CGT ha convocat una
Concentració‐Manifestació, a les 12.30 hores, enfront del Ministeri de Foment (Madrid), per a defensar les reivindicacions
dels ferroviaris: garantir l’ocupació i les condicions laborals i socials i lluitar contra la privatització. Des de CGT-València, eixiran autobusos per a la manifestació a Madrid, informa’t i apunta’t en la
El 16 de juny, CGT ha convocat una
Concentració‐Manifestació, a les 12.30 hores, enfront del Ministeri de Foment, per a defensar les reivindicacions dels
ferroviaris: garantir l’ocupació i les condicions laborals i socials i lluitar contra la privatització.
El 16 de juny
també els ferroviaris francesos es tiren al carrer per a defensar el ferrocarril i l’ocupació, en una Manifestació estatal
en la qual reclamen:
Un ferrocarril públic
El manteniment de les mercaderies dins de la companyia
operadora pública, SNCF
La prioritat del transport per ferrocarril enfront de la carretera
La millora de les condicions laborals i socials per a tots
els treballadors ferroviaris.
La mateixa data i els mateixos motius perquè els ferroviaris ens mobilitzem. Llargs
anys de treball en comú i de cooperació, de trobades i lluites comunes, de debats, anàlisis i experiències compartides han
permès que, a banda i banda del Pirineus, SUD Rail i CGT arribem a la mateixa anàlisi de la situació: la privatització no ve
imposada, és una decisió política que hem i podem combatre.
El ferrocarril ha de ser públic i social, amb
inversions que garantisquen la seguretat, amb un suport real a la seua reconeguda sostenibilitat com a manera de transport
i els seus avantatges enfront d’uns altres, amb una plantilla estable, suficient i amb drets, evitant divisions i
fragmentacions que van en contra del ferrocarril, dels seus usuaris i dels treballadors.
Tenim clar quin model de
ferrocarril volem, i tenim encara més clar que cal barallar per a aconseguir-ho, i que la millor forma de fer-ho seria
fer-ho units.
No obstant açò, entre ambdues imatges hi ha una diferència no xicoteta. A França, la Manifestació és
unitària; ací en canvi no hem aconseguit que els sindicats majoritaris es decidisquen a moure un dit en defensa del futur
dels treballadors, dels llocs de treball o del ferrocarril.
No és que ens agafe per sorpresa després de les
últimes traïcions amb la Reforma Laboral, amb la Reforma de les Pensions, amb el seu suport a les mesures antisocials del
Govern i, per a rematada, amb el trist espectacle de l’aplaudiment a la imposició pel Consell de Ministres de la reforma de
la negociació col·lectiva, argumentant que el Govern ens va a imposar alguna cosa una mica menys greu que el que demanava la
patronal i, sobretot, menys greu que el que estaven disposats a signar els seus mateixos “agents socials”.
La
seua actuació en el ferrocarril, després d’unes eleccions sindicals en les quals van prometre defensar el ferrocarril
públic, els llocs de treball, les condicions laborals i els drets, ha hagut de suposar, per a els qui els han votat, una
nova desil·lusió i la demostració palpable d’una nova traïció. A la resta ens ha sorprès una mica menys, però no per açò
ens sembla menys vergonyós.
Afortunadament, els ferroviaris tenim la possibilitat d’organitzar-nos i participar,
com els nostres companys francesos, en la Manifestació convocada a Madrid, enfront del Ministeri de Foment, el dia 16. És
el teu futur, és el teu dret: fes-te sentir.
SFF CGT