16 anys lluitant per un paisatge.

Aniversari de Salvem el Botànic, recuperem ciutat.

 El 24 de març de 1995, el Ple

Municipal presidit per Rita Barberà va aprovar l’Estudi de Detall de les Tres Tristes Torres que, sense la posterior

contestació ciutadana, haurien ocupat irreversiblement l’antic pati enjardinat del Col·legi de Jesuïtes, desfigurant per

sempre el paisatge conjunt Botànic-Jesuïtes, un dels trets identitaris i patrimonials de la nostra ciutat.
El malestar ciutadà, amalgamat en forma de Coordinadora Cívica, va donar cos a Salvem el Botànic,

recuperem ciutat, que va lliurar el seu primer Manifest objectant l’aprovació del Estudi de Detall durant la presentació

pública de la Coordinadora. Des d’aleshores, comptant amb la simpatia del conjunt de la ciutadania i l’ajuda desinteressada

de tanta gent, hem arribat fins avui, amb uns resultats dels quals València pot felicitar-se, però amb motius encara per a

continuar treballant mentre no reste definitivament eradicada qualsevol amenaça edificadora que malmeta la integritat d’eixe

valuós paisatge.

A hores d’ara s’espera una Sentència del Suprem sobre el pronunciament del TSJCV que va

anular la normativa de protecció que restringia a 5 plantes les dimensions de l’única edificació que encara és

‘urbanísticament edificable’, però no per a eradicar-ne tota possibilitat -com demana Salvem el Botànic en congruència amb

la protecció deguda a un entorn de Bé d’Interès Cultural-, sinó per a restituir el dret a materialitzar la barbaritat (11

plantes nominals que són 14 reals) que, segons un Conveni signat en 1997 amb el promotor Antoni Mestre (propietari de

l’hotel Expo) i el planejament que en 1998 l’Ajuntament li va fer a la mida, podia edificar-se abans de la declaració en

2006 del Botànic com Jardí Històric (BIC).

Siga com siga el resultat de la imminent sentència del Suprem, la

Coordinadora continuarà fins veure aquest paisatge salvaguardat i rehabilitat. Si la sentència ens és favorable, suposarà un

avanç en l’escriptura de la història del rescat progressiu del conjunt dels terrenys que entre tots estem escrivint. Si ens

és desfavorable, mala sort, però sols serà un punt i seguit, acostumats com estem a actuar amb la força de la convicció

davant el conjunt de la ciutadania i els responsables polítics que la representen. Encara resten per escriure capítols

esperançadors d’aquesta història fins aconseguir que no s’edifique res per sempre més.

Ara hi ha unanimitat

política al voltant del rescat i és públic que l’Ajuntament porta dos anys de negociacions amb l’hoteler per tal de pactar

una permuta que repare per sempre les conseqüències de la negociació de 1997-98, per la qual les dues torres de Lladró i

Onofre Miguel van donar pas en positiu al Jardí de les Hespèrides, però on se li va concedir al senyor Mestre apropiar-se de

totes les plusvàlues de l’esforç públic, quedant en solitari d’amo i senyor dels terrenys. Mentre la negociació sembla

encallada, l’Ajuntament té entre mans l’obligatòria redacció del Pla Especial de Protecció d’aquest entorn, de manera que,

amb independència del resultat de la sentència, l’Alcaldessa té l’encomana política i social, la responsabilitat pública i

les facultats legals per aconseguir que l’eradicació definitiva siga prompte una realitat.

Esperem aconseguir-ho.

Entre tots i totes.

www.salvemelbotanic.org

gràcies i endavant, amigues i amics!
1995-2011: setze anys lluitant en favor d’un paisatge
EL BOTÀNIC, BIC, JARDÍ HISTÒRIC: un valor declarat, un

entorn a rescatar