60 persones van morir al País Valencià mentre treballaven durant el 2023. Una xifra a la qual cal sumar les 12 que ho van fer en accidents mentre anaven o tornaven de la faena –el que es coneix com accidents laborals in itinere-, segons les xifres que proporciona el ministeri espanyol de Treball i Economia Social. Si posem la fotografia sencera, el conjunt dels accidents laborals amb baixa mèdica, la xifra puja fins als 62.274, dels quals, 474 serien considerats greus i la gran majoria lleus.
Açò implica una lleu disminució respecte les xifres del 2022, quan hi va haver 63.227 accidents, dels quals 77 van ser mortals.
Aquestes xifres difícilment es poden considerar una bona notícies, però almenys es podria parlar de «pas en la bona direcció». Des dels sindicats, però, alerten que si bé «es trenca la tendència de creixement dels últims anys, cal recordar que partim d’una situació molt dolenta».
De fet, des del 2013, quan va arribar-se al pic de la crisi i a la vall en accidentalitat laboral, la xifra de sinistralitat no va parar de créixer fins al 2020, quan la pandèmia va provocar una nova caiguda en les xifres, que de nou tornarien a créixer el 2021 i 2022. Unes dades que certifiquen que les caigudes en la sinistralitat laboral no tenen tanta relació amb el compliment de les mesures legals de protecció com amb el creixement o recessió econòmiques.
A més, l’estat espanyol es troba per sobre la mitjana europea en sinistralitat –i dins d’aquest, el País Valencià es trobaria un poc per damunt la mitjana estatal- amb unes dades que en la darrera dècada han anat a pitjor. Així, si el 2010, la prevalença de l’accidentalitat era similar –uns 2,87 incidents cada 100.000 treballadors- el 2019 l’evolució s’havia desacoblant absolutament. Mentre el conjunt de la Unió Europea ha anat reduint els accidents fins als 2,17 cada 100.000 treballadors, a l’estat espanyol, la xifra s’ha disparat fins als 3,27.
Precarietat i canvi climàtic al punt de mira
Des de la CGT es destaca l’augment dels accidents in itinere durant el 2023, «focalitzant-se en sectors precaris com el comerç i l’hostaleria», mentre que «destaca que la primera causa d’accident siga el sobreesforç físic, gairebé un 30%, deixant clar que els infernals ritmes de treball que s’estan imposant tenen una incidència directa i negativa sobre la salut».
És un punt on coincideixen totes les anàlisis: l’estructura especialment precària del mercat laboral valencià i del conjunt de l’estat espanyol es trobaria darrere l’alta prevalença de l’accidentalitat laboral en comparació amb el conjunt de països europeus.
En els darrers anys, a més, ha anat creixent l’amenaça de l’escalfament global com una causa de risc laboral. Segons l’OIT fins a un 71% dels treballadors del món es troben en risc en la feina per causes relacionades amb el canvi climàtic, amb les onades de calor com a primer motiu. Fins a 19.000 persones moren cada any al conjunt del planeta per colps de calor o similars durant la jornada laboral, sense que, per ara, la legislació s’haja adaptat a aquests aspectes.