Realitzada en La Mistelera (La Xara) el 12 de Març de 2010 i al que
assistiren: Artegalia Ràdio (Alacant), Ràdio Aktiva (Alcoi), Ràdio Klara (València), Ràdio Malva (Poblats Marítims-València)
i Ràdio Mistelera. Avui el camp té portes, els rius es negocien, la calor del sol es comercialitza i ara també a l’aire li
posen amo. La nova llei audiovisual suposa una mostra més de com estem vivint una època de restriccions i de control sobre
l’ús de les tecnologies de la comunicació.
No és casualitat que en els últims temps la SGAE
haja incrementat les seves extorsions en nom de la cultura, que Berlusconi haja comprat el grup de comunicació de l’ala
«progressista» de l’estat, que s’endureixin les lleis per a les descàrregues compartides en internet, que l’apagada
analògica aguaiti molt a la vora… La nova llei audiovisual s’ha aprovat amb presses, sense debat, ignorant les més de 600
esmenes presentades i sent molt amables, això sí, amb la UTECA i la AERC, les patronals de televisió i ràdio, els amos del
negoci.
Perquè del que es tracta és «d’alliberar el sector»; i anomenen «alliberar» no a permetre una major
participació i pluralitat en els mitjans de comunicació, sinó a la instauració de la llei del més fort. Qui més diners té
emet on, quan i com vol, sense tindre en compte la funció social de les ràdios lliures i comunitàries (exigim almenys un terç
del dial per a mitjans sense fins lucratius!). No en va, les llicències d’emissió, ja siga per a televisió o ràdio, eixiran
a subhasta i se les endurà el millor postor, fet amb el qual l’estat es llevarà tota la responsabilitat a l’hora de
concedir les llicències. Així es permetrà a més, que cada vegada més poques empreses tinguen més llicències, demostrant la
clara tendència al monopoli de la comunicació. Per si no fóra poc, el dret a rebre una pluralitat informativa queda
totalment oblidat, ja que la nova llei deixa lliures a les empreses de comunicació de qualsevol responsabilitat d’oferir un
servei públic de la informació. En la pràctica, això suposa que les televisions i ràdios públiques i autonòmiques acabaran
sent absorbides per les empreses privades. Potser pensem que aquests fets només incumbeix als grans magnats de la
comunicació i a qui treballen o participen en aquests mitjans, però no és així, el control de la informació és cosa que ens
repercuteix a tots i totes. Amb aquesta llei es posa de manifest que l’ús de la tecnologia de la comunicació en totes les
seves variants (ràdio, televisió, internet, etc.) queda restringit i només els grans propietaris podran fer un ús legal
d’ella. Al mateix temps, s’estableixen les directrius per a fomentar el negoci de la comunicació, és a dir, l’ús lucratiu
i no social dels mitjans.
I finalment suposa la impossibilitat per al ciutadà de carrer d’utilitzar el seu dret a
la llibertat d’expressió, a la llibertat de comunicar-se; el converteixen en un consumidor de la informació que els grans
mitjans li donen, sense poder participar en la creació de continguts.