A Telefónica els dividends repartits dupliquen el cost dels acomiadaments.

xifrat en 2.700 milions d’euros, que destruirà 6.500 ocupacions.

el mateix que l’acomiadament de cadascun dels 6.500 treballadors que s’acullin a l’expedient de regulació d’ocupació (ERO)

plantejat per l’operadora: uns 400.000 euros. En concret, 415.000 euros és el preu que pagarà l’operadora per enviar a

l’atur a 6.500 persones amb més de 53 anys i amb un futur més que incert.

López, secretari de la Federació de Transports i Comunicacions (FETYC) de CGT, a qui li sembla indecent que una empresa amb

beneficis (10.167 milions d’euros el 2010) anunciï alhora la destrucció de 6.500 ocupacions (el 20% de la plantilla a

Espanya) i un bonus per a directius de 450 milions d’euros. “Sembla que s’estan rient d’un país amb un 20% d’atur”,

protesta López.

salari la remuneració dels treballadors acomiadats, la retribució total del consell i de la Direcció de Telefònica va ser

superior als 42 milions d’euros el 2010. De fet, l’operadora –privatitzada l’any 1999– és la tercera companyia de l’Ibex 35

amb una retribució més alta, només per darrere del Santander de Botín (101 milions d’euros) i de ACS de Florentino Pérez

(47,8 milions d’euros). Encara més, Alierta és l’executiu del seu sector millor pagat d’Europa, amb 8,6 milions d’euros en

efectiu i en accions, més una aportació al fons de pensions d’altres 6,6 milions d’euros, segons El País, que cita fonts

coneixedores de l’empresa. Telefònica no fa pública la retribució del seu president.

dignes no tornaran. Però és que els que es queden haurien de suportar un conveni col·lectiu regressiu, si no el pitjor, que

empobreix la garantia de l’ocupació, les externalitzacions, la mobilitat geogràfica forçosa o el manteniment del poder

adquisitiu. “La gent té por al trasllat forçós o al canvi d’activitat”, confirma López. A més, l’ERO afecta molt

negativament a nivell organitzatiu, perquè “hi ha zones on podria anar-se’n un 50% de la plantilla, com Burgos, o un 35%,

com Extremadura”. López es tem que una petita part d’aquests llocs se substituiran per subcontractats, que és “treball més

barat, més precari, amb més risc, amb pitjor formació i menys seguretat”.

econòmiques del primer semestre d’aquest any i perquè s’aporten causes econòmiques en una empresa amb beneficis”. A més,

explica el sindicat en la seva web, la redacció del Pla Social “és inconcreta, molt imprecisa, i no dóna plenes garanties

dels compromisos de creació i garantia d’ocupació, ni solució als problemes que causarà la destrucció d’ocupació massiva a

Telefònica”.

milions d’euros, atur inclòs, que suposaran els 6.500 treballadors acomiadats: “Els resultats de la Companyia en els

pròxims exercicis es veuran afavorits per la major eficiència en costos de personal”. Per si no quedés clar, en els seus

resultats semestrals de 2011, Telefònica reitera que no perillen “tots els seus compromisos de remuneració a

l’accionista”.

que havia estat pública, són escandalosos: 6.755 milions d’euros el 2010, entorn de 1,40 euros per acció. I la política per

als pròxims anys és seguir augmentant-lo, fins a 1,6 euros per acció el 2011 i un mínim de 1,75 per acció en 2012. Tan alts

són aquests dividends, que fins i tot l’agència de rating Standard & Poor’s li va rebaixar la nota en un graó a

l’agost, des de A- a BBB+, al considerar que la reducció del deute de Telefònica serà inferior a la que es preveia per una

política de dividends agressiva.

Telefònica, a desembre de 2010, ascendia a 55.593 milions d’euros. Una altra de les vies per a aconseguir fer caixa, de

moment frustrada, és la sortida a borsa d’Atento, la filial d’atenció telefònica de Telefònica. La sortida a borsa va ser

avortada al juny, quan, enmig de les turbulències dels mercats, Telefònica es va veure obligada a rebaixar el preu mínim en

el qual podia quedar situada cada acció fins a 17,25 euros, enfront dels 19,25 euros previstos, des d’un màxim de 25 euros.

Aquesta banda de preus suposava valorar la companyia entre 1.155 i 1.500 milions d’euros. A finals de juliol, el seu

responsable financer explicava a analistes que la sortida a borsa d’Atento es reprendrà quan les condicions del mercat

millorin.

rendibilitat és la reducció de costos de personal. L’actual Direcció argumenta que en un entorn competitiu amb preus a la

baixa i avanços tecnològics, cal reduir costos de personal (via ERO o convenis col·lectius més precaris). Segons César

Alierta, Telefònica s’hauria trencat si no hagués aplicat els ERO anteriors. Referent a això, Álex López xifra en 50.000

llocs de treball, si no més, els que s’han destruït des de la privatització de Telefònica. Des d’aquest sindicat sostenen

que “mai hauria d’haver-se privatitzat”.

els negocis de Telefònica

remodelació, la més agressiva des que César Alierta es va endollar a l’operadora el 2000. La divisió espanyola s’integra a

Europa, amb el que només quedaran dues unitats geogràfiques: Europa i Llatinoamèrica. Una altra de les novetats és la

creació de Telefònica Digital, una divisió amb seu a Londres i 2.500 treballadors que s’encarregarà dels serveis

d’Internet.

novè més lent de la Unió Europea. Espanya és el país més car de la UE en telefonia i serveis de comunicacions, amb preus

gairebé un 30% superiors a la mitjana europea, segons un informe d’agost de 2011 realitzat per l’oficina estadística

comunitària Eurostat.

exmonopoli públic Tabacalera, el president de Telefònica, César Alierta, va comprar accions de la companyia en borsa,

conjuntament amb la seva dona i el seu nebot, en una operació provada per la justícia com “delicte d’informació

privilegiada” que els va reportar un benefici de 1,86 milions d’euros. Tota aquesta informació està recollida com “fets

provats” en la sentència de l’Audiència Provincial del 17 de juliol de 2009, que va absoldre a Alierta i el seu nebot “per

haver prescrit el delicte d’ús d’informació privilegiada de l’article 285 i 286 tercer del Codi Penal”. Finalment, el

Tribunal Suprem va confirmar l’absolució del president de Telefònica en el cas Tabacalera, al considerar prescrit el

delicte.

Diagonal