que aglutinara més que dispersara als qui han parcel·lat els nostres casos, quan sabem que ho pateixen milers de persones que van prendre la decisió de no acceptar amb resignació les polítiques genocides imposades des del poder. És necessari donar sentit a açò de “si ens toquen a una és com si ens tocaren a totes”, i també a “avui per tu, demà per mi“.
És per açò que proposem que feu vostra aquesta demanda, que la inclogueu en les vostres reivindicacions i activitats. Que l’AMNISTIA SOCIAL es plasme en cada lluita anti-repressiva que portem avant. És una reivindicació que ens pertany als qui ens han situat en la seua diana només pel fet de no resignar-nos a claudicar. Ens pertany als qui encara creiem en la dignitat del poble treballador.
PER LA JUSTÍCIA SOCIAL!!
AMNISTIA SOCIAL, JA !!
<<< Más noticias sobre la Anmistía Social >>>
Jornadas por la amnistia social, 5 y 6 de febrero, València
Organizaciones como CGT o Ecologistas en Acción impulsan una campaña estatal por una amnistía social
Juicios por participación en las huelgas: hacia una amnistía social