- CGT denuncia la sanció a onze sindicalistes i anuncia una campanya per aconseguir la derogació de la norma.
Per Joan Canela, publicat a diarilaveu.
A les negociacions d’investidura del 2019 va ser un dels punts més calents fins al punt de convertir-se en una de les promeses estrella de l’acord entre PSOE i Unides Podem. Quatre anys després, però, la Llei de Seguretat Ciutadana –molt més coneguda com a Llei Mordassa- no soles segueix vigent, sinó que està més viva que mai, aplicant-se massivament, però en canvi ha desaparegut de l’agenda política i cap de les formacions d’esquerres i progressistes que conformen la possible majoria parlamentària que hauria d’investir de nou Pedro Sánchez ha posat la seua derogació com a condició principal de l’acord.
I, mentrestant, un dels aspectes més controvertits de la llei, la capacitat sancionadora dels agents de la policia sense control judicial, segueix afectant desenes de milers de ciutadans d’arreu de l’estat.
Un dels darrers casos va donar-se el passat 18 de maig. Aquell dia hi havia convocada una vaga general del sector transport per part de la Confederació General del Treball, amb el suport d’altres sindicats del sector. Una vaga que reclamava la jubilació als 60 anys per als conductors professionals, per tal de reduir la taxa d’accidents. Segons fonts de la CGT, hi havia convocada una concentració al carrer de Colón de València que, després de veure l’assistència, van decidir convertir en manifestació fins a la plaça de l’Ajuntament. Van informar de la decisió als agents policials desplegats a la zona, que no van posar-hi objeccions, però una volta acabada, van demanar a les onze persones per portaven la pancarta que s’identificaren sense cap tipus d’explicació. Quatre mesos després, el 22 de setembre, aquests sindicalistes – nou d’ells afiliats a CGT i dos més a Asset Transporte- van rebre la notificació d’una multa en aplicació de la Llei Mordassa.
Més de 1.100 milions en multes
Aquest exemple no és una cas aïllat. Des de l’aprovació de la Llei de Seguretat Ciutadana, activistes de tot tipus de moviments socials han pogut comprovar com és una ferramenta al servei de limitar el dret a la protesta, ja que la policia té la capacitat d’imposar multes de fins a 600 euros per un fet tan subjectiu com la «falta de respecte a la policia». Un article que s’ha convertit, a la pràctica, en la capacitat discrecional dels agents de multar a qui consideren sense haver de demostrar cap infracció real.
Però no soles activistes. Segons les dades que publica el ministeri de l’Interior espanyol, des del 2015 s’han imposat 1.871.478 multes per un valor total de 1.114.639 milions d’euros. Una xifra que no inclou les sancions imposades pels Mossos d’Esquadra, l’Ertzaintza o la policia foral navarresa.
Per anys, el punt culminant de l’aplicació de la Llei Mordassa va ser el 2020. En ple estat d’alarma, aquesta va ser la mesura preferida de la policia per imposar el confinament i altres mesures restrictives durant la pandèmia. Aquell any van ser multades 375.930 persones –pràcticament l’1% de la població major d’edat a tot l’estat espanyol, molts més si excloem els territoris amb policia autonòmica-, 265.997 per faltes com la de falta de respecte a la policia. Des de llavors, encara que les xifres s’han reduït, continuen sent molt elevades. El 2022 van ser 227.080, de les quals 54.493 per falta de respecte a la policia o similars, 146.738 per consum de drogues i 25.849 per altres motius. Al País Valencià van imposar-se 19.177 sancions per un import total de 10.683.594.
Derogació fallida
La derogació de la Llei Mordassa –tot i ser un dels principals punts de l’acord de les forces progressistes que van investir Sánchez, no arribaria al Congrés fins al març d’enguany pel desacord entre els socis. Així, mentre PSOE i Podem van pactar una reforma de la norma, aquesta no va prosperar pel vot contrari d’ERC i Bildu, que la van considerar insuficient.
Juan Ramon Ferrandis, secretari general de la CGT al País Valencià considera que aquest «oblit» dels polítics té relació amb la «manca de pressió al carrer». Per açò, des de la central anarcosindicalista han anunciat l’inici d’una campanya per tal de posar de nou la qüestió a l’agenda política i eliminar el que consideren «una greu amenaça per a les llibertats de manifestació i expressió». «No pot ser –ha declarat Ferrandis- que per reivindicar els teus drets et trobes amb una multa desproporcionada que t’imposa un policia sense haver de demostrar cap falta».